Estany de Laurentí, pic de Joucarets i estany de les Rabassoles

• 

  Roc Blanc i riu de Laurentí

• 

  Passos de grimpada força aeris

• 

  Grimpant per la cresta del serrat de Joucarets

• 

  Estany de les Rabassoles, amb el Tarbesó al fons

• 

  Roc de Bragues

• 

  Camí de baixada

El Roc Blanc i el pic de Baixollada centren l'atenció d'aquest sector muntanyós de l'Arieja al sud de Mijanes. Abortem l'intent de pujar-hi per excés de neu i manca d'equipament. Aprofitem però el cap de setmana per gaudir d'un paisatge grandiós, amb muntanyes escarpades, estanys glacials, grans avetoses i rius ufanosos. Accedim el primer dia a l'estany de Laurentí i pugem l'escarpat pic de Joucarets fent una grimpada aèria. El segon dia arribem a l'estany de les Rabassoles i contemplem el bonic entorn.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Refugi Laurentí / La Restanca, Mijanes (Donasà, Arieja)
• Distància: 10,5 / 7,0 quilòmetres
• Desnivell positiu: 865 / 360 metres
• Temps: 6:45 / 4:25 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil. Grimpada aèria al pic de Joucarets
• Cartografia: Axat/Querigut/Gorges de l'Aude, Institut national de l’information géographique et forestière (IGN) (1:25.000)

Estany de Laurentí i pic de Joucarets

No assolir els objectius no és obligatòriament un sinònim de fracàs. Sovint la muntanya ens ensenya a ser flexibles, amotllar-nos a la realitat que ens manifesta i ser humils davant els seus designis. Per aquest cap de setmana havíem previst un parell de rutes al nord de la població de Mijanes, a l'Arieja, amb l'objectiu d'accedir a alguns dels seus pics més escarpats. Però hi havia més neu de la que pensàvem, i conseqüentment no portàvem material adequat. És ben sabut que la neu del Conflent es conserva, però no pensava que tant. Fins i tot per sota dels 2.000 metres queden àmplies zones amb neu, i més amunt encara més.

El primer dia pugem fins al refugi de Laurentí, al qual s'accedeix per una pista pràcticament asfaltada que surt des de l'entrada de la població del Pla (poc abans de Mijanes). La intenció era pujar els pics del Roc Blanc i el de Baixollada, però de seguida veiem que hi ha força neu. Un grup d'excursionistes osonencs, amb un berguedà infiltrat, ja ens adverteixen que no pujarem pas, ja que hi ha molta neu. Ells també han abortat l'excursió. El nostre equipament és del tot precari, ja que sent el penúltim dia del mes de juny sortim lleugers, amb vambes i motxilla petita. Per complir els nostres objectius haurien calgut botes, piolet i grampons.

Continuem amunt fins a l'estany de Laurentí tot seguint un camí molt evident i freqüentat per excursionistes i pescadors. A l'aparcament ja hi havia molts cotxes, i veiem que és relativament freqüent pujar a dormir amb tendes al peu d'aquest bonic estany. Després de poc menys d'una hora i una bona pujada arribem al peu de l'estany. L'indret és molt bonic, amb una bona vista de l'estètic Roc Blanc i la vall de Laurentí. Continuem pujant per la vall fins que de seguida veiem que hi ha considerables pendents de neu que no podem afrontar nomes amb sabatilles. Caldria remuntar tota la vall, i al coll crestejar cap al nord. Inviable. Veim que a la dreta de la vall hi ha una canal herbada força dreta sense neu, i pensem inocentment que potser per aquí podrem pujar, tot i que el mapa no assenyala pas cap camí.

Comencem a pujar pel fort pendent herbat, i com més pugem més s'accentua el pendent. Com més amunt pugem més amb compte anem, ja que una relliscada ens faria rodolar avall. Assolim un tram de roca que sembla més segur que continuar per un pendent pràcticament inassumible, i comencem a grimpar pels grans blocs granítics. Grimpem uns minuts per un tram molt dret, amb algun pas delicat (II+) fins assolir la carena. Un cop dalt la carena ja veiem que accedir al cim serà inviable, ja que ens queda una grimpada per cresta amb trams amb neu.

