Pallars

Congost de Collegats

Als afores de La Pobla de Segur prenem la carretera vella i remuntem a peu el tram més engorjat del Congost de Collegats fins que el riu es torna a eixamplar. A l'altre cantó de la carretera neix un corriol que s'enfila fins al peu de les roques on hi ha moltes zones d'escalada. Un cop al peu de les parets anem flanquejant fins a trobar la curiosa cova de la Serp. Després de la visita seguim el camí que s'enfila fins un mirador amb bones vistes aèries del congost. Tot seguit comença a baixar i trobem la bifurcació per arribar-nos a l'entic monestir troglodita de Sant Pere de les Maleses, del qual només en queden unes restes. Avancem cap al serrat d'Ansal i baixem directes fins al punt d'inici.

Avedoga d'Adons

Des del petit poble d'Adons comencem a caminar per uns prats fins que comença la pujada progressiva per la cara nord de la Serra de Sant Gervàs. Pugem per un camí ben fresat entre matolls que s'enfila direcció sud fins assolir la carena de la serra. Si el vessant nord de la serra és arrodonit, la cara sud és totalment abrupte, una gran cinglera que s'aboca sobre la Terreta. Girem a l'esquerra i resseguim la carena fins al cim de l'Avedoga, un dos dos cims de la serra. Tornem enrere amb la intenció de pujar l'altre cim, però plou i ens refugiem al curiós pas del Portús, una escletxa natural per on discorre un camí que permet creuar les dues cares de la serra. Creuem el pas i contemplem les cingleres de la cara sud abans de retrobar el camí de tornada i desfer-lo fins al punt d'inici.

Carrànima

Iniciem una ruta a peu al coll de Faidella, a la carretera entre Coll de Nargó i Isona, i caminem fins a la casa del mateix nom. D'allà surt un camí força perdut que s'enfila pel vessant solei de la serra fins assolir la carena, on trobem una pista que ens porta fins al punt més alt de la ruta, la Mare de Déu de Carrànima, al sostre de la serra homònima. Baixem per la pista fins a la collada Sobirana, on de nou prenem un camí poc definit que va planejant fins als afores del bonic poble de Bóixols. Creuem la carretera i baixem cap al pont romànic, al lloc conegut com a Forat de Bóixols, on hi ha un bonic gorg a sota del pont. Seguim caminant per pista fins a Can Miquel de la Borda, i des d'aquí pugem una bona estona per la pista fins al punt d'inici, contemplant des de dalt el despoblat de la Rua.

Serrat de Sant Roc

Situats a l'entrada de la Vall Fosca, prenem la carretera que puja de Senterada cap a Naens, Burguet i finalment el bonic poble de Cèrvoles. Aquí continua una pista que s'enfila cap a la base del vistós roc del Codó, ineteressant mirador local. Baixem fins a l'ermita de Sant Roc i reprenem la marxa tot passant pel dòlmen de la Cabana del Moro. Prenem una pista secundària que entra en un bosc de pi i s'enfila cap al Serrat de Sant Roc, sostre de la ruta. Llavors comencem a baixar per un bonic bosc obac sota la serra de Camporan que mica en mica es va entaforant al barranc d'Enserola, on passem per sota de grans parets de roca. Baixem cap a Erinyà i encara més avall fins al congost del mateix nom, per on anirem tornant seguint la carretera vella.

Sant Salvador de Toralla

Sortim pedalant des de Salàs de Pallars i pugem una bona estona remuntant la pista del bosc de Salàs. Baixem per un corriol al barranc dels Escarruixos i seguim per camins mig abandonats, empenyent en algun breu tram, fins al pintoresc nucli de Rivert. Prenem una pista pedregosa que passa per sota del serrat de les Forques i va a buscar una forta pujada per la serra del Cavall. Fins a la Roca Colomer és difícil pel fort pendent i els còdols, i des d'allà només falta un fort pujador fins la petitíssima ermita de Sant Salvador, bastida en un turonet dalt la carena, amb bones vistes de la rodalia. Baixem per un camí difícil i amb trams exposats fins a Toralla, on comencem la ràpida baixada per la pista del serrat de Gavarnes. Seguim avall cap a Sant Roc i trobem l'asfalt. Deixem a l'esquerra Sant Joan de Vilafrescal i pugem suaument per pista fins al punt d'inici.

