Pedró de Tubau (1.543 m.)

Ens enfilem fins al punt més elevat dels Rasos de Tubau en una ruta que comença al càmping el Saiol, i va remuntant la riera del Molí, un dels dos cursos fluvials de la capçalera de la riera de Merlès. A prop de Sant Jaume de Frontanyà enllacem diverses pistes i comencem la pujada més forta amb alguns trams on hem d'empènyer la bicicieta abans d'arribar al cim. Contemplem el Catllaràs, Pedraforca, Puigllançada i serra de Montgrony des de la capelleta que corona el cim. Tot seguit iniciem el descens per un bonic corriol que avança per la solitària carena cap a l'oest, i enllacem diverses pistes fins a trobar la que baixa en paral·lel al rec de la Riba i ens torna al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Càmping el Saiol Les Llosses (Ripollès)
• Distància: 30,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 975 metres
• Temps: 5:25 hores
• Dificultat: IBP=100 / Blava
• Sensació de dificultat: Força fàcil Tram de pujada al cim on cal empènyer. Trams de corriol amb passos una mica difícils
• Cartografia: Catllaràs - Picancel Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

En diverses ocasions hem fet rutes pels Rasos de Tubau, una petita serralada arrodonida i d'altura modesta a cavall del Berguedà i el Ripollès. Havíem pujat a peu fins al punt més elevat, i també hem fet diverses rutes en bicicleta pel seu vessant sud, zona amb una bona xarxa de pistes totes elles molt solitàries, ja que la majoria de masies estan deshabitades i no hi ha cap nucli de població a la vora. Avui volem pujar fins al punt més alt, tot i que ja sabem que haurem d'empènyer uns minuts les bicicletes. No és una ruta difícil, a part d'aquest tram molt dret i pedregós que farem a peu, així com alguns passos del corriol de la carena, que en general no és difícil, però en algun punt cal parar atenció.

Per fer una ruta no excessivament llarga en quilometratge, apta per fer-la amb el Fum, el nostre gos, decidim sortir des del càmping el Saiol, a mig camí de la carretera entre Borredà i les Llosses, just al pas de la Riera de Merlès. De fet la riera es considera que neix pocs metres més amunt, al gorg de Cara de Boc, on conflueixen la riera del Molí i el rec de la Riba. La primera part de la ruta la farem al costat del primer dels afluents, i l'última part seguint el segon. Tan bon punt arribem al costat del càmping el Saiol veiem que la pista que continua amunt està tancada per uns despreniments, però amb bicicleta podem pujar. Així comencem a pedalar uns metres abans del càmping i seguim la pista amunt fins al pont del Solà, que creua la riera.

Passat el pont del Solà prenem una pista més trencada que marxa a l'esquerra i de seguida torna a creuar la riera a gual. La pista aviat enllaça amb el GR i avança cap al nord en paral·lel a la riera. Poc més endavant veiem el caminet que baixaria cap al gorg i el salt de Cara de Boc, on conflueixen els dos torrents, i a partir d'aquest punt ja podem parlar de Riera de Merlès. La nostra pista avança una mica alçada sobre l'aigua i per un terreny obac i pedregós on no és fàcil mantenir la traçada. És una pista molt precària i en alguns punts els còdols dificulten la progressió. Passem al costat de l'antic molí de Moreta, mig ensorrat, i poc més ensota veiem el gorg Blau, un bonic toll natural. La pista s'entafora en una zona congosta i obaga on avancem al peu del la riera. Més amunt trobem el gorg del Matxo i la pista torna a tendir cap al nord.

Seguim el GR-241 fins al pla de Cal Volant, no gaire lluny de Sant Jaume de Frontanyà. Aquí prenem una pista que va pujant progressivament fins a la casa de cal Cintet, al peu de la carretera asfaltada que ve de Sant Jaume. Tombem cap a la dreta fins un primer trencant, on agafem una pista mig abandonada amb una tanca que impedeix el pas de vehicles. La pista baixa fins a una rasa i va girant cap a l'esquerra fins a enllaçar amb una altra de més principal a l'alçada de la font de la Mata, on podem proveir-nos d'aigua. Seguim la pista principal que continuaria cap a la casa de Tubau, però poc més endavant prenem un trencant on s'inicia una pista que puja més fort a l'esquerra cap a la masia de cal Roma, i més amunt per terreny força trencat fins a la Creu de Soler.

