L'Estany i la baga de les Nou Comes

Aprofitant l'avinantesa que aquests dies, després de les pluges de primavera, l'Estany torna a tenir aigua, ens enfilem per la pista que puja des de la Casanova de les Garrigues fins aquest bonic pla situat a 1.500 metres sota els Rasos de Peguera. Un cop a dalt continuem cap al nord i ens endinsem a les profundes fagedes de la Baga de les Nou Comes, a través d'uns camins preciosos que baixen fent zig-zag enmig d'arbres majestuosos. Creuem el traçat de l'antic trenet miner, i seguim avall fins a tocar del torrent de Peguera. El seguim fins poc abans d'arribar a Cercs, on iniciem el retorn pel bonic camí del Tramvia de Sang.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Berga (Berguedà)
• Distància: 30,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.050 metres
• Temps: 3:30 hores
• Dificultat: IBP=865 / Vermella
• Sensació de dificultat: Mitjana Descens per corriols amb revolts sobtats i alguns passos més difícils
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Les fagedes tenen dues èpoques especialment boniques, les que corresponen amb els cicles de la mort i la resurrecció. A la tardor les fulles s'esgrogueeixen i comencen a caure fins a formar una esponjosa catifa ocre, alhora que els arbres queden despullats. A la primavera, quan comença el rebrot, les fulles tenen un color verd intens, accentuat pel sol que intenta penetrar entremig del brancatge. Aquests dies estem en aquesta segona fase, verda, lluminosa i plena de vida. La baga de les Nou Comes, situada al vessant occidental dels Rasos de Peguera, al vessant obac del torrent de Peguera, alberga una de les fagedes més boniques del Berguedà, i un preciós corriol la creua de cap a cap. A més a més, els amics de Bergaenduro han repassat el camí i està impecable. No cal més excusa per anar-hi.

Surto sol de Berga disposat a fer una matinal curta però intensa en energia i emoció. Caldrà posar força i energia per remuntar una pujada directa fins a l'Estany, i llavors seny i una mica de rauxa per gaudir del descens pels corriols de l'obaga. Surto per la carretera vella de Cercs i trenco en direcció a Vilaformiu. Vaig pujant per l'asfalt, en notable pujada. Deixo a l'esquerre el trencant de Vilaformiu, on hi ha l'hípica, i segueixo de dret fins que s'acaba l'asfalt. Passo pel costat d'una antiga explotació minera a cel obert, i continuo passant per damunt de la casa de Merolla. La pista gira a l'esquerra damunt d'un dipòsit de runes, passa sota la zona d'escalada de la Mussolera i continua fins una granja. Davant mateix de l'edifici cal girar 180º a la dreta i seguir pujant fort, fent alguns zig-zags fins a la collada Baixa, on hi ha una cruïlla de camins. Segueixo de dret amb uns metres de pla, i tot seguit pujada de nou per voltejar el turó del castell de Blancafort fins arribar a la pista de la Figuerassa, a la collada Alta.

També s'hauria pogut arribar fins aquí pujant directament per la pista de la Figuerassa, però és força més avorrida i transitada. Segueixo amunt per la pista poc menys d'un quilòmetre, i al proper trencant giro a la dreta cap a la Casanova de les Garrigues. Al cap de poc més d'un quilòmetre més arribo a les envistes de la casa, i just abans d'accedir-hi prenc una pista més precària que surt a l'esquerra i comença a pujar més fort. Aviat creuo un rierol i segueixo amunt remuntant alguns pujadors força durs. Avanço més o menys direcció nord, però aviat la pista va girant cap al sud fins al pla de la Gavarnera amb una pujada exigent. Aquí puc respirar uns instants, però aviat torna la pujada per la pista que torna a girar cap al nord. Entro en una fageda preciosa, amb exemplars de notable magnitud. Aquesta zona m'agrada molt, ja que el paisatge és molt bonic i la ruta és molt tranquil·la. Un tros més amunt la pista fa dos o tres zig-zags en forta pujada per terreny pedregós, i finalment arriba a la pista que ve de l'Estany.

