Tuc de Ratera (2.861 m.) amb esquís

• 

  Sortim del refugi d'Amitges

• 

  Superem uns primers lloms en considerable pendent

• 

  Avancem prop de l'impressionant Gran Tuc de Crabes

• 

  Ens aproximem a la base del Tuc de Ratera

• 

  Deixem els esquís i encarem la pendent aresta cap al cim

• 

  Final de l'aresta i avantcim

• 

  Baixant la part més suau de la pala summital

• 

  Còmode i divertit descens per la coma de Ratera

Sortim de bon matí des del refugi d'Amitges i pugem per uns lloms costeruts fins un collet sota la serra de Saboredo. Un llarg flanqueig en baixada, incómode pels blocs de les purgues, ens situa a la vall de Ratera. Remuntem fins al coll i voregem la base de la muntanya fins a encarar-la definitivament pel vessant sud. Fort pendent a l'aresta final, sense esquís. Baixada impressionant, primer amb fort pendent i neu nova. Més avall pales amples i suaus fins a l'estany de Sant Maurici.

Tweet

Fitxa

! Ruta no circular.

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Refugi d'Amitges, Espot (Pallars Sobirà)
• Distància: 10,3 quilòmetres
• Desnivell: +625 / -1.085 metres
• Temps: 6:15 hores
• Dificultat: S2-S3 / BEA / F+
• Sensació de dificultat: Força fàcil. Fort pendent abans del cim (45º). Descens de la pala summital en fort pendent.
• Cartografia: Sant Maurici, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Refugi d'Amitges	00:00	00:00	0
Estany dels Barbs	00:14	00:14	0,5
Collet sota la punta Estasen	00:45	00:59	1,3
Port de Ratera d'Espot	01:22	02:21	2,1
Tuc de Ratera	01:40	04:01	3,6
Estany de les Obagues de Ratera	01:38	05:39	7,0
Estany de Ratera	00:12	05:51	8,1
Estany de Sant Maurici	00:24	06:15	10,3

Crònica

El diumenge havia de ser el dia més assolellat dels dies festius de Setmana Santa. Ens llevem amb aquesta expectativa que la realitat desmenteix. Continua fent vent i la boira cobreix els cims. Així doncs ens ho prenem amb certa calma, i esmorzem tranquil·lament fent-la petar i esperant que la cosa millori. Mirant a l'exterior no convida a sortir. Des de la confortabilitat del refugi costa fer el pas de sortir fora, on la temperatura ha baixat, amb una sensació de fred accentuada pel vent.

Després d'un bon esmorzar i de preparar els trastos finalment ens decidim a sortir. Amb les motxilles carregades sortim del refugi, passem al costat del refugi lliure i seguim fins a l'estany dels Barbs, pocs metres darrere el refugi. Des d'aquí comença una pujada en considerable pendent per uns lloms força drets que s'encaren cap al nord-oest, cap a la base de la serra de Saboredo i la Punta d'Estasen. La Mònica té problemes amb les botes, i juntament amb el Miquel decideixen tirar avall. La resta continuem endavant.

Anem pujant per terreny indefinit, obert. Busquem el millor traçat per uns lloms que des de baix semblen més drets del que realment són. Trobem alguns trams glaçats per efecte del vent. Els podem anar sortejant sense posar les ganivetes, ja que la zona no és exposada. Ens anem acostant a la base de la serra de Saboredo, amb una paret sud molt dreta. Destaca la Punta d'Estasen, amb un estètic corredor a la seva base. Ens anem acostant cap a la base del corredor, enfilant fins un collet indefinit.

Un cop hem assolit la part alta dels lloms, just sota les parets de la serra de Saboredo, cal fer un llarg flanqueig d'est a oest per situar-nos a la línia de la vall de Ratera. El que hauria de ser un flanqueig descendent fàcil i ràpid es complica força. Hi ha moltes purgues que baixen de les nombroses canals de la serra. Hi ha molts blocs de neu molt compactada que dificulten el pas amb els esquís.

Decidim baixar uns metres i fer el flanqueig més per baix, on ja no arriben els blocs, i alhora és un terreny més segur per altres possibles caigudes. Traiem pells i baixem uns metres per terreny amb fort pendent. Tot seguit tracem una llarga diagonal fins a l'ampla coma de Ratera.

Tornem a posar pells i tornem a pujar, ara per la coma ampla que mena cap al Port de Ratera d'Espot. Pugem per un tram de tub fent diverses zetes. Passat aquest pujador arribem a un collet on ja podem veure el nostre objectiu, el Tuc de Ratera. Més que veure'l, l'entreveiem, ja que les boires encara cobreixen les parts altes. Som però optimistes, perquè el dia va a millor.

Un tram de flanqueig de pujada i arribem a l'ampli plató del Port de Ratera d'Espot. Des d'aquí tenim visió cap al circ de Saboredo, cap al nord. Ara sí que ja contemplem en tota la seva esplendor el Tuc de Ratera, absolutament innivat. Mirat des d'aquí sembla molt dret, i no veiem per on cal pujar-hi.

