Serrat del Migdia (1.082 m.)

En un matí rúfol ens entaforem als viaranys de les canals de Sant Miquel fins a la punta d'un dels seus cims emblemàtics. Comencem a caminar al pont del Climent sobre el riu Mergançol, i avancem cap al sud enfilant dins d'un bosc espès i obac. Creuem el portell de l'Ovellar i seguim pujant per la fageda fins al collet dels Pins, sota les parets del cingle de la Por. Girem cap al nord i enfilem l'últim turó de roca conglomerada vers el cim. Bones visites cap al Sobrepuny, el Catllaràs, i la resta del Picancel. Baixem pel vessant occidental per un caminet molt bonic que recorre la canal dels Colletons fins al peu de les aigües del pantà de la Baells, des d'on retornem planejant fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Pont del Climent Vilada (Berguedà)
• Distància: 8,40 quilòmetres
• Desnivell positiu: 670 metres
• Temps: 4:35 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Catllaràs - Picancel Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

El vessant nord de la serra de Picancel és humit i força abrupte, solcat per innombrables canals que baixen des dels punts més alts de la carena de conglomerat fins als peus del riu Mergançol. És un terreny obac, amb una vegetació molt espessa i amb petits recs i torrents per on s'escola l'aigua. Forma un paisatge molt característic, que anomenem de forma genèrica com a Canals de Sant Miquel, nom que ve precisament de l'església de Sant Miquel de les Canals, situada a dalt de la carena. La vegetació és singular, amb molsa i sotabosc de terrenys humits. Caminar per les canals és gairebé avançar per dins d'un túnel de vegetació tancat entre les parets i cingleres que l'envolten. Un lloc ideal per caminar en un dia com avui, amb núvols i boires a les parts altes de les muntanyes. Un cop dins de les canals el paisatge es concentra només en els detalls de proximitat: un boix grèvol, un faig de grans dimensions, o un tram de terreny entapissat de molsa.

Sortim amb la SÍlvia i el Fum des de l'aparcament del pont del Climent, situat un quilòmetre enllà de la carretera de Vilada a Borredà. Creuem el magnífic pont sobre el riu Mergançol i prenem un caminet que surt a la dreta i comença a pujar. De seguida entrem en aquest paisatge característic de boixos, molses i faigs, on la humitat és present i forma un bonic espectacle vegetal. Avui però tindrem un protagonista inesperat i força molest: l'eruga del boix, que aquí ha trobat un bon recer per establir-se. La majoria de boixos estan gairebé secs i moribunds, i fan força llàstima. A més a més aquests empipadors animalons creen un entramat de fils com si fossin teranyines i es despengen talment funambulistes. Bàsicament ens passem tota la ruta foragitant amb els bastons les cascades d'eruges que es despengen de la vegetació enmig del camí, i que són força molestos.

Avancem sempre en pujada i al cap d'uns minuts arribem al Portell de l'Ovellar, un pas estret envoltat de roques que s'aprofitava per recomptar el bestiar, en aquest cas les ovelles. Un cop passat aquest grau baixem uns metres i aviat tornem a pujar dins del bosc espès. Uns metres més amunt trobem una cruïlla. El camí que marxa de dret segueix el torrent del Tell i puja fins al coll del mateix nom al peu de la Salga Aguda. Nosaltres girem a la dreta i creuem el torrent. Precisament en creuar el torrent ens fixem en algunes petites bassetes on hi ha alguns tritons que gaudeixen d'aquest paisatge plàcid. Comença una pujada més decidida, anomenada el Trencacames, ja que és força dreta i el terreny és sempre humit. Avancem costa amunt fins a l'Era de la Castellona, un petit espai obert, l'únic que trobem en tota la pujada, que ens permet mirar cap a Vilada i més enllà el Catllaràs.

Pugem per dins d'una bonica fageda, ara a la primavera amb colors verds ben vius. El camí avança ara al peu del torrent Fred, i l'anem seguint fins que una muralla de roca ens barra el pas. És la paret del cingle de la Por, i aquí el camí es veu forçat a girar a la dreta per evitar el pas vertical. Remuntem uns metres més força drets fins al collet dels Pins, on el pendent aflaca. Al coll canviem radicalment de direcció. Sempre havíem pujat en direcció sud, i ara marxem cap al nord per un caminet que avança uns metres dins del bosc, i tot seguit arriba a una zona més oberta ja sobre la roca de conglomerat. Cal enfilar algun pas ajudant-se fins i tot amb les mans, i tot seguit pujar per un llom de roca força dret fins prop del cim. Abans d'arribar-hi hi ha un pas lateral equipat amb cadenes que faciliten el trànsit. Uns metres més enllà, en un petit balcó suspès, trobem la senyera que assenyala el cim del Serrat del Migdia (1.077 m.)

Tot i que el dia no és brillant contemplem el paisatge. Cap al nord hi tenim la vall del Mergançol que baixa cap a l'embassament de la Baells, ben visible des d'aquí, si més no el ramal de Vilada. També contemplem el poble, i més enllà destaca el Sobrepuny i tot el vessant sud del Catllaràs. Cap a l'est la visió queda centrada en la Salga Aguda, sostre del Picancel. Cap a l'oest també s'arriba a veure Berga, Queralt, Figuerassa i tot l'entorn dels Rasos de Peguera i Ensija. Un bon lloc per fer una pausa i contemplar un bonic paisatge des d'aquest balcó literalment suspès cap al nord, ja que tenim un bon precipici cap a aquesta banda. Passem uns minuts al cim, i tot seguit reculem sobre les nostres passes fins baixar de nou al collet dels Pins.

Girem ara a la dreta i comencem a baixar per un caminet força dret que s'entafora de nou al bosc espès i obac. En aquest tram no hi ha tantes erugues, tot i que no podem baixar la guàrdia ja que són un autèntic malson. Anem perdent alçada ràpidament per dins de la vegetació fins a tocar de la font dels Cóms. El camí tomba cap al nord i va baixant resseguint el torrent dels Colletons. És un camí agradable i ben definit, sempre per dins de la fageda en un entorn selvàtic. Perdem alçada ràpidament i arribem a la font dels Colletons, on també hi ha uns bonics gorgs. Anem seguint sempre el camí, sense pèrdua possible, i finalment arribem a la vora de les aigües de l'embassament de la Baells, que aquests dies està ben ple.

Som a l'alçada del pont del Doro, cobert per l'aigua. Girem a la dreta i anem seguint el camí que remunta les aigües del Mergançol, aquí embassat. Fins ara anàvem baixant, i ara tornem a pujar suaument en direcció llevant durant gairebé 2 quilòmetres. Confluïm de nou al camí de pujada prop del punt de sortida, i ja només ens queda creuar de nou el pont del Climent i donar per finalitzada la caminada d'avui. Sempre és un plaer caminar per les Canals de Sant Miquel, i gaudir dels camins estrets i humits entaforats entre parets de conglomerat, així com de les bones vistes dels de les diverses puntes de la serra del Picancel.