Les Agudes (1.706 m.) per la cresta de Castellets

És el segon cim en alçada del Montseny però és el primer en caràcter i ferotgia. Sortint del vessant nord enfilem per una fageda fins a trobar la cresta de Castellets que anirem seguint tot grimpant fins al cim. Ens acabem d'arribar al Turó de l'Home i iniciem el camí de tornada flanquejant la fageda del vessant est. La neu i en fort vent han estat protagonistes avui.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Pla d'en Mon, prop de Sant Marçal de Montseny
• Distància: 9,8 quilòmetres
• Desnivell positiu: 735 metres
• Temps: 04:38 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil. Grimpada per la cresta (II) amb trams aeris
• Cartografia: Montseny, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Aparcament Pla d'en Mon	00:00	00:00	0
Coll de Saciureda	00:49	00:49	1,3
Tartera	00:37	01:26	1,5
Cim de les Agudes	00:39	02:05	2,5
Turó de l'Home	00:41	02:46	4,5
Font de Briançó	00:45	03:31	6,1
Torrent (pas delicat)	00:23	03:54	7,8
Coll de Saciureda	00:21	04:15	8,6
Inici	00:23	04:38	9,8

Crònica

Per buscar el bon temps en aquesta freda aproximació a l'hivern planegem una sortida lluny de l'alta muntanya, més a la vora del mar. No trobem el bon temps, però sí un itinerari ben divertit, malgrat que no el gaudim plenament ja que el fort vent i una considerable nevada ens ho impedeixen.

La gent del Berguedà tenim poca tirada a anar al Montseny, ja que tenim muntanyes molt més properes i de més entitat, i ens perdem un entorn molt bonic, especialment a la tardor. En aquest impàs de transició cap a la temporada d'hivern ens acostem al vessant nord d'aquest massís prelitoral per enfilar un dels seus cims més característics per una ruta molt més muntanyenca del que ens pot semblar, ja que la cresta de Castellets ens obligarà a grimpar per terreny força aeri durant una bona estona.

Aproximació
Des de l'Eix Transversal (C-25) prenem la sortida d'Espinelves i Viladrau. Passem pel costat d'Espinelves i continuem direcció Viladrau durant uns quilòmetres. Aviat la carretera es bifurca. Deixem el ramal de la dreta que continua cap a Viladrau i seguim a l'esquerra per una carretera de revolts direcció Santa Fe de Montseny (GI-5201). Avancem uns quilòmetres, passant pel costat mateix de Sant Marçal de Montseny, punt habitual de sortida cap al Matagalls. Pocs quilòmetres més endavant trobem el coll de Sasferreres, tot seguit, enmig d'un revolt trobem un ampli aparcament condicionat a l'esquerra, al Pla d'en Mon.

Itinerari
Sortim la Sílvia, la Queralt, el Ferran i jo mateix des del mateix aparcament i creuem la carretera. Veiem senyals vermells i un evident camí que s'endinsa a la fageda. Fa fred. La temperatura no és excessivament baixa però el vent és intens, molt molest i fred, i provoca que la sensació tèrmica sigui molt més baixa. Tot venint amb el cotxe encara hem pogut veure el cim, però tot just comencem els núvols avancen ràpid i cobreixen bona part del massís. Al cap de poc de començar a caminar la boira ens engoleix i aviat assumim que avui serà una sortida trista, sense visibilitat. Una llàstima, perquè l'entorn s'ho val, i ens feia il·lusió contemplar des de les alçades les Guilleries i Collsacabra.

Anem pujant per camí còmode guanyant alçada progressivament. Aviat trobem algun punt en què hem d'utilitzar les mans per progressar, fent alguna petita grimpada i desgrimpada, però sense cap dificultat. Passem els colls de Saciureda de Baix i Saciureda de Dalt, i el camí va esdevenint més pedregós. Trobem una bona roca granítica molt compacte i de bona qualitat. Al coll de Saciureda es comença a definir pròpiament la cresta, i el terreny esdevé més escarpat. Avancem prop del fil de la cresta, però sempre en tendència a la nostra dreta, seguint els senyals de color lila. Creuem de flanc una petita tartera, i en aquest punt cal parar atenció ja que hem de deixar el camí principal.

El camí creua una petita tartera. Si seguíssim el camí principal flanquejaríem la cresta per la dreta, uns metres per sota. És un camí més fàcil que també ens portaria al cim. Nosaltres però volem seguir el fil de la cresta, i just al final de la tartera pugem amunt buscant un camí poc definit al principi, però més evident al cap d'uns metres. El camí s'enfila cap a la cresta, i cal parar atenció a buscar senyals de color groc, que ens acompanyaran fins al cim.

