Berguedà

Foradada de les Muntanyetes

Des del mirador dels Orris contemplem el vessant sud de la Tosa i l'espectacle caòtic de les Muntanyetes. Si ens hi fixem bé, prop de la base de l'extrem oriental es pot endevinar un pont natural de roca. Baixem per la pista des del peu del mirador fins al torrent del Serrat Gran. El creuem i ens enfilem per una canaleta força dreta, que fins i tot ens fa posar les mans a terra en algun punt, fins arribar a les envistes del curiós arc de roca. Ja només queda creuar de pla una incòmoda tartera i ens situem a sota d'aquesta foradada. Des d'aquí encara pugem uns metres més per la base de les parets inexpugnables fins unes balmes situades uns metres més amunt. Baixem pel mateix lloc sense més dificultats que el fort pendent i l'absència de camí.

Serra de Faig-i-branca i Pedró de Tubau (1.543 m.)

Combinem dues pujades contundents al sector nord-oriental del Berguedà en un tram de territori on la sol·litud està garantida. Des del Santuari dels Oms, als afores de Sant Jaume de Frontanyà pugem cap a la masia de les Lloberes, i seguim amunt per una pista al vessant sud que s'enfila fins al Pla Fondo, a la carena de la serra de Faig-i-branca. Baixem per una pista molt dreta que travessa una bonica fageda i passa pel Clot de la Font del Faig, un racó preciós especialment a la tardor. Continuem cap a Montclús i enllacem amb la carretera de la Pobla. Al coll de la Bataiola prenem la pista cap a l'est que va pujant cap a la Creu de Soler, i enfila un últim tram duríssim directe al cim dels Rasos de Tubau. Repetim un tram per la baixada, i tot seguit enllacem diverses pistes fins arribar al peu de la catedral romànica del Berguedà, a Sant Jaume.

Salga Aguda (1.172 m.)

Pugem el sostre de la serra de Picancel des del vessant sud i per un itinerari directe i aventurer. Iniciem el camí al monestir de la Portella i baixem per pista cap a la font de l'Abad i tot seguit cal Periques. Prenem un camí ben poc fresat que s'enfila directe per una mena de carena de roca conglomerada i amb trams de fort pendent fins al turó de la Pinassa, ja a les envistes del cim. Baixem momentàniament fins un collet i emprenem l'última pujada que ens obliga a grimpar per terreny molt dret però amb bones preses. Gaudim de les vistes del cim, i tot seguit baixem cap a l'oest fins al coll del Tell, on comencem a baixar també per terreny rost i força dret fins al punt d'inici.

Pedró de Tubau (1.543 m.)

Ens enfilem fins al punt més elevat dels Rasos de Tubau en una ruta que comença al càmping el Saiol, i va remuntant la riera del Molí, un dels dos cursos fluvials de la capçalera de la riera de Merlès. A prop de Sant Jaume de Frontanyà enllacem diverses pistes i comencem la pujada més forta amb alguns trams on hem d'empènyer la bicicieta abans d'arribar al cim. Contemplem el Catllaràs, Pedraforca, Puigllançada i serra de Montgrony des de la capelleta que corona el cim. Tot seguit iniciem el descens per un bonic corriol que avança per la solitària carena cap a l'oest, i enllacem diverses pistes fins a trobar la que baixa en paral·lel al rec de la Riba i ens torna al punt d'inici.

Cap del Verd (2.284 m.)

Ruta curta però intensa fins un cim arrodonit i gran talaia del Pedraforca, el vessant sud del Cadí i el Port del Comte. Des del preciós poble de Gósol ens enfilem per una bona pista fins al coll de Mola on el pendent s'incrementa i continua cap al Portell de l'Ós. Per una pista cada cop més precària i pedregosa anem enfilant-nos cap a la carena de la Serra del Verd, i després d'uns últims pujadors molt durs assolim l'altiplà summital. Extraordinàries vistes cap a totes bandes des d'aquest cim obert i panoràmic. Baixarem per la mateixa ruta però adreçant alguns trams, sobretot la part final del recorregut seguint el corriol del GR.

