Congost de Collegats

Als afores de La Pobla de Segur prenem la carretera vella i remuntem a peu el tram més engorjat del Congost de Collegats fins que el riu es torna a eixamplar. A l'altre cantó de la carretera neix un corriol que s'enfila fins al peu de les roques on hi ha moltes zones d'escalada. Un cop al peu de les parets anem flanquejant fins a trobar la curiosa cova de la Serp. Després de la visita seguim el camí que s'enfila fins un mirador amb bones vistes aèries del congost. Tot seguit comença a baixar i trobem la bifurcació per arribar-nos a l'entic monestir troglodita de Sant Pere de les Maleses, del qual només en queden unes restes. Avancem cap al serrat d'Ansal i baixem directes fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Font de la Figuereta La Pobla de Segur (Pallars Jussà)
• Distància: 10,60 quilòmetres
• Desnivell positiu: 360 metres
• Temps: 3:00 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Boumort Editorial Piolet (1:20.000)

Itinerari

Crònica

Feia temps que tenia ganes de fer una visita a Sant Pere de les Maleses, un antic monestir benedictí bastit dins d'una gran balma situada en una fondalada estreta i congosta no gaire lluny de la Pobla de Segur. Com que hem passat el cap de setmana al Pallars Jussà i avui teníem un matí curt, veiem que és una bona opció per anar a conèixer aquest racó. Per fer-ho seguirem una ruta força habitual i més o menys marcada que ens portarà primer a recórrer el tram engorjat del Congost de Collegats, i després a enfilar-nos fins al peu de les verticals parets que progeteixen la Noguera Pallaresa al seu flanc occidental.

Des de la Pobla de Segur pugem per la carretera N-260 fins a l'àrea recreativa de la Font de la Figuereta, on hi ha un bon aparcament. Comencem a caminar des d'aquesta àrea ben endreçada amb taules i bancs. El camí avança al costat de la carretera durant gairebé 500 metres, just quan la carretera principal entra al túnel de Collegats, i nosaltres prenem la carretera vella, tancada al trànsit. A partir d'aquí avancem amb més tranquil·litat pel vell asfalt que va entrant mica en mica a la part més estreta del congost. Planegem còmodament tot contemplant les parets que envolten a banda i banda el congost, que es va tancant fins a deixar només espai pel pas del riu i de la carretera. Caminem una bona estona per aquest tram ombrívol i ben bonic, tot i que és asfaltat. Al cap d'una bona estona la carretera vella s'uneix a la nova a la sortida del túnel, i avancem uns metres més pel camí de la vorta enmig d'una llarga recta fins que veiem un indicador de camins a l'altra banda.

Aquí tenim la part més delicada de la ruta, ja que cal creuar la tanca de protecció i creuar a l'altra banda de la carretera enmig d'una recta on els cotxes passen a tota velocitat. Afortunadament hi ha bona visibilitat, i creuem fins on comença el camí que s'enfila cap al peu de les roques. Hi ha molts cotxes arrenglerats en una petita zona de pàrquing, ja que per damunt hi ha una important zona d'escalada. Comencem a pujar ràpidament per un caminet ben fresat que ens acosta a la base de les primeres parets, on ja hi ha escaladors. El camí continua en una diagonal ascendent, sempre sota les parets verticals, fins una mena de collet ben visible un tros amunt, i que es situa just a sobre del túnel de la carretera. Aquest és el tram més dret de la pujada, i en pocs metres guanyem el desnivell més fort de la ruta i ens situem al punt més alt, a 709 metres.

A partir d'aquí el camí salta cap al vessant sud i va flanquejant de pla o en lleugera baixada pel peu de les roques. Guanyem bones vistes del congost que serpenteja força metres per sota nostre. I parlant de serpentejar, al cap d'uns minuts de planejar per aquest bonic camí ens trobem amb l'entrada de la Cova de la Serp. Es tracta d'una cavitat d'origen càrstic de notable profunditat (26 metres). El seu nom deriva d'un canal càrstic que ressegueix la part superior de la cova, i que recorda la forma d'una serp. Visitem la cova i reprenem la marxa just en la zona amb millors vistes sobre la part sud del Congost. El camí va planejant una bona estona, amb les vistes del Congost a l'esquerra i les parets vermelloses de conglomerat a la dreta.

Al cap d'una estona el camí gira a la dreta i va entrant cap a la base del barranc de Sant Pere, alhora que baixa de forma decidida. En arribar al fons del barranc el camí continua per l'altre cantó, i aviat trobem el ramal que marxa a la dreta i entra precisament en aquest barranc. Seguim aquest caminet per un camí més congost que ens porta cap al peu d'una gran balma on hi ha l'antic monestir de Sant Pere de les Maleses, que data del segle X. Era un cenobi benedictí situat en un racó ben inòspit del barranc, sota una balma llargaruda de la qual aprofitava el gran llavi, de manera que tant l'església com les dependències eren troglodítiques, dins de la roca, només amb la paret exterior per tancar les estances. Queden ben poques restes, les més destacades els dos absis de l'antiga església.

Tornem enrere i retrobem el camí principal que segueix cap al sud i planeja fins al serrat d'Ansal. Aquí cal fixar-se en una bifurcació del camí que comença a baixar fort cap a l'esquerra. Descartem doncs el camí que contiua planejat direcció Gramuntill i comencem un fort descens per una carena ampla que ens porta fins a la pista de Gramuntill. Ja només queda acabar de baixar còmodament fins a la vall principal, just al punt on havíem començat, la Font de la Figuereta al peu de la Noguera Pallaresa. Aquí acabem una ruta fàcil i ben agradable pel Congost de Collegats i Sant Pere de les Maleses.