Els dos pics, situats entre el coll de Pimorent i l'estany de Lanós, es troben a poca distància i estan units per una dentada cresta. Sortim poc més amunt del Pimorent, remuntem la llarga coma d'en Garcia i encara pugem més fins al pic de la Coma d'Or. Rapel·lem un mur vertical i acabem de desgrimpar amb compte fins a la Portella Roja. Comença llavors una grimpada-escalada divertida, fàcil (II+) i aèria per una successió de blocs de granit que ens condueix a l'estret cim. Excel·lents vistes.

Sortint des de Bagà emprenem una llarga ruta pel vessant sud del Moixeró i el Cadí, resseguint pistes molt ciclables però amb considerable desnivell. Desprès d'un tram d'asfalt prenem la pista que puja cap al coll de la Bena i tot seguit el de la Bauma. La pista segueix pujant oferint una gran visió de la cara nord del Pedraforca. A partir de coll de Torn comença la baixada, i al Collell comencem a faldejar el Pedraforca. Baixem a Saldes i tornem a pujar fort fins a Gresolet i després al coll de la Bauma, on tornem pel camí ja conegut.

El Roc Blanc i el pic de Baixollada centren l'atenció d'aquest sector muntanyós de l'Arieja al sud de Mijanes. Abortem l'intent de pujar-hi per excés de neu i manca d'equipament. Aprofitem però el cap de setmana per gaudir d'un paisatge grandiós, amb muntanyes escarpades, estanys glacials, grans avetoses i rius ufanosos. Accedim el primer dia a l'estany de Laurentí i pugem l'escarpat pic de Joucarets fent una grimpada aèria. El segon dia arribem a l'estany de les Rabassoles i contemplem el bonic entorn.

Iniciem una caminada des de Rodellar cap al riu Mascún, que haurem de travessar diverses vegades. Enfilarem cap a les curioses agulles de la Ciudadela i la Cuca Bellosta, i continuarem pujant fort cap al poble abandonat d'Otín. Respirem la calma i la serenor d'aquest bonic entorn i continuem cap a Nasarre, un altre poble també abandonat enmig de la serra de Guara. Tanquem el recorregut circular passant pel dolmen de la Losa Mora, i tornem al peu del riu tot contemplant els escaladors que progressen en vies de gran dificultat.

Ens posem en remull per davallar un barranc engorjat i aquàtic en un entorn de gran bellesa, on la força de hidràulica durant els mil·lenis ha esculpit unes formes singulars. Aquest barranc, quan les condicions d'aigua són òptimes, ofereix un descens emocionant, amb diversos ràpels, salts, togobans, forats, coves i marmites plenes d'aigua, on cal nedar dins d'una aigua vivament turquesa. Un recorregut intens, divertit i poc complicat en aquest afluent del riu Vero, a l'est de la serra de Guara.

Al nord de la vila monumental d'Alquézar el barranc Chimiachas desemboca al Vero, el riu principal d'aquest sector de la serra de Guara. Baixem caminant pel barranc fins al Ciervo, una important pintura rupestre. Entrem a la part estreta del barranc, pràcticament sec. Fem un primer ràpel incòmode i volat d'uns 25 metres i n'enllacem 9 més fins arribar al darrer i espectacular ràpel de la Cocineta, que ens deixa a la llera del riu Vero.

En un dia esplèndid de muntanya, el corredor avianès dels Mountain Runners Pau Bartoló es va imposar amb absoluta autoritat a la Marató, entrant a meta amb 12 minuts d'avantatge sobre el segon classificat, Xevi Subiñà. Bartoló fa fer un dels millors temps mai aconseguits a la Marató, 4:25. La corredora també dels Mountain Runners Rosa Valls va dominar en tot moment la cursa en categoria femenina, i va entrar a meta amb un temps de 5:38. Més de 200 corredors i corredores van participar a la Marató, i 150 ho van fer a la Cursa d'Alta Muntanya.

Des de la Mare de Déu de Bastanist caminem cap a ponent fins més enllà d'Estana, tot contemplant les verticals parets del Cadí, solcades per estretes canals encara plenes de neu. Pugem cap a la falda de la serra i l'anem resseguint ara cap a llevant, tot passant pel majestuós Prat de Cadí i continuant pel camí dels Collets. Arribem fins al refugi de Prat d'Aguiló i comencem la forta baixada cap al punt d'inici, tot delectant-nos d'un paisatge exquisit.

Iniciem un recorregut fàcil i molt panoràmic a la carretera de Coll de Pal. Baixem primer pel GR fins al refugi de Rebost des d'on les vistes cap al Pedraforca són sublims. Pugem cap al Mirador dels Orris, en línia visual directa cap a la Tosa, les Muntanyetes i el Moixeró. Continuem cap a l'antiga mina de Barita, creuem unes grans escletxes naturals i pugem fins als Rocs de Canells, des d'on contemplem un panorama vastíssim. Baixem creuant el magnífic Pla Bagà, entapissat de gespa.

Comencem a caminar darrere la Cartoixa d'Escaladei, i pugem suaument fins a trobar la paret de la serra del Montsant a la Cova Roja. Enfilem un caminet aeri que ens porta a creuar el curiós Grau de l'Escletxa, i pugem fins al Cairat. Crestegem fàcilment la punta dels Codinals, baixem a la cova dels Lladres i tot seguit al Grau de l'Enderrocada. Encara més avall localitzem el Grau de la Guineu, molt aeri i parcialment equipat. Tornem creuant una zona monòtona d'ametllers i vinyes.