Serra de Faig-i-branca i Pedró de Tubau (1.543 m.)

Combinem dues pujades contundents al sector nord-oriental del Berguedà en un tram de territori on la sol·litud està garantida. Des del Santuari dels Oms, als afores de Sant Jaume de Frontanyà pugem cap a la masia de les Lloberes, i seguim amunt per una pista al vessant sud que s'enfila fins al Pla Fondo, a la carena de la serra de Faig-i-branca. Baixem per una pista molt dreta que travessa una bonica fageda i passa pel Clot de la Font del Faig, un racó preciós especialment a la tardor. Continuem cap a Montclús i enllacem amb la carretera de la Pobla. Al coll de la Bataiola prenem la pista cap a l'est que va pujant cap a la Creu de Soler, i enfila un últim tram duríssim directe al cim dels Rasos de Tubau. Repetim un tram per la baixada, i tot seguit enllacem diverses pistes fins arribar al peu de la catedral romànica del Berguedà, a Sant Jaume.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Santuari dels Oms Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà)
• Distància: 27,90 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.050 metres
• Temps: 3:25 hores
• Dificultat: IBP=108
• Sensació de dificultat: Força fàcil Trams de pujada molt durs amb pendent +18%
• Cartografia: Catllaràs - Picancel Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Feia dies que volia anar a fer una visita a la fageda del vessant nord de la serra de Faig-i-branca, un racó humit i solitari especialment bonic a la tardor. La casualitat va fer que l'amic Enric Faura em comentés que feia poc havia pujat fins al cim dels Rasos de Tubau i va trobar que havien obert un pista ciclable, ja que fins fa un temps l'últim tram era pedregós i molt difícil (o per a mi impossible) de recórrer en bicicleta. Així que vaig plantejar una ruta que combinés els dos indrets amb sortida al voltant de Sant Jaume de Frontanyà. L'itinerari combina dues pujades força exigents amb el tram central de la fageda i els bonics plans de Montclús un tros més avall. Avui sortiré sol en bicicleta, i començaré al santuari dels Oms, un parell de quilòmetres abans de Sant Jaume de Frontanyà, tot i que posats a fer, gairebé hauria estat millor començar des del poble.

Surto per una pista que planeja cap a ponent, baixa uns metres fins un torrent, i tot seguit comença a pujar amb alguns trams durs i encimentats fins a la masia de les Lloberes, que està habitada. La pista passa per darrera la casa superior i segueix cap a l'est amb un tram planer. Va tendint cap al nord-oest i arriba al collet Roig, on hi ha una cruïlla. Segueixo la pista que continua pujant i s'encara més cap al nord, amotllant-se a les formes del terreny. El pendent s'accentua, amb algun tram dur en una pista de còdols on en alguns revolts costa mantenir la traçada. La pista avança per damunt del clot de Cosp, i després d'un parell de revolts amb forts pujadors arriba als Plans de Cosp. Queda només una última pujada, però de nou contundent per coronar la serra de Faig-i-branca a l'alçada del Pla Fondo. Arribo a la cruïlla de pistes i camins i reposo uns minuts.

Entremig del Pla Fondo de Dalt i del de Baix una pista salta al vessant nord. Els plans són molt bonics, amb una herba verda i ufanosa entremig de pins esvelts i esclarissats. Només canviar de vessant i la vegetació es transforma ràpidament. Entro en una bonica fageda en avançada transició tardoral. La pista baixa per un pendent molt fort, que a vegades quan està humit requereix certa atenció. Avui en sec és fàcil, i després d'un tram molt dret arribo al Clot de la Font del Faig, una raconada preciosa enmig dels faigs i el tapís de fullaraca. La pista baixa fort per la fegeda i al cap de pocs quilòmetres arriba als camps que envolten la Collada de Montclús. Aquí hi ha una cruïlla de camins. Cap a l'esquerra aniria cap a l'Ardericó i el Catllaràs; la de dret avança cap a la casa de Montclús, i la de la dreta que és la que prenc baixa fort cap al collet de la Qüestió, i més endavant fins al rec de la Creu Melosa, on enllaço amb la carretera asfaltada entre Sant Jaume de Frontanyà i la Pobla de Lillet.

Marxo per l'asfalt a la dreta en forta pujada. Aviat passo al peu de la masia de santa Eugènia de Solls, i segueixo pujant un tram més fins al coll de la Bataiola, en total 1,5 km. d'asfalt. Giro a l'esquerra i prenc una pista en bon estat que va pujant amb pendent moderat per un bosc de pins i en direcció nord-est fins al coll de la Creu de Soler. Deixo la pista que marxa a la dreta, i que és la que utilitzaré per baixar. Continuo pujant amb algun tram dur fins a sota el Llis dels Timons, on hi ha el camí tradicional per pujar al Pedró de Tubau, però està molt malmès i és pedregós. En canvi, un antic camí que seguia més per l'est ha estat transformat en pista per uns treballs forestals. La pista segueix en bon estat cap al nord-est, però amb algun tram dur. Però és una duresa relativa fins al Pla de l'Avet, a partir del qual la pista gira cap al nord i comença un tram duríssim i sense treva, amb llargs trams de més del 18% de pendent, al límit de la ciclabilitat.

Al ritme més baix que em permet mantenir l'equilibri i al límit de les forces aconsegueixo pujar fins a la Collada Gran, un petit respir abans de l'últim pujador, també contundent i al 18% fins al mateix cim del Pedró de Tubau, de 1.543 metres, coronat per la petita capella de Sant Marc. Contemplo el paisatge amb una amplíssima vista que abasta el Catllaràs, el Pedraforca, el Cadí, el Moixeró, la Tosa, el Puigmal i altres muntanyes dels Pirineus orientals. El dia és lluminós, amb un cel ras i brillant. Contemplo el paisatge, reposo i faig algunes fotos abans d'iniciar la tornada pel mateix camí. Ara amb la perspectiva em penedeixo de no haver seguit el bonic corriol cap a l'est i haver allargat una mica la ruta, però ja hi havia passat en alguna altra ocasió, i avui tenia el temps limitat. Així que baixo per la mateixa pista, que ara cara avall és una altra cosa, però t'adones de com n'és de pendent.

Baixo fins a la collada de la Creu de Soler, on giro a l'esquerra i vaig baixant per bona pista fins enllaçar amb la carretera al collet de Sant Jaume. Podia haver baixat per asfalt fins al poble, però prefereixo baixar per pista forestal per la serra dels Pedrals fins al pla de cal Volant, on giro a la dreta fins a trobar el torrent, i tot seguit una curta però intensa pujada fins al poble. Parada obligada per contemplar la magnífica església de Sant Jaume de Frontanyà, la més espectacular de les construccions romàniques del Berguedà. Ja només queda una última pujada per asfalt d'1,5 km. fins al punt d'inici, per això gairebé seria més recomanable haver sortit des del poble i acabar en baixada. En tot cas és una ruta molt bonica que combina paratges preciosos com la serra de Faig-i-branca i la fageda del vessant nord, i tot seguit la sol·litud dels Rasos de Tubau. Una bona combinació especialment vistosa a la tardor.