Cap del Verd (2.284 m.)

Ruta curta però intensa fins un cim arrodonit i gran talaia del Pedraforca, el vessant sud del Cadí i el Port del Comte. Des del preciós poble de Gósol ens enfilem per una bona pista fins al coll de Mola on el pendent s'incrementa i continua cap al Portell de l'Ós. Per una pista cada cop més precària i pedregosa anem enfilant-nos cap a la carena de la Serra del Verd, i després d'uns últims pujadors molt durs assolim l'altiplà summital. Extraordinàries vistes cap a totes bandes des d'aquest cim obert i panoràmic. Baixarem per la mateixa ruta però adreçant alguns trams, sobretot la part final del recorregut seguint el corriol del GR.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Gósol (Berguedà)
• Distància: 25,60 quilòmetres
• Desnivell positiu: 960 metres
• Temps: 3:20 hores
• Dificultat: IBP=92 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Trams de pujada pedregosos i amb pendent molt dur.
• Cartografia: Serra del Cadí Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Feia dies que volia enfilar-me fins al punt més alt de la serra del Verd en bicicleta, i finalment es van alinear les circumstàncies per portar-m'hi. Avui surto sol en bicicleta i tinc tot el matí per dedicar-hi, així que no em fa mandra pujar fins a Gósol en un dia magnífic i assolellat. La ruta que he previst és força senzilla, ja que és pràcticament tot pista. La primera part més bona i transitada, i la segona meitat tancada al trànsit i amb trams pedregosos i de fort pendent. Sens dubte el principal atractiu de la ruta és contemplar una perspectiva inusual i alhora preciosa del Pedraforca, així com treure el nas a l'altra banda i contemplar la vall de Lord i el Port del Comte. Hi afegim l'al·licient esportiu d'una pujada dura i exigent, i un tram final de descens per corriol que posa la pinzellada de diversió.

La Serra del Verd és un petit massís calcari prepirinenc a cavall de 3 comarques: el Berguedà, el Solsonès i l'Alt Urgell. Té dues cares ben diferenciades. En els sectors nord i est els pendents són moderats, i el vessant és principalment arbrat fins a prop dels 2.000 metres, on entrem en un terreny d'extensos prats alpins. En canvi el vessant sud i oest té uns pendents molt abruptes i pedregosos, els quals s'aboquen cap a les valls del Cardener i de Lord. Precisament aquesta configuració fa que sigui possible pujar-hi en bicicleta pel vessant més progressiu des de Gósol cap al coll de la Mola, i al mateix temps tenir unes fantàstiques vistes des del cim abocat a precipicis rocosos de centenars de metres.

Surto des del centre de Gósol, avui ben ple de turistes en ser un dia de festa a la capital del país i en plena temporada de tardor, una de les èpoques en què els boscos del Berguedà atreuen més visitants. A la rotonda sud del poble giro cap a la dreta i planejo sota el turó del Castell de Gósol voltejant-lo parcialment fins a trobar una pista que marxa a l'esquerra. Segueixo pedalant per terreny planer i bona pista en direcció oest. Descarto el ramal del Molí de Gósol i segueixo la pista principal que aviat fa un zig-zag i comença a guanyar altura. L'itinerari passa per sota de l'església de Santa Margarida i comença a pujar més fort per terreny pedregós però sense dificultats. Encadena diversos revolts consecutius fins a la collada de Mola.

A la collada de Mola deixo la pista principal que començaria a baixar en direcció a Tuixent i segueixo de dret per un pujador dret i pedregós. A partir d'aquí la pista ja no és tant bona, i s'enfila fort per la baga de Mola fins al Portell de l'Ós, un evident coll on una tanca barra el pas als vehicles. El Portell de l'Ós està abocat a un fort pendent cap a ponent damunt dels cingles del les Feus, una fondalada ben bonica vista des de les alçades. Passada la tanca la pista continua, i ara amb la tranquil·litat de no trobar vehicles la pedalada és encara més plaent. Passat el Portell de l'Ós la pista planeja uns centenars de metres fins al clot de Prat Salvatge, on tornarà a pujar intensament.

Remunto una forta pujada i arribo al planell de la Font, un bonic altiplà que supera per poc els 2.000 metres i ofereix una bonica panoràmica del Pedraforca. Faig alguna foto i continuo amunt. A partir d'aquí la pista ja és molt precària, usada puntualment per algun ramader. El pendent és ja molt fort, en alguns trams al límit de la ciclabilitat en condicions normals. Segueixo amunt entremig de prats inclinats i avanço cap al sud fins als prats previs a la collada de Belitres, una zona oberta de pastures que forma una ampla coma. La pista es desdibuixa, i cal fixar-se en la millor traça. A partir d'aquí comença un tram duríssim que començo amb empenta i acabo empentant. Els últims metres tenen una inclinació molt forta, i sumat al terreny pedregós, la manxa diu prou i acabo empenyent una cinquantena de metres.

Passats els metres més durs, de nou sobre la bicicleta acabo de remuntar un últim tram obert i amb pendent més moderat fins arribar a l'altiplà summital. Un tros enllà veig el vèrtex que assenyala els 2.283 metres del cim, així com uns plafons informatius. Acabo d'arribar al punt més alt de la ruta i faig algunes fotos. Continuo tot seguit uns metres més enllà fins a la punta dels prats, els quals s'aboquen cap al sud sobre un immens precipici a la capçalera de la vall del Cardener, la qual es pot observar com avança cap al centre de Catalunya. També es pot observar cap a ponent el Port del Comte i la vall de Lord. Però per gaudir d'una imatge realment colpidora cal mirar cap a llevant. El Pedraforca s'aixeca imponent damunt dels planells que envolten Gósol. És una imatge inusual del massís bicèfal, però d'una impactant bellesa.

Després d'una bona estona al cim gaudint de les vistes cap a totes bandes, totes elles diferents, totes elles magnífiques, emprenc el descens. Com que la zona summital és oberta, en comptes de tornar per la pista traço una diagonal per damunt dels prats inclinats en direcció a la collada de Belitres. Aquí enllaço amb la pista, i sempre amb la vista posada al Pedraforca per observar els diferents matisos i perfils, segueixo avall fins al Planell de la Font. Aquí prenc una pista més trencada que adreça la principal tot seguint el torrent directament fins el clot de Prat Salvatge. Aquesta és una de les dreceres que aniré fent i que permeten escurçar el camí de pujada. Continuo cap al Portell de l'Ós i la collada de Mola. Aquí, en comptes de baixar per la pista, prenc el corriol que segueix el GR. És un corriol molt ciclable, tot i que en alguns punts m'obligarà a posar el peu a terra.

El corriol adreça les marrades de la pista, i traça una diagonal força directa cap a l'est. El camí talla la pista en diversos punts, i com deia, algun tram és més difícil i em fa baixar fins i tot de la bicicleta. El caminet em porta fins a l'ermita de Santa Margarida, i a partir d'aquí ja enllaço amb la mateixa pista de pujada fins al poble de Gósol. Sota el magnífic castell que contempla i dona protecció al bonic nucli, acabo d'arribar al centre i tanco una ruta ben interessant d'alta muntanya fins al sostre d'una de les serres menys conegudes del Berguedà, i que és un indret magnífic per practicar la bicicleta d'alta muntanya i alhora gaudir d'un espectacle visual de primer ordre cap als seus veïns Pedraforca, Ensija, Cadí i Port del Comte.