Roques de Tastanós

• 

  La Roca Gotzera i els Cingles de Tastanós

• 

  Casa del Castell de Roset

• 

  Grimpant per la cresta de Tastanós

• 

  L'Esquena de l'Ase, el tram més aeri de Tastanós

• 

  Petita desgrimpada al final de la cresta

• 

  Banderes a la cova del Calvari

• 

  Formacions dins la cova del Calvari

Comencem a caminar a Vilada i avancem cap a l'oest fins sota la roca Gotzera. Arribem vora el castell de Roset i flanquegem per sota els cingles de Tastanós fins a vorejar-los i trobar el punt d'accés. Des del cim seguim la cresta fàcil però amb trams aeris fins al punt més alt, el Cap de la Canal Closa. Baixem emboscats fins a la cova del Calvari i l'explorem. De sortida anem tornant passant pel Camp Gran, Espinagais i la Creu de Roset.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Vilada (Berguedà)
• Distància: 11,5 quilòmetres
• Desnivell positiu: 850 metres
• Temps: 5:30 hores
• Dificultat: F+
• Sensació de dificultat: Força fàcil. Breu tram de cresta fàcil però aèria. Tram sense camí.
• Cartografia: Catllaràs - Picancel, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Vilada	00:00	00:00	0
La Coromina	00:23	00:23	1,7
Casa del Castell de Roset	00:54	01:17	5,0
Cap de Tastanós	00:58	02:15	6,5
Cap de la Canal Closa	00:48	03:03	7,1
Cova del Calvari	00:32	03:35	7,6
Collada de Roset	01:34	05:09	9,7
Vilada	00:23	05,32	11,6

Crònica

De nou el vent i el temps inestable castiguen el Pirineu, i per tant decidim conformar-nos amb una tranquil·la però entretinguda excursió pel vessant sud del Catllaràs. Aquesta serra prepirenenca no destaca pas per tenir cap pic destacable ni cap dificultat important, ans el contrari, més aviat és arrodonida i suau. Però el vessant sud-oest, vora el Sobrepuny, té diversos trams considerablement abruptes, amb destacades cingleres com els cingles de la Tor, el vessant sud del Sobrepuny o els Rocs del Castell de l'Areny, i altres trams de menor entitat però igualment abruptes com la cresta de la Clusa (que vam escalar fa un temps), o els Rocs de Tastanós (que també ja havíem recorregut en una primera ocasió i en una altra de camí cap al Sobrepuny) i avui repetim.

Conjuntament amb amb la Teresa, el Joan i la Sílvia sortim de Vilada, pugem fins al peu de l'església, i prenem un caminet a l'esquerra per sota mateix de l'edifici, vorejant uns horts. Anem marxant direcció oest fins a creuar un petit torrent, pujar lleugerament i trobar el GR-241. Seguirem ara el GR també cap a ponent. Passem per la casa de la Coromina, seguim per la pista a la dreta i passem sota les granges. Creuem el rec de la Masó i el GR abandona la pista i continua per l'esquerra. Anem seguint encara els senyals blancs i vermells. Passem la casa de Viladomat, situada en un prat solei, i anem contemplant els cingles de la roca Gotzera, que ens queda a sobre, a la dreta. Passem el collet de Berga i pugem uns minuts més fins a trobar una cruïlla de camins. Abandonem ara el GR i continuem a la dreta.

Canviem de direcció ja que no volem passar per sota la roca Gotzera sinó per sobre. Anem pujant direcció nord-est cap al castell de Roset, on no acabarem de pujar tot i que ens queda a pocs minuts. Arribem només fins a la masia ensorrada del Castell de Roset, punt en què abandonarem la pista còmoda per anar a l'esquerra i trobar un camí que comença a pujar i de quina manera. L'inici del camí és una mica confús, però un cop localitzat és ben evident. Cal passar per davant mateix de la casa ensorrada, i continuar pel mateix replà fins a localitzar el camí al final dels camps erms.

El camí comença a pujar fort de nou direcció oest. Hem de vorejar per sota la cinglera sud de Tastanós, que tenim just davant. Anem pujant, amb el sol que fa agradable un dia fred d'hivern. Ens anem aproximant a la base de la cinglera, i pugem una llarga estona fins a la Plana del Castell, un planell equidistant entre el Cap de la Gotzera (que ens queda a sota) i el Cap de Tastanós (que ens queda a sobre). Des d'aquest petit repòs en la nostra pujada tenim una bona vista de l'esperó de Tastanós, ja vora el cim.

