Cova d'Anes

Boniques concrecions de diversos colors

No és la més llarga però sí la caverna més popular de la Cerdanya. Està situada a la solana entre Bellver i Prullans, a poc més d'un quart d'hora en forta pujada des de vora la carretera. Té una considerable profunditat: 335 m. i l'exploració és fàcil per una única galeria de còmodes proporcions. La segona meitat de la cova és ricament ornamentada amb concrecions litogèniques, amb esbeltes estalagmites i columnes de força alçada.

Comabona (2.548 m.) hivernal des de Gósol

Arribant al cim del comabona

Sortim de la plaça de Gósol i pugem xino-xano cap a Font Terrers, amb una fina capa de neu. Faldegem el vessant nord-oest del Pedraforca fins al coll de les Bassotes on comencem a pujar decididament cap a la Serra Pedregosa. Amb menys neu del que pensàvem, avancem pel vessant sud, evitant el fort vent. Guanyem la carena del Cadí i acabem d'arribar al cim, amb esplèndides vistes cap a totes bandes. Tornem pel mateix camí, amb petites variacions, tancant una llarga ruta.

La Mola (1.102 m.)

Pugem al concorregut santuari de Sant Llorenç del Munt tot evitant els camins més transitats. Voltem cap a l'oest per la Roca Petanta i ens fixem ens les curioses baumes de Sescorts. Ens arribem fins al turó d'en Griera i el Morral del Drac abans de fer un flanqueig amb algun pas aeri pels cingles dels Cavalls. Per una canal estreta enfilem al santuari. Baixem pel camí normal fins a trobar el torrent del Rajant, i fem el descens del barranc sec enllaçant 6 ràpels i algunes desgrimpades.

Cortins, Agulles de Finestrelles, cova Simanya i Montcau (1.057 m.)

Des del coll d'Estenalles iniciem una ruta circular que ens portarà primer de tot als Cortins, superant un tram equipat. Flanquegem la base del Montcau i voltegem primer a les Roques de la Coca, el Cavall Bernat de la Vall i pugem a les Agulles de Finestrelles, on ens fiquem al cau de l'Emboscat. Pugem fins a trobar la bonica cova Simanya i finalment enfilem el Montcau per l'ampla aresta sud abans de tornar al punt d'inici.

La Tosa (2.536 m.) sota la lluna

Al fons les llumetes de la plana ceretana

La lluna plena és l'excusa perfecta per fer una escapada nocturna amb els esquís fins al cim de la Tosa. Sortim del Pla de Masella i pugem per les pistes d'esquí, ara buides, i a mesura que pugem la penombra ens engoleix. Surt la lluna i il·lumina la nostra traça mentre pugem els pendents moderats, i contemplem el mosaic de llumetes del fons de la Cerdanya. Gairebé al cap d'amunt el vent és fort, però ens refugiem i descansem una bona estona al Niu d'Àliga.

Cova d'Espades

Avançant a l'interior de la cova

Un curt passeig de mitja hora ens porta des de la masia d'Espades (La Nou de Berguedà) fins a la cova homònima, separada uns metres sota el camí. Es tracta d'una cavitat àmplia de conglomerat, d'uns 70 o 80 metres de recorregut, i que conté petites concrecions litogèniques. Caminem fins a la Jaça d'Espades per contemplar un bonic paisatge amb les darreres nevades i arribem fins un faig monumental. Tornem pel mateix camí.

Coves del Codó, de Mont-ral i de la Moneda

Pas estret, al final de la cova de la Moneda

Sortim de Mont-ral caminant cap a l'oest per sender còmode i ben indicat. Pugem suaument fins a creuar la Foradada, un arc de roca natural. Ens aproximem al cingles i visitem la cova del Codó. Tot seguit fem la travessa per la cova de Mont-ral, entrant per la boca superior i sortint per la inferior, superant algun tram estret i 2 ràpels. Sortint trobem de seguida la ferrada que ens enfila al cingle, on entrem a la bonica cova de la Moneda.

Cingles de la Mussara i avencs de la Febró

Part més congosta dels Avencs de la Febró

Enfilem un primer tram dels cingles de la Mussara pel grau equipat de la Trencanous. Perdem alçada i en tornem a guanyar de sobte amb la ferrada de la Trona, amb un tram horitzonal espectacular i ràpel inclòs. Continuem cap al poble abandonat de la Mussara i tot seguit cap als espectaculars avencs de la Febró, que recorrem per sota, fins i tot entrem a la cova Gran, on es pot fer un divertit recorregut interior amb passos ben estrets.

Entorn miner i Roc de Peguera (1.704 m.)

Sant Miquel, el cementiri, les cases abandonades i el Roc de Peguera

Actualment inert però fa cent anys en ple bullici, el poble de Peguera i els seus voltants tresoren un munt de rocords de l'esplendor passada. Una ruta amb interès paisatgístic i també històric ens porta a recórrer l'itinerari de l'antic tren miner, passejar pel poble abandonat i fortament degradat de Peguera, fins i tot entrar en alguna mina, i finalment grimpar fins al característic Roc darrere mateix de les cases mig ensorrades.

Balaitús (3.144 m.) hivernal

Darrers metres cap al cim, amb fort vent

El darrer dia de l'any enfilem un dels grans cims pirenaics que a l'hivern presenta un aspecte encara més sever. Sortim del còmode refugi de Respomuso i pugem fort per l'ampli torrent fins que gira a llevant per buscar la Bretxa de Latour. Aquest pas, ja força difícil en sec, es complica bastant en mixte. Un cop dalt remuntem forts pendents fins al cim.

Pàgines

Subscriure a Engarrista RSS