Un cop a la cruïlla de camins de la Creu de Soler, on de fet no cal acabar d'arribar, girem a la dreta i continuem pujant, cada cop amb un pendent més fort. A partir d'aquí comença el tram més dur de la ruta. El primer tram de pista encara el podem fer pedalant, però un cop arribem al Ras dels Timons el pendent és tan fort i la pista tan trencada que es fa impossible avançar sobre la bicicleta. Així ens toca empènyer uns minuts per aquest fort pendent fins a la Collada Gran, on el pendent disminueix i tornem a veure alguns arbres. Amb una bonica vista del Pedraforca que contemplem cap a ponent enfilem un últim tram de pujada duríssima, però factible sobre la bicicleta amb prou determinació. Aquests últims metres de fortíssim pendent ens enlairen fins el Pedró de Tubau (1.543 m.)

Al cim dels Rasos de Tubau hi ha una petita capelleta dedicada a Sant Marc, i a pocs metres el vèrtex geodèsic que n'acredita l'alçada i el punt de referència d'aquest sector. Des del cim hi ha una vista àmplia que abasta la zona del Catllaràs, Pedraforca, Cadí i Moixeró cap a ponent; Puigllançada i serra de Montgrony al nord i més cap a l'est el Taga i fins i tot el Puigmal. Cal al sud s'albiren un grapat d'elevacions d'altura menor que formen un paisatge més caòtic. Passem una estona al cim reposant i contemplant el paisatge. En acabat ens fixem en el camí que marxa cap a l'est seguint la carena. És un corriol estret i força ciclable que avança per entremig d'un bosc esclarissat.

Anem baixant pel corriol de la carena, i més endavant, en diversos punts poden contemplar la cara nord de la serra dels Rasos de Tubau, més dreta i obaga que l'arrodonit vessant sud. Precisament en aquest vessant nord més abrupte hi veiem un bonic joc de colors amb els faigs que van fent la metamorfosi tardoral. El corriol té alguns punts més difícils, ja sigui per troncs, el fangueix que fa el bestiar o algun pas més dret. Es poden fer molts trams sobre la bicicleta, però també hem de posar el peu a terra o baixar en diversos punts. Anem avançant cap a llevant i baixem gaudint de diversos trams molt agradables fins arribar a l'alçada del collet de Faig General, on hi ha una cruïlla de camins. Aquí deixem la carena i baixem cap al vessant sud.

Fem algun tram de camí poc definit i anem tombant cap al sud fins arribar ben a prop de la masia de Llentes. Seguim la pista avall tot passant al costat mateix de la Cova de Llentes, que vam visitar en una altra ocasió en la ruta Riera de Merlès, curs alt en BTT. Creuem el pla de la Llobera, on hi queden les restes d'una antiga masia, i sempre per terreny solitari anem baixant cap al Pujol de Llentes, una masia ben arreglada tot i que sembla deshabitada. La pista baixa fort entremig de les feixes que envolten la casa. Seguim cap al coll de Can Carlos i aquí agafem una mena de mig pista mig camí que baixa al peu del rec de la Ferreria fins al bonic nucli de la Riba.

La gran masia de la Riba, que també té l'església de Sant Esteve adosada, està situada dalt d'un turó. Arribem fins a sota mateix del petit nucli encimbellat, i agafem la pista que passa per sota i va a buscar el rec de la Riba. Des d'aquí la pista va baixant en paral·lel al curs d'aigua durant 6 quilòmetres més. En aquest tram hi ha algun gorg ben bonic com el Gorg Negre. Arribem al pont del Solà on s'uneixen el camí d'anada i el de tornada, i ja només resta un últim quilòmetre fins al punt d'inici. Així tanquem una ruta ben interessant per un terreny feréstec i solitari. Avui hem unit els dos torrents que conformen la riera de Merlès, la riera del Molí de pujada i el rec de la Riba de baixada. Entremig hem pujat fort fins al cim dels Rasos de Tubau i hem seguint un bonic corriol ben panoràmic per dalt de la carena.