Just quan deixem el camí principal avancem fins un petit esperó, el voregem i comencem a grimpar amunt, seguint els senyals grocs. El primer tram de grimpada és força vertical, però la roca granítica és d'excel·lent qualitat, i amb bona nansa. El temps cada cop és pitjor, i comença a nevar amb virulència. El fort vent i la neu fan difícil avançar, i fins i tot ens plantegem si continuar, però ja som al ball, i queda només la grimpada final. Després el camí esdevé més fàcil. Fins i tot ens hem de posar les ulleres de sol, tot i estar immersos en la boira ja que el vent i la neu fan molt mal als ulls.

Grimpem durant uns minuts per terreny força aeri però fàcil (II), avançant pel fil de la cresta. Ens imaginem que les vistes des d'aquesta cresta han de ser excepcionals, però només ho imaginem, ja que no veiem més enllà de 20 o 30 metres. Seguim les marques grogues amb compte, ja que la visibilitat és molt escassa. Sense més problemes ens trobem de cop i volta dalt del cim, coronat per una creu de ferro. El vent és violent, i no ens entretenim ni a fer foto de cim. De seguida baixem cap a la banda contrària per on hem vingut, direcció sud-oest, resseguint encara la carena, que ara esdevé dòcil i planera. En pocs minuts som al coll de les Agudes, punt d'enllaç amb l'altre camí (el de les marques liles). Continuem en la mateixa direcció que portàvem, seguint ara el GR-5.2

Avancem una bona estona per camí evident que ressegueix la carena, en tendència a baixar, tot i que en algun punt remunta. Al cap d'una estona pugem uns metres fins a trobar-nos amb la carretera que puja gairebé fins al cim del Turó de l'Home. La creuem i pugem uns metres més fins al cim del Montseny, el Turó de l'Home (1.706 m.), tan sols un metre més elevat que les Agudes, i amb caràcter molt més tranquil i arrodonit. Arribem fins a la casa que hi ha sota el cim i el vèrtex geodèsic, pocs metres per sobre. Fa un vent que gairebé se'ns endú, i continuem endavant.

Baixem el Turó de l'Home pel vessant contrari per on havíem pujat, seguint una pista. Tornem a trobar la carretera asfaltada i la creuem. Pocs metres després deixem el GR que marxa a la dreta, i seguim de recte per camí evident. Comencem a baixar pel Serrat de les Saleres i entrem en terreny boscós. Comencem un llarg camí que vorejarà la cresta que hem fet d'anada, però uns quants metres per sota, flanquejant dins d'una extensa fageda. En el primer tram baixem uns metres, i en arribar a un planell cal virar a l'esquerra. Tot seguit farem un parell de giragonses molt marcades primer a dreta i després a esquerra, i finalment trobarem una pista en desús que marxa de pla. Descartem les altres pistes i camins que baixen a la dreta, i que anirem trobant successivament. Sempre cal marxar de pla, flanquejant la muntanya, i perdent alçada de forma pràcticament imperceptible. Afortundament deixa de nevar, i en estar arrecerats el vent és menys intens.

Seguim còmodament aquesta antiga pista, actualment camí, avançant per una espessa fageda, que en aquesta època d'avançada tardor ens mostra els esquelets despullats dels arbres, i un tou de fullatge que encatifa les nostres passes. Passem per la font de Briançó que brolla ufanosa. Seguim una bona estona per la pista, descartant les pistes o camins que marxen a la dreta avall, i més endavant descartem també una bifurcació de la pista que marxa a l'esquerra amunt. A mesura que avancem la pista esdevé més difusa, però sempre es pot seguir fàcilment. Més endavant va girant cap a l'esquerra, seguint les formes del terreny.

Creuem dos torrents, un de més ample i un de més estret i marcat. Uns minuts més endavant el camí-pista s'acaba, i hem d'avançar per un corriol menys definit que va a buscar un altre torrent. En aquest punt hem d'avançar amb molt de compte, ja que la torrentera és força dreta, i el pas que la creua sovint està humit, i no tenim bones preses. No és un pas complicat, però cal parar atenció i assegurar on posem els peus. Creuat el torrent el camí continua per l'altre vessant, i el seguim encara una estona més fins a retrobar-nos amb el camí que ja havíem fet d'anada just al Coll de Saciureda. Encara ens queden 20 minuts més de caminar fins a tornar al punt d'inici.

Ha estat una sortida fàcil i entretinguda, amb la divertida grimpada de la cresta de Castellets. De nou el temps ens ha fet la guitza i poc hem pogut gaudir del panorama. Hi haurem de tornar, ja que el poc que hem vist ens ha agradat.