Tot i que en uns moments tornaré, giro a l'esquerra i planejo fins a la gran esplanada de l'Estany, que aquests dies, després de les notables pluges, torna a tenir una mica d'aigua. És un lloc molt bonic, un gran replà on hi havia hagut un estany que fou dessecat. Al fons es veu la casa del mateix nom, sota les obagues dels serrats de les Estelles i de les Arades. Descanso uns minuts, faig alguna foto i torno enrere pel mateix camí. Vaig trepitjant el GR-107, el Camí dels Bons Homes, però només uns metres, ja que al final de la recta, quan s'acaba la pista, abandono el GR que tomba cap a l'esquerra i inicio la baixada per un corriol que baixa de dret. Aquí comença un dels millors descensos de la zona, d'uns 800 metres de desnivell, sempre per corriol i en un bosc de fades.

En general és un corriol força ciclable i de poca dificultat, tot i que té alguns passos que exigeixen una mica de perícia, i sobretot molts revolts sobtats. La bellesa de l'entorn justifica la petita dificultat de l'itinerari, que en cap cas és elevada. Jo sóc molt mal baixador, i he de posar els peus a terra en diversos llocs, però ciclistes amb una mica de perícia poden fer tot el recorregut enfilats sobre rodes. El descens comença amb un primer tram força fàcil que va girant a l'esquerra i inicia una llarga diagonal descendent, també força fàcil. Més avall entronca amb el traçat superior de l'antic tren miner, ara un bonic camí. Arribo just al punt final d'aquest tram, on s'acabaven les vies i continuava un pla inclinat per on baixava el material de les mines. Per tant cal baixar fort per un camí ple de revolts sobtats, un zig-zag constant enmig d'una fageda esplèndida.

Després del zig-zag arribo a un nou tram de l'antic tren, on hi havia un altre tram de via. Segueixo a la dreta de pla fins a trobar un nou camí que baixa a l'esquerra del traçat principal. Segueixo baixant per aquest nou tram de corriol que té algun pas més difícil i pedregós que m'obliga a posar el peu a terra o empènyer algun moment. En tot cas, en general, és un recorregut fàcil, agradable i molt estètic. Una llarga diagonal descendent em situa a l'últim dels planos per on circulava en petit tren que portava el carbó. El segueixo durant 1,5 km., i just abans que s'acabi on hi havia un carregador, prenc un camí a l'esquerra que gira més de 90º i va baixant per dins de la fageda fins a tocar la pista paral·lela al torrent de Peguera. Aquest tram de corriol no l'havia fet mai, i a part dels primers metres que són més drets i tenen alguns girs sobtats, la resta és fàcil i molt agradable.

Sóc a la pista al peu del torrent de Peguera, sota les imponents parets dels cingles de Vall-llobrega. Baixo per la pista pedregosa poc més d'un quilòmetre, i enmig d'un revolt l'abandono i prenc un caminet que baixa a l'esquerra. Baixa suau un primer tram, i llavors cal superar una esllavissada, carregant la bici a coll uns metres. Segueixo baixant fins a trobar les torres de l'antic pont del tren, i més avall el pont sobre el torrent de Peguera del camí entre Cercs i Sant Jordi. Segueixo pel camí de la dreta, pel GR-270, el camí del Llobregat, primer en baixada, i després uns metres amunt fins a trobar la pista asfaltada que puja cap a la Casanova. Baixo cap a l'esquerra durant poc més d'un quilòmetre fins a trobar l'entrada del camí del Tramvia de Sang.

Emprenc ja el tram de tornada definitiu seguint el camí de l'antic Tramvia de Sang, arranjat fa uns anys. És un camí força planer, pràcticament tot ciclable excepte el tram sobre el túnel de Cercs, on hi ha unes escales primer de pujada i després de baixada que cal fer a peu. El caminet desemboca a la carretera vella de Berga a Cercs, i la vaig seguint fins a la capital berguedana on acabo la ruta ben satisfet, després d'una intensa pujada fins a l'Estany, i sobretot després de gaudir dels bonics corriols en un llarg descens per dins de la magnífica, i aquests dies esplendorosa fageda de la baga de les Nou Comes.