Pla de la Mà Morta (2.271 m.)

Comencem a pedalar al Pont de la Plana i en pocs minuts arribem al bonic i enigmàtic poble de Tor, situada en un clot on conflueixen diversos torrents. Seguim pujant per la pista principal en direcció Andorra, però a l'alçada de les bordes de Pleià prenem una pista secundària a la dreta que s'enfila fort pel serrat de Borgs, amb algun pas més difícil. Pugem per un bonic bosc fins a la cruïlla de pistes del planell de Matabous i continuem pujant per un tram panoràmic fins al final de la pista, on hi ha un prat alpí obert que ens regala unes esplèndides vistes de la Vall Ferrera i les grans muntanyes de l'entorn, amb el Monteixo en primer pla. Reculem fins a la cruïlla i seguim ara la pista de l'esquerra que va baixant fent llargues llaçades fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Pont de la Plana Tor, Alins (Pallars Sobirà)
• Distància: 20,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 800 metres
• Temps: 3:00 hores
• Dificultat: IBP=83 / Blava
• Sensació de dificultat: Fàcil Pista en bon estat. Algun tram curt de pujada complicat
• Cartografia: Pica d'Estats - Montroig Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Seguim pedalant per la Vall Ferrera, una vall estreta i costaruda al nord del Pallars on qualsevol activitat sobre rodes implica fortes pujades pels vessants que l'envolten. Avui ens dirigim a la muntanya de Tor, un petit oasi verd amb boscos i pastures encerclat per una notable cadena de muntanyes a tocar de la frontera amb Andorra. Precisament potser la ruta més habitual en bicicleta en aquest sector és la travessa entre el Pallars i Andorra, que ja hem fet en alguna ocasió (Gran volta al pic de Salòria en BTT ). Avui farem una ruta curta en què aprofitarem un tram de la pista principal que connecta amb Andorra, però sobretot pedalarem per unes pistes secundàries que ens enfilen fins un petit planell situat a notable altura des d'on gaudirem de bones vistes sobre les muntanyes i les valls pallareses.

El poble de Tor està situat en una clotada on clonflueixen el torrent de la Rabassa que ve de la banda d'Andorra amb altres torrents que baixen de les altes muntanyes situades al nord, com el Monteixo, Norís, Ascorbes o Sanfonts. S'hi pot accedir des d'Andorra pel port de Cabús, o com farem avui nosaltres des del vessant de la Vall Ferrera pel poble d'Alins. Des d'aquest nucli surt una pista asfaltada que transita al peu de la Noguera de Tor, en un recorregut feréstec i congost. El tram d'accés des de la Vall Ferrera fins al poble és molt escarpat, i poc fa pensar que més enllà d'aquells caps de roc hi haurà una notable zona de pastures oberta i amable. Pugem per la pista asfaltada fins que s'acaba l'asfalt, just al Pont de la Plana, on començarem la ruta. Aquí també comença la finca de la Muntanya de Tor, famosa per una truculenta història amb assassinats inclosos que va passar a mitjans dels anys 90 del segle passat.

Sortim pedalant per la pista que puja cap a Tor la Sílvia i jo mateix amb el Fum que ens acompanya al costat. Des del pont fins al poble hi ha uns 2 km. de pista de terra en força bones condicions, cosa que fa que hi hagi bastant trànsit, especialment en un cap de setmana tardor en què hi ha pont, i moltes persones s'han animat a pujar cap a la muntanya. També hi ha força pols, perquè fa dies que no plou. Pugem a poc a poc seguint la pista que sempre avança al peu del riu. Passem pel pla de la Borda i al cap d'una estona arribem al bonic poble de Tor, que està força ben cuidat. Recordo haver-hi vingut fa uns quants anys i gairebé totes les cases estaven abandonades. D'un temps ençà es va obrir el bar de ca la Sisqueta als estius, i algunes cases s'han rehabilitat. Creuem el nucli fins a l'església de Sant Pere, on creuem el rierol i girem a la dreta per la pista que continua direcció Andorra.

Pugem uns metres i trobem una cruïlla. A l'esquerra podríem allargar una mica la volta cap a la borda de Sansa i fent la volta al Roc de les Llumeneres, però ja hi hem estat altres vegades i seguim per la pista principal que puja fort en aquest tram en direcció sud. Avancem al peu del riu de la Rabassa en un tram força dret, i just quan el pendent es suavitza, ben a prop de les bordes de Pleià, prenem una pista secundària que marxa a la dreta enmig d'uns prats inclinats. És una pista molt secundària i poc visible que sembla que només pugi cap als prats, però segueix amunt. Aquesta pista és força precària en alguns punts, fins i tot haurem d'empènyer en un parell de trams molt curts a causa del seu mal estat, les pedres i el fort pendent. Creuem primer els prats i de seguida entrem en un bonic bosc d'alta muntanya principalment de pi negre.

La pista fa diversos revolts per anar guanyant alçada pel serrat dels Borgs. És pràcticament tota ciclable, tot i que com comentava en algun punt està molt malmesa i hem d'empènyer en algun tram curt. En acabar la ruta fins i tot ens plantegem que potser hauria estat millor fer-la en sentit contrari, ja que llavors seria 100% ciclable. Des que hem deixat la pista principal ens movem en un entorn de muntanya totalment solitari, on només coincidim amb algun isard que corre estranyat per la nostra presència. Anem pujant una bona estona fins a la cruïlla del planell de Matabous, on tenim 3 opcions. La Sílvia i el Fum tiren avall per la pista de la dreta per tornar al punt d'inici. La pista de l'esquerra pujaria cap al planell de Matabous, i la del mig, que és la que seguiré, puja una bona estona fins al punt més alt de la ruta.

Continuo amunt per aquest tram superior de la pista, que des de la cruïlla està en molt bon estat. Traça una llarga diagonal ascendent fins a trobar un revolt que supera un petita carena. Llavors gira a l'esquerra i continua pujant una mica més fort cap a la Perxa, on hi ha dos revolts enllaçats. A partir d'aquí ja només queda una última pujada fins als 2.271 metres del Pla de la Mà Morta. Aquest prat alpí, on hi pastura un ramat de cavalls, està situat a la part baixa de la serra de Capifonts, la qual alhora enllaça amb la serra i el pic de Basiets, veí del Salòria. Des del planell hi ha molt bones vistes, cap al nord centrades en l'imponent Monteixo i els seus veïns: Norís, Gerri; i cap al sud podem contemplar la Vall Ferrera que es mostra enclotada vista des de les alçades, i sempre envoltada d'una infinitat de cims. Passo uns moments al pla reposant i fent fotos, i mentrestant s'acosten alguns cavalls reclamant moxaines.

Inicio el descens per la mateixa pista, que es fa ràpid ja que està en bon estat. Tot baixant gaudeixo de la vista frontal del Monteixo, amb la seva llarga carena sud que tinc ben bé al davant. Arribats a la cruïlla giro a l'esquerra i segueixo baixant amb una llarga recta direcció nord fins al bosc de Norís. La pista gira a la dreta cap al planell de Serrado on hi faig un nou revolt i continuo baixant ara pel bosc espès de les Maineres. En pocs minuts arribo al punt d'inici, el pont de la Plana, on la pista per on hem baixat desemboca a la principal entre Alins i Tor. Tota la baixada és ràpida, ja que la pista és bona, i com que la Sílvia i el Fum ja havien sortit abans, l'he pogut fer més de pressa. Tanquem aquí una ruta curta però ben bonica per racons solitaris i feréstecs a la muntanya de Tor.