La Pilar i el Pep decideixen quedar-se aquí, i amb la Sílvia continuem. Creuem l'ampli plató, fins i tot passant per sobre de petits estanys indefinits. El lloc és molt bonic, ja que és un terreny obert i amb molt bones vistes. Contrasta la gran planura per on ens movem, a considerable alçada (més de 2.500 metres) amb els cims punxeguts que s'aixequen al seu voltant. Darrere deixem la Punta Estasen, davant l'impressionant Tuc de Ratera, i a l'esquerra l'escarpat Gran Tuc de Crabes.

Ens dirigim cap a la base del Tuc de Ratera, i l'anirem vorejant per sota. Després del plató guanyem alçada per la base est del Ratera, i avancem en flanqueig ascendent cap a l'esquerra (sud). Voltegem gairebé la meitat de la muntanya fins a buscar la cara sud-est, la més accessible. Per sobre nostre, veiem un grup que està acabant d'arribar al cim. Ens queden uns 250 metres de desnivell, però força drets. Veiem que hi ha traces fins un petit replà a l'aresta sud, i a partir d'allà els altres muntanyencs han pujat a peu.

Comencem a remuntar el fort pendent de la pala sota el cim. Hi ha traça oberta, i això facilita la progressió. El pendent és fort, i fem unes quantes zetes exigents fins assolir el petit replà, on hi ha uns quants esquís del grup que estan al cim. Suem de valent en aquesta dura pujada, ja que a part de la duresa ha sortit finalment el sol, i gaudim ara d'un temps excel·lent. Deixem els esquís, reposem un moment i encarem l'aresta cap al cim.

El tram que queda és molt dret, i no portem piolet. L'hem deixat per evitar pes, cosa que ja sabem que no es pot fer. Afortunadament la neu és tova gràcies a les recentes nevades, i també tenim una bona traça dels altres muntanyencs que han pujat davant nostre. Pugem un bon tros fins que ens creuem amb el grup que baixen. La majoria puja amb piolet i/o grampons, tot i que trobem també un francès que ens diu que pujarem bé sense res.

Per més seguretat traiem les rosetes dels pals, de manera que es claven molt més i els fem servir com a piolet d'emergència. El darrer tram és encara més pendent, d'uns 45º. Després d'aquest pas més dur arribem a l'avantcim, i ja còmodament caminant fins a la punta, coronada per una fita de pedra.

La vista des del cim és esplèndida. El Tuc de Ratera està força separat d'altres cims, i la seva posició central garanteix una panoràmica de 360º. Al nord-est el circ de Saboredo, amb els seus diversos estanys i la vall de Ruda, a l'Aran. Al costat mateix el costerut Tuc de Bergús. Al nord-oest el circ de Colomers. Cap al sud la zona de Sant Maurici, Portarró, Peguera, etc. Sensacional!

No ens entretenim ja que el Pep i la Pilar ens esperen. Parlem amb ells amb els talkies, i ens dieuen que estan prenent el sol còmodament. Ens queda baixar de nou per l'aresta. El tram més dret el fem d'esquena, utilitzant els bastons com a piolet improvisat. Baixem amb molt de compte, ja que tot i que la neu és tova l'aresta és molt pendent. Anem desfent el camí fins al punt on hem deixat els esquís. Ens posem a punt i encarem el descens.

La primera pala impressiona pel pendent. Sense neu bona difícilment baixaríem per aquí amb el nostre nivell. Els grups precedents ja han baixat, i han tendit una mica més cap a l'est, on no és ben bé tan pendent. Veient que la neu és excepcional baixo directe, per una pala ampla, verge i molt dreta, cap un clot sota mateix del cim. Adrenalina al màxim i emocions intenses!

La Sílvia fa una diagonal més cap a l'est i baixa amb prou solvència. Un cop superat el tram més pendent tornem a voltejar el cim per sota, ara de baixada. Dubtem si baixar directament cap a l'estany del Port de Ratera, però no tenim clar si haurem de remuntar després. Per tant desfem el mateix camí.

Després de voltejar la base del cim creuem el plató fins al Port de Ratera, i allà baixem fins a trobar el bonic tub que ens ofereix una exel·lent baixada. Ens trobem amb la Pilar i el Pep i continuem baixant. A partir d'aquí anem practicant un esquí-plaer còmode i divertit. Baixem per amples pales molt ben innivades, amb una neu més humida, però molt esquiable. Fem una bona baixada fins a l'estany de les Obagues de Ratera, i continuem baixant fins trobar el camí de pujada al refugi d'Amitges al peu de l'estany Ratera.

Ara ja per la pista anem baixant fàcilment, amb la vista posada als Encantats, omnipresents en front nostre. Anem trobant diversos grups d'excursionistes amb raquetes, i acabem de baixar còmodament fins al peu de l'estany de Sant Maurici, on esperem els taxis per tornar a Espot.

Dos dies extraordinaris d'esquí al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, assolint dos cims interessants i esquiables, els tucs de Saboredo i Ratera. El temps ens ha amenaçat, però finalment també ens ha respectat i hem pogut gaudir de la bellesa de la muntanya hivernal en companyia de bons amics. La neu no podia ser millor, gràcies als 15 o 20 centímetres de neu recent que Sant Pere ens ha regalat en aquests darrers dies d'incipient primavera.