L'edició 2013 del popular ultratrail augmentava la distància fins als 100 km., però això no va espantar als gairebé 900 corredors i corredores que van sortir de Bagà disposats a recórrer els camins del Parc Natural Cadí-Moixeró. Luis Alberto Hernando va fer bons els pronòstics i s'imposà després d'anar bona part de la cursa amb un grupet de 5 corredors. En categoria femenina no hi va haver color, i la campiona Núria Picas va revalidar per segon any consecutiu el títol. Vídeo resum.

Sortim des del refugi de Laurentí i ens endisem en un bosc atlàntic, frondós i humit, ple de grans avets. Remuntem la vall per camí fresat fins l'idíl·lic estany de Laurentí, on descobrim els cims que volem pujar. El camí es redreça, especialment abans d'arribar al coll. Una petita grimpada per blocs i coronem el primer cim. Una altra grimpada i una llarga travessa per un prat alpí ens condueixen al segon cim. Baixem per la vall de Barbollera tancant un itinerari circular.

Situats al Balneari de Cardó (en estat d'abandó), comencem a remuntar el barranc de Sant Roc entremig de la malesa. Creuem un parell d'ermites abandonades, algunes fonts i ens desviem entre argelagues i gatoses a l'espectacular Roca Foradada. Pugem fins al cim de la Serra, la Creu de Santos des d'on tenim bones perpectives del Delta de l'Ebre i el massís dels Ports. Baixem pel barranc de la Columna i ens arribem fins a la peculiar ermita de Sant Simeó, alçada dalt d'un cap de roc.

Pugem l'estelada a un dels cims emblemàtics del Berguedà, el més alt de la comarca, i un dels més destacats de la serra del Cadí. Sortim des del coll de les Bassotes i remuntem els pendents de la serra Pedregosa. Baixem cap als Cortils per un pas estret, i creuem la llarga coma fins al peu de la cara nord, que remuntem per fort pendent fins creuar el pas del Cabirol. Després de fer cim baixem directament per les tarteres del vessant sud.

Remuntem el riu de Valls des de la bauma de les Pintes fins a trobar l'emblemàtic Pont Cabradís, un túnel natural de roca dins del qual passa el riu. No gosem travessar-lo per sota ja que baixa molta aigua. Emprenem un camí molt costerut i pugem fins a l'encantador poble abandonat de Bonner. Baixem per un camí encara més dret, i de nou al pont tornem pel vessant dret fent una llarga i costeruda travessa pels Cints de la Torre que ens fa arribar gairebé de nit.

Comencem unes vacances alpines estiuenques ascendint el destacat Mont Viso, visible des de tots els Alps. Tendim llavors cap a l'oest, ja dins de França, endinsant-nos en el Queyràs, territori de gran bellesa, amb una increïble combinació de prats alpins, milers de flors, llacs i muntanyes punxegudes. Contiunuem cap a la zona dels Écrins, territori salvatge d'alta muntanya, on les grans glaceres plenes d'esquerdes i seracs comparteixen l'espai amb elevades parets de roca granítica. Enfilem diverses muntanyes en aquest entorn fascinant i alhora exigent.

Al vessant sud del Moixeró, pocs metres per sobre del torrent de la Muga, s'aixeca desafiant una gran arcada natural de roca de considerables dimensions. Sortim des de l'Adou del Bastareny i remuntem el torrent per bon camí fins passar la Pleta els Cortals. Creuem el torrent i enfilem fort uns minuts fins localitzar aquesta meravella de la natura. El pont té uns 20 metres d'alçada i uns 30 d'amplada, i al seu costat hi ha una gran bauma des d'on contemplar-lo.

Al nord de Montpeller, en una zona càrstica i enciglerada, trobem una via ferrada particular en què una bona part de l'itinerari trasncorre sota terra. Després d'una breu aproximació iniciem el recorregut equipat enfilant una xemeneia subterrània molt bonica. Sortim a l'exterior però aviat trobem una gran bauma on hi ha un petit pont nepalès. De nou a l'exterior recorrem un tram més vertical i aeri i un altre pont més llarg abans d'acabar l'itinerari en un altiplà panoràmic.

El punt culminant del massís dels Écrins té un cim llargarut i encrestat, amb una paret vertical al sud i un fort pendent de neu al nord. El primer dia pugem 1.400 metres de desnivell fins al refugi. El segon, encara de nit, creuem el Glacier Blanc i pugem per pendents de neu, amb esquerdes i seracs, fins a la bretxa Lory. Comença llavors la part més difícil, una llarga escalada per una cresta molt exposada i alhora bonica, amb passos aeris de II i III.

Un llarg telefèric ens deixa a 3.200 metres i així podem assolir aquest estètic cim en una simple matinal. Sortim de la població de la Grave i pugem pel telefèric fins al Col des Ruillans. Amb piolet i grampons creuem el primer tram pla de la glacera de la Girose. Passem una zona de grans esquerdes, creuem la rimaia i afrontem el fort pendent (40º) previ al cim, amb alguns passos delicats sobre gel. Assolim el cim amb una petita grimpada sobre roca.