A la Plana del Castell trobem el PR que ve del cantó de La Nou, però no el seguim. Prenem el caminet a la dreta fins una altra clariana al bosc on tornem a trobar-lo. Tampoc no el seguim i avancem per un senderol menys evident, també a la dreta, que ens encamina cap a la base de la paret de Tastanós. Poc més amunt cal ajudar-se de les mans per pujar un tram dret i obac, i tot seguit fer un flanqueig una mica exposat però molt fàcil a la dreta. En pocs minuts ens situem al Cap de Tastanós (1.343 m.) amb excel·lents vistes. Uns metres per sota, arecerats, esmorcem.

Des del cim tenim una bonica perspectiva cap als Rasos de Peguera, Ensija, els cingles de Vallcebre i el Pedraforca. També cap al sud s'obre una àmplia panoràmica sobre la vall del Llobregat. Un cop al cim, sense camí, tendim cap al nord buscant sempre la part més alta de la carena primer, i de la cresta després. El primer tram és ample entremig d'arbres, però de seguida es va esmolant fins a fer-se considerablement fi i aeri al pas de l'Esquena de l'Ase. Aquest és sens dubte el tram més bonic, divertit i emocionant de la ruta. Es tracta d'una petita cresta molt fàcil, però aèria, amb una bona timba a banda i banda. El pas és ferm i segur, i enfilem sense problemes, el primer tram mig grimpant, i després ja caminant. Un cop comença a baixar cal fer una desgrimpadeta fàcil però iguament aèria, i després ja caminant sense problemes pugem el punt més alt de la ruta d'avui, el Cap de la Canal Closa (1.362 m.)

Des del cim de la Canal Closa no hi ha cap camí clar per baixar. En alguna altra ocasió havíem baixat cap a la collada de Pasquals (nord), però com que volíem anar cap a la cova del Calvari i aquesta està a l'est del cim, decidim baixar directament, sense camí. Tot aquest tram és força dret, però amb l'ajuda de boixos i pins anem baixant sense problemes, fins i tot amb la fina capa de neu que hi ha acumulada. Cal tendir totalment cap a l'est, i com a referència podem guiar-nos per una roca molt evident que hem de passar per la dreta. Anem baixant entremig de la vegetació, força espessa, però transitable.

És difícil localitzar les coves del Calvari (n'hi ha tres o quatre), ja que no hi ha cap referència òbvia. Jugàvem amb l'avantatge que hi havia anat a buscar-les en una altra ocasió, i l'ajut del GPS va ser providencial. Les coves estan situades entremig de l'espessa vegetació, sense camí evident. Segons el mapa n'hi ha 4, tot i que vam ser capaços de trobar-ne 3. Vam entrar a l'interior de la que sembla és la més gran, coneguda com a Cova del Calvari.

La cova és una gran esquerda que s'endinsa 60 o 80 metres de llargada i potser uns 30 de profunditat. L'entrada és ampla, i ja comença a baixar fort. Una corda fixa estacada a un arbre proper serveix com a passamà per evitar relliscades. La cova s'enfonsa cap a l'esquerra, i anem baixant seguint la guia de la corda. És una cova estreta, ja que sempre ens movem amb amplades d'entre 50 o 60 centímetres i poc més d'un metre, però és molt alta, en alguns punts potser 15 o 20 metres. Quan la primera corda s'acaba hi ha un breu tram pla, i de seguida en trobem una altra que supera un ressalt força vertical. El més fàcil és passar per dins d'un forat que forma un bloc encastat, i desgrimpar fins un nou tram planer. Encara més avall un nou tram de corda ens guia els darrers metres fins pràcticament el fons de la cova, on voregem una petita però bonica columna. És una cova de roca conglomerada, amb poques concrecions destacables. Però les parets sí que tenen diverses banderes i colades ben boniques. Un cop visitada la cova tornem a sortir.

En sortir de la cova marxem direcció nord, seguint lleus indicis d'un senderol pràcticament inexistent. Hem d'anar a creuar una línia rocosa, i a l'altra banda sí que sembla que s'intueix un sender precari, tot i que ens movem en una zona emboscada. Baixem fins prop de la font de Pasquals, però en comptes d'anar a buscar la pista anem baixant per l'evident coma que va girant a la nostra dreta fins a trobar un camí poc definit que baixa suaument fins una pista. Seguim per la pista a l'esquerra fins al Camp Gran, el creuem i baixem a la casa mig enrunada d'Espinagais. Des d'aquí seguim el PR que passa primer per la collada de Roset, després per la Creu de Roset, el Pla de les Collades i finalment Vilada.

Una bona ruta per fer a l'hivern, ja que gairebé sempre ens tocarà el sol i ens movem principalment pel sector sud del Catllaràs. L'interès especial de la ruta rau en recórrer la petita cresta dels rocs de Tastanós, breu però estètica i molt aèria. També val la pena conèixer la cova del Calvari fàcil i bonica, la qual només trobar-la ja és un bon repte.