Descartat el cim del Roc Blanc analitzem opcions. Mirant el mapa sembla que tenim a prop el cim secundari de Joucarets, en direcció est (oposada del cim del Roc Blanc). El mapa assenyala que després del cim hi ha un camí carener. Així doncs comencem a grimpar per la cresta, amb algun tram molt pendent, algun pas aeri i sempre amb molt de compte. Buscant el millor pas per evitar els precipicis que s'obren a banda i banda accedim a aquest petit cim rocallós. Trobem una fita al petit collet previ al cim i una fita més gran al mateix cim de Joucarets (2.326 m.), per tant pensem que trobarem camí per continuar.

Ha estat difícil arribar fins aquí ja que hem estat una bona estona grimpant per terreny delicat i sense cap indici de camí. Descansem uns minuts i dinem aprofitant un recer al sol. Intentem trobar el camí de tornada, i enlloc veiem cap indici raonable. El mapa assenyala un camí que segueix la carena del serrat de Joucarets. Però aquest serrat té alguns trams encretats, i no hi ha cap mena de camí ni fita ni res que s'hi assembli. Baixem uns metres delicats per evitar el fil de la cresta, per la qual es necessitaria material d'escalada ja que és molt aguda i exposada. Ara per la dreta ara per l'esquerra anem esquivant les dificultats i avancem però sense trobar cap camí.

Gràcies al mapa, la intuïció i el GPS anem avançant per la carena que a mesura que baixem es desdibuixa i es va emboscant. Creuem un bon tram de bosc espès i infinits camps de neret que acabem trepitjant sense contemplacions. Tota la baixada es fa molt llarga i feixuga, ja que no trobem cap mena de camí. No hem encertat la ruta, i tota la tornada des del cim es fa molt feixuga i incòmoda. Finalment desemboquem en un pla i trobem el GR. El seguim fins al refugi lliure de Bousadus du bas, on canviem de direcció i prenem un altre camí a la dreta que, després d'un tram confús i de nou camp a través, ens deixa al punt d'inici.

La ruta completa d'avui no és gens recomanable, ja que tres quartes parts del recorregut les hem fet camp a través per terreny emboscat. No publiquem ni el track ja que no val la pena. Sí que és molt recomanable en canvi l'excursió a l'estany de Lauretí, una senzilla passejada que ens permet gaudir d'un entorn de gran bellesa. Deixem pendent la ruta per una altra ocasió.

Estany de les Rabassoles

El dia següent ja ens fem a la idea que tampoc podrem assolir els objetius previstos, i adaptem l'expectativa a passar un matí agradable enmig d'un bosc de grans avets tot resseguint el camí fins a l'estany. Ens dirigim fins a l'aparcament de la Restanca, al qual es pot accedir, o bé des del refugi de Laurentí on érem nosaltres resseguint una pista que planeja cap a l'oest, o bé des de Mijanes també per pista. L'aparcament és ampli, situat al peu d'un pla on dos riuets conflueixen i formen un bonic meandre. El camí comença al mateix aparcament, i avança sempre cap a l'oest. Puja per la dreta del riu, fins que un tros amunt el creua per un pont de fusta.

El camí és molt evident, i és una zona freqüentada per excursionistes i pescadors. Aquest camí permet accedir al bonic estany de les Rabassoles i els seus veïns Negre i Blau, i també al cim del Tarbesó, a poca distància dels estanys. El camí ja és molt humit, i hem d'esquivar els recs d'aigua que baixen per totes bandes. Puja suaument, amb un pendent progressiu i fàcil, perfecte per una excursió familiar. Arribem a un bonic planell ben verd, on hem de creuar el riu. Totes les passeres estan sobrepassades per l'aigua, i hem de fer mans i mànigues per creuar. Pugem un pendent més acusat i arribem al peu de l'estany de les Rabassoles, sota mateix del Tarbesó.

Intentem seguir un tram més la ruta prevista, i pugem fins l'estany Blau, uns metres més amunt. L'estany encara està parcialment glaçat, i estem al darrer dia del mes de juny. Hi ha molta neu a tot el voltant. M'imagino que molta d'aquesta neu ja no s'acabarà de fondre en tot l'estiu. Pugem una mica més fins vora la base del roc de Bragues, però la cosa es complica i no podem continuar sense equipament. Així doncs girem cua i ens asseiem al peu de l'estany Blau on reposem i gaudim d'un dia magnífic en un entorn natural molt agradable.

Tornem pel mateix camí amb una sensació agridolça. Hem conegut una zona molt interessant que obre moltes possibles idees per fer bones excursions. Per altra banda no hem pogut assolir cap dels objectius que havíem planificat i només hem pogut fer excursions lleugeres. Queda però el cuquet de descobrir amb més profunditat una zona que promet grans alegries excursionistes.