Rodem en bicicleta entremig dels mil colors de la primavera empordanesa. Sortim de Sant Antoni de Calonge i anem cap a l'interior, primer Palafrugell i després el bonic poble medieval de Pals. Avancem cap al nord fins prop de Torroella de Montgrí, i arribem a la Gola del Ter, excel·lent mirador de les illes Medes. Tornem per l'interior creuant pobles encantadors com Palau-Sator, Peratallada o Torrent. Diumenge a peu en un bonic camí vora el mar.

Tornem a les neus del Capcir per emprendre un llarg itinerari fins al punt culminant de la serra de Madres. Des del pont de la Farga ens endinsem en un bosc espès d'avets i bedolls, i pugem fins els refugis de Becet i d'Oller. Remuntem pales suaus i ben innivades fins al serrat de Clotes. El tram summital és planer i costa acabar d'arribar al cim. Grans vistes cap al Canigó. Baixem gaudint de les suaus pales esquivant arbres, i el tram final, més penós, entremig de bosc dens.

Sortim de bon matí des del refugi d'Amitges i pugem per uns lloms costeruts fins un collet sota la serra de Saboredo. Un llarg flanqueig en baixada, incómode pels blocs de les purgues, ens situa a la vall de Ratera. Remuntem fins al coll i voregem la base de la muntanya fins a encarar-la definitivament pel vessant sud. Fort pendent a l'aresta final, sense esquís. Baixada impressionant, primer amb fort pendent i neu nova. Més avall pales amples i suaus fins a l'estany de Sant Maurici.

Des de l'estany de Sant Maurici comencem a foquejar amb molta neu fins al refugi d'Amitges. Després d'una pausa i amb força vent i boira creuem el llac sota les espectaculars agulles d'Amitges i anem remuntant la coma. Pugem fort fins al coll d'Amitges, i sense esquís per forts pendents fins al cim (45º). Extraordinari descens directe pels tubs amb una capa d'uns 15 cm. de neu nova.

Reduïm l'expectativa inicial de pujar al pic de Bassiero pel temps, però igualment sortim des del refugi de Gerdar, envoltat de la magnífica avetosa per enfilar la vall de Cabanes. Pugem per pendents moderats, amb algun tram dur fins al bonic estany Negre de Cabanes. El creuem i enfilem la coma Negra fins al circ que la tanca, entremig de cims escarpats. Baixem la part superior per amples pales i tubs, i més avall sortejant avets.

La seva modesta alçada camufla un pic elegant, isolat del seu entorn, amb una vista summital amplíssima i a més a més molt esquiable. Des de l'estació d'esquí de Mijanes, a la comarca de Donasà anem a buscar la coma del riu la Maure. Creuem primer un gran plató, on hi ha un petit refugi. Després pugem fins un ampli coll on ataquem el cim per pendent més fort. Baixada directa i elegant pel vessant nord, i més avall per una de les diverses canals fàcils.

Sortint de Berga enfilem cap al nord fins al cim de la major de les agulles bessones dels Mercadals, des d'on tenim una bonica panoràmica lateral inèdita de la serra de Queralt. Tot seguit l'exigent pujada fins a la Figuerassa, el gran mirador de la Catalunya central. Baixada cap a Corbera i al poblet d'Espinalbet abans d'enfilar la darrera pujada per l'obaga fins a Queralt.

Des de Quanca, i amb els esquís als peus pugem la llarga pista cap a la pleta Palomera, i llavors pel barranc de la Roia de Mollàs fins al refugi lliure de Mont-roig, sota el gran cim homònim. El dia següent creuem els estanys de la Gallina i cada cop amb pendent més fort anem remuntant fins arribar al cim, l'últim tram mig grimpant. El descens és directe i en considerable pendent, primer per amples pales i després pel barranc de la Coma del Forn.

Sortim amb els esquís posats des de l'aparcament de Sorteny, i remuntem la bonica vall de Rialb, passant pel refugi i fins trobar una vella cabana de pastors. Pugem més fort fins al port de Siguer i baixem esquiant fins al magnífic estany Blau que creuem pel mig. Una pala més pendent ens deixa en un petit collet, i a peu remuntem per la carena fins al panoràmic cim. Excel·lent baixada amb neu pols impecable.

Comencem a caminar a Vilada i avancem cap a l'oest fins sota la roca Gotzera. Arribem vora el castell de Roset i flanquegem per sota els cingles de Tastanós fins a vorejar-los i trobar el punt d'accés. Des del cim seguim la cresta fàcil però amb trams aeris fins al punt més alt, el Cap de la Canal Closa. Baixem emboscats fins a la cova del Calvari i l'explorem. De sortida anem tornant passant pel Camp Gran, Espinagais i la Creu de Roset.