Eroles, Sant Adrià i Claramunt

Iniciem una pedalada a l'oest del Pallars Jussà per un terreny rost amb serres pedregoses de mitja muntanya que ens permet connectar els 3 nuclis. Sortim d'Eroles i marxem cap al nord per pistes dretes i trencades. Un últim tram de corriol ens permet assolir el petit nucli de Sant Adrià, des d'on avancem cap a les vinyes de Sant Miquel, i després la forta pujada de Montibarri. Remuntem la Serra Mitjana i cavalquem per la carena que limita amb la Terreta en un tram molt panoràmic, sobretot cap a la Conca de Tremp. Baixem cap al despoblat de Claramunt, un bonic llogarret malauradament abandonat i encimbellat en un turó. Baixem cap al coll de Montllobar, i ràpidament per asfalt tornem a Eroles tancant una preciosa ruta per un territori feréstec i solitari.

Bosc de Virós

Fem una pedalada fàcil i agradable per un dels boscos més espectaculars del Pallars entre avets i bedolls que comencen a adopar els colors de tardor. Iniciem la ruta a la borda de Virós i pugem per pistes fàcils on a l'hivern s'hi practica l'esquí de fons. Arribem fins al mirador natural del Farro, un cap de roc molt panoràmic on hi restes d'un antic campament dels republicans durant la Guerra Civil. Tombem cap a l'est fent llargues diagonals i sengles revolts fins al punt més alt de la ruta, sota la carena de la serra de la Màniga. Comencem un ràpid descens que ens porta primer al refugi del Gall Fer i tot seguit a les bordes de Buiro abans de l'última baixada directa al punt d'inici.

Pla de la Mà Morta (2.271 m.)

Comencem a pedalar al Pont de la Plana i en pocs minuts arribem al bonic i enigmàtic poble de Tor, situada en un clot on conflueixen diversos torrents. Seguim pujant per la pista principal en direcció Andorra, però a l'alçada de les bordes de Pleià prenem una pista secundària a la dreta que s'enfila fort pel serrat de Borgs, amb algun pas més difícil. Pugem per un bonic bosc fins a la cruïlla de pistes del planell de Matabous i continuem pujant per un tram panoràmic fins al final de la pista, on hi ha un prat alpí obert que ens regala unes esplèndides vistes de la Vall Ferrera i les grans muntanyes de l'entorn, amb el Monteixo en primer pla. Reculem fins a la cruïlla i seguim ara la pista de l'esquerra que va baixant fent llargues llaçades fins al punt d'inici.

Estany d'Estanilles (2.257 m.)

A llevant de la vall de Cardós trobem la petita coma de Sant Miquel on hi ha els probles de Boldís Jussà i Boldís Sobirà. Des d'aquest últim surt una pista que s'enfila fins aquest petit estany on hi ha una cabanya de pastors. Comencem a pedalar pujant per la pista i aviat deixem la pista secundària que puja a les bordes de Folguero, que tenim just a sobre. La pista tomba cap al sud fent una llarga marrada fins a sota del roc Bataller, on gira cap a l'est. Seguim pujant per la pista i fem dos revolts més abans d'emprendre una llarguíssima diagonal de més de 3 km. per damunt de l'embut de la coma, i que ens porta fins al petit estany, on acaba la pista. Contemplem el paisatge, amb el petit estany i una bonica cabana de fusta dels pastors. Baixada per la mateixa pista, amenaçats per la tempesta, amb una petita pausa al roc Bataller per contemplar un panorama sobre la vall de Cardós.

Trencacalders (2.268 m.)

Des de l'estació d'esquí de Tavascan, a la Pleta del Prat, surt una pista d'alta muntanya que s'enfila fins un cim arrodonit i amb vistes panoràmiques. Sortim des de l'aparcament de l'estació i prenem la pista que neix sota el refugi i va seguint l'itinerari de raquetes de neu. Per pendents moderats pugem enmig d'un bosc d'alta muntanya, i després d'un parell de quilòmetres arribem al bonic mirador del Corbiu, amb bones vistes cap al sector del pic de Certascan. Passat el mirador fem un tram força planer, i més endavant comença la part dura de l'ascensió, amb una successió de revolts en zig-zag, un fort pendent i un terreny més trencat. L'últim tram és el més dur, i finalment arribem al petit cim, un altiplà envoltat de muntanyes. Baixem pel mateix itinerari contemplant des de dalt el reguitzell de revolts tancats.

Pàgines

Subscriure a Pallars