Pugem el sostre del Moixeró per una línia poc coneguda, feréstega i emocionant. Iniciem la ruta prop de Gréixer i remuntem pel camí normal fins assolir la falda de la Roca Gran. La voltegem fins una indefinida cresta per on grimpem fins al cap d'amunt. Enllacem els Collets Pelats, creuant diverses bretxes amunt i avall. Entrem finalment en una canal costeruda que, amb esforç pel fort pendent, ens deixa directament al cim del Penyes.

Enfilem amb els esquís la vall de Sorteny fins arribar al refugi, actualment guardat. Darrere mateix de l'edifici comencem a pujar per lloms suaus en un bosc esclarissat, fins assolir els Clots del Forn. Comença tot seguit el tram més dur, una llarga pala que ascendim pel cantó dret fins assolir un coll. Un cop a la carena atenyem directament el cim. Descens divertit i intens per la pala summital, i més relaxat i fàcil en els lloms de la coma.

En un dia molt ventós sortim des del coll de Pimorent i comencem la llarga travessa de la Coma d'en Garcia. Amb força neu des de la part baixa anem guanyant alçada tot superant un pendent suau i progressiu, més accentuat abans d'arribar al coll. Passada la Portella el vent és molt intens i observem, desolats, el tram summital ben pelat. Decidim posar fi a l'ascensió i baixem còmodament per les suaus pales fins al punt d'inici.

Iniciem la temporada d'esquí amb un entrant suau i fàcil a l'Alta Cerdanya. Sortim des de l'estació d'esquí de Font-romeu i remuntem per vora les pistes fins al turó de la Gallinera. Tot seguit continuem per l'ample llom que ens condueix al panoràmic Roc de la Calma, sostre de l'estació i la nostra ruta. Baixem esquiant a l'estany de la Pradella, gaudint d'esplèndides vistes cap al Carlit, les Bulloses i el pic Peric. Resseguim un caminet estret amb els arbres curulls de neu, i pugem per vessant nord a la Gallinera abans d'encarar l'últim descens.

Des de l'àrea recreativa de Riugréixer pugem per un ròssec a la coma de la Masena, i després de considerables dificultats trobem la boca de la cova, força amagada. La tuta té una primera galeria còmoda que després de poc més de 15 metres es fa molt estreta. Tornem enrere i des de la sala d'entrada remuntem per una galeria superior fins que s'acaba en una saleta final alta i arrodonida. Segons expliquen la cova havia servit d'amagatall per a emboscats i maquis.

L'empenta hidràulica de la Noguera Ribagorçana ha forjat durant mil·lenis un profund tall que parteix la serra del Montsec, i les seves aigües s'obren camí per l'estret engorjat. Sortim des del vessant de l'Estall, a Montfalcó, i baixem a buscar unes aparatoses passarel·les encastades a la cinglera i que condueixen al pont que creua el congost de Seguer. Ja al vessant català creuem el congost de Mont-rebei per un camí aeri excavat a la roca. Un dels paratges més peculiars de Catalunya.

Al sud de la Ribagorça, al secà de la falda del Montsec de l'Estall, un grup de petits pobles resten inerts després d'anys d'abandó. Prop de l'antic llogarret de Finestres s'aixeca una meravella geològica de gran magnitud. Una doble cresta paral·lela, amb parets espigades i alhora molt estretes, forma un frontal rocallós espectacular, que avui descansa sobre les aigües del pantà de Canelles.

Situats Baix Berguedà ens dirigim a Sant Joan de Montdarn, una petita església situada enmig dels camps, al camí rural entre Viver Casserres. És d'origen medieval però ha estat molt reformada al llarg del temps. Santa Maria de Serrateix fou un important centre monàstic benedictí. Es conserva en bon estat una gran església de creu llatina, una torre de defensa i un claustre més modern que substituiex el romànic original. Actualment és l'església parroquial de Serrateix.

Al vessant sud dels Rocs de Canells hi trobem una cavitat d'uns 60 metres de recorregut subterrani fàcil però força estret. Una boca de dimensions còmodes aviat gira i es fa més petita fins esdevenir un estret pas per on ens hem d'esmunyir. Seguim una galeria estreta i alta amb algunes formacions, i al final trobem una sala més ampla i llarga. En alguns racons de la cova podem observar curioses formacions excèntriques. En èpoques humides al fons també hi ha un petit bassal-gour molt bonic.

Creuem la part baixa de la vall d'Estós i la deixem per enfilar la secundària de Batisielles. Creuem una zona bellíssima al costat dels ivons de l'Escarpinosa i els de Perramó, sota la imponent verticalitat de les parets de les Agulles de Perramó i les Tuques d'Ixeia. Continuem pujant fins la collada de la Pllana, on comencem una grimpada per blocs fins a l'estret cim. Tornem pels ivons de Batisielles arrodonint una ruta llarga, amb fort desnivell però molt estètica i gratificant.