Pic de la Mina (2.683 m.) amb esquís

• 

  Avançant per terreny obert cap al cim, al fons

• 

  Pics de Fontnegra, des del cim

• 

  Gaudint de la baixada

• 

  Pic de la Mina

Des de l'estació d'esquí de Porté comencem a foquejar més enllà de les pistes en un dels itineraris més habituals i fàcils d'esquí de muntanya. En un dia esplèndid anem a buscar el llarg llom que, amb pendent progressiu, va aproximant-se a la base del cim. Força aglomeració de gent en aquest cim tan concorregut, molta neu a la part baixa i escassa a la part superior, on el vent ha fet estralls. Des del coll enfilem al cim a peu. Bona baixada fins a la base de l'estació.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Estació d'esquí Porté-Puymorens, Portè (Alta Cerdanya)
• Distància: 10,0 quilòmetres
• Desnivell positiu: 815 metres
• Temps: 4:20 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Cerdanya, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Estació d'esquí	00:00	00:00	0
Pic de la Mina	03:00	03:00	5,0
Inici	01:17	04:17	10,0

Crònica

Ben poc es pot explicar d'una ruta tan habitual, coneguda, popular i fàcil. La comoditat de la propera estació d'esquí i la suavitat dels pendents que porten cap al cim apleguen durant la temporada d'esquí molta gent, principalment esquiadors però també molts raquetistes a enfilar el vessant nord d'aquest cim. Enguany la innivació és molt bona, tot i que la neu està repartida de forma desigual. A la part baixa de l'estació i a la vora de la carretera del coll de Pimorent s'apleguen gruixos de més de 3 metres. En canvi a la carena i l'aresta summital està pràcticament pelada per efecte de la tramuntana i el mestral, que va perjudicar fortament les parts altes.

Amb la Carol, la Pilar, el Josep, el Ferran, la Sílvia i jo mateix ens equipem i comencem a remuntar els suaus pendents a l'oest de les pistes d'esquí de Portè. Sobta la quantitat de gent que hi ha amb esquís de muntanya i raquetes, gairebé sembla que hi hagi més gent fora les pistes que no pas dins la pista. Qui busqui la solitud i la tranquil·litat de la muntanya que no s'acosti per aquí, que no la hi trobarà.

Pugem per la vora de l'estació, i aviat veiem l'objectiu a l'horitzó. Sembla a prop, però hi ha una bona estona anant a ritme suau com fem nosaltres. Havíem pensat la possibilitat de saltar a l'altra banda del cim, i vorejar pel vessant oest, fent una ruta circular. Un tros amunt vam descartar aquesta opció ja que allargaria massa la ruta tenint en compte que havíem començat una mica tard.

Un cop deixem enrere les pistes d'esquí trobem la part més ampla del llom. Aquí el vent ha fet de les seves, i la neu amb prou feines és contínua entre branquillons d'herba recremada que treuen el nas, trencant la monotonia blanca. Passat el tram més pla el pendent s'aguditza i fem unes quantes voltes fins arribar al collet sota el cim, on hi ha un bon grapat de gent. Deixem esquís i pugem caminant entre els blocs de granit.

Des del cim contemplem el bonic paisatge que ens envolta. Destaca al nord-oest la cresta dels pics de Fontnegra, abrupte i vertical. A l'est, amb les mateixes característiques, el Fontfreda i les Valletes. Tornem a baixar fins al coll, on ens posem els esquís i baixem el primer tram amb compte, per evitar els rocs que surten entremig de la neu. Més avall la neu està una mica millor, però no és del tot contínua. La neu no és definitivament bona fins a la part alta de l'estació, on anem combinant algun tram de pista i trams per fora, gaudint ara sí d'una neu d'excel·lent qualitat.

Les darreres nevades han deixat una gran quantitat de neu, però el vent l'ha transportada. Hi ha grans acumulacions en fondalades i en vessants sud i est. Les carenes es veuen molt pelades, i en alguns vessants es veuen carregats. En general la muntanya té un bon aspecte, i probablement es podran emprendre moltes rutes amb esquís aquests propers dies. Nosaltres avui hem fet un tastet senzill i sense complicacions, amb excés de gent que l'hi roba un xic d'encant a la muntanya hivernal tal com ens agrada, severa i autèntica.