Serres de Campdevidre i Confós

Fem una ruta de prospecció pel vessant nord dels Rasos de Peguera per racons poc coneguts i solitaris. Comencem a pedalar a Sant Corneli per la pista que marxa cap a Fígols, continuem direcció oest cap a la Creu de Fumanya i per la falda d'Ensija fins a la font de la Bruixa. Canviem de direcció i voltegem la serra de Campdevidre per una pista de circumval·lació que passa damunt del bonic engorjat del Tec. Amb pujades fortes arribem als plans de Peguera i tornem al coll de la Creu, on comença una intensa escalada fins al Confós, una punta molt panoràmica dalt dels cingles de Vall-llobrega. Acabem la ruta amb una llarga baixada per una pista molt dreta.

La Tosella (1.456 m.)

Des de Fígols ens enfilem fins la punta més oriental dels cingles de Vall-llobrega, un petit turó amb excel·lents vistes sobre la vall de Peguera i cap al pantà de la Baells, Sobrepuny i Catllaràs. Pràcticament tota la pujada és per una pista ombrívola dins d'una bonica fageda a la baga de Fígols. Un cop a la collada de Sant Ramon seguirem un caminet mig amagat entre l'espessa vegetació que ens portarà a la punta d'aquest petit cim panoràmic. Tot seguit encara pujarem seguint el fil de la cinglera, i un cop a dalt baixarem per un ròssec que ens deixa de nou a la pista que ens tornarà al punt d'inici.

Al peu del Cadí i del Pedraforca

Al punt d'unió del riu Bastareny al Llobregat comencem una llarga pedalada que ens acostarà a la falda de la serra del Cadí. Pel recorregut de l'antiga via del Nicolau avancem de Guardiola cap a Bagà i sant Joan de l'Avellanet. Uns metres d'asfalt i continua una agradable pista que passa per Sant Martí del Puig i va pujant cap al coll de la Bena i més amunt el coll de Bauma. La pujada continua amb vistes al vessant nord del Pedraforca cap al coll de Torn, on s'inicia el descens per prats alpins a les Bassotes, i continua per la pista quefaldeja les parets del Pedraforca. De Saldes baixem direcció Gresolet, però abans d'arribar-hi prenem la llarga pista que acompanya el riu Saldes entaforat entre cingleres. Un últim tram de corriol estret al Roc de la Senyora i acabem d'arribar al collet d'Eina, on ja només queda planejar al peu del Llobregat fins al poble.

Serrat del Migdia (1.082 m.)

En un matí rúfol ens entaforem als viaranys de les canals de Sant Miquel fins a la punta d'un dels seus cims emblemàtics. Comencem a caminar al pont del Climent sobre el riu Mergançol, i avancem cap al sud enfilant dins d'un bosc espès i obac. Creuem el portell de l'Ovellar i seguim pujant per la fageda fins al collet dels Pins, sota les parets del cingle de la Por. Girem cap al nord i enfilem l'últim turó de roca conglomerada vers el cim. Bones visites cap al Sobrepuny, el Catllaràs, i la resta del Picancel. Baixem pel vessant occidental per un caminet molt bonic que recorre la canal dels Colletons fins al peu de les aigües del pantà de la Baells, des d'on retornem planejant fins al punt d'inici.

L'Estany i la baga de les Nou Comes

Aprofitant l'avinantesa que aquests dies, després de les pluges de primavera, l'Estany torna a tenir aigua, ens enfilem per la pista que puja des de la Casanova de les Garrigues fins aquest bonic pla situat a 1.500 metres sota els Rasos de Peguera. Un cop a dalt continuem cap al nord i ens endinsem a les profundes fagedes de la Baga de les Nou Comes, a través d'uns camins preciosos que baixen fent zig-zag enmig d'arbres majestuosos. Creuem el traçat de l'antic trenet miner, i seguim avall fins a tocar del torrent de Peguera. El seguim fins poc abans d'arribar a Cercs, on iniciem el retorn pel bonic camí del Tramvia de Sang.

Pàgines

Subscriure a Berguedà