Relegat l'interès excursionista pel gran impacte de la central tèrmica de Cercs, i amagada en una reconada, trobem una llarga cinglera que des dels plans de Fígols i Sant Corneli es desploma pràcticament fins al peu del Llobregat. Un estret feixanc a mitja alçada permet recórrer la cinglera, sempre amb la paret a una banda i el precipici a l'altra, amb bones vistes cap al sector del pantà de la Baells. Al final del relleix pugem a Sant Corneli i retornem pel barranc del Querot Negre.

Tornem a enfilar un dels cims més clàssics amb els esquís a l'Alta Cerdanya. Des de la comoditat de les pistes d'esquí de la Porté recorrem el llarguíssim llom que va des del coll fins al mateix cim. Passada la cabana de l'Orri superem el tram superior de l'estació i arribem amb els esquís fins al coll. Acabem de pujar caminant i gaudim de les vistes en un dia assolellat i agradable. Baixem amb compte per esquivar els rocs, i gaudim d'una neu excel·lent a la pala sobre la coma de l'Orri de la Vinyola.

Sortim del final de la Vall de Ransol amb els esquís als peus, i aviat tombem a ponent seguint la coma dels Meners. Avancem per terreny força suau fins que ens trobem amb una canal ampla i dreta (35º), i la remuntem amb esforç. Ens recuperem a la zona plana dels estanys de Ransol, i tornem a pujar fins a la collada de Meners. Deixem els esquís i amb grampons encarem l'aresta sud fins al cim. Baixada complicada per la neu encrostada en les zones de fort pendent.

Només sortir de Santa Maria de Merlès ja creuem la riera pel bonic pont romànic i comencem a pujar fort fins al serrat dels Morts. Durant quilòmetres pedalejarem per les pistes de la carena que separa la vall de Merlès i l'altiplà del Lluçanès, tot guanyant alçada progressivament fins prop del Puig Martorell. Seguim cap al nord fins al poble abandonat de Salselles, on fem una pausa i seguim endavant cap a la Tor d'Aspà. Baixem de nou a la riera a la gran masia de Boadella, i anem seguint la riba fent pausa obligatòria a les boniques Goles de les Heures.

Des del Castell de l'Areny marxem cap al coll Jovell i seguim enllà fins trobar l'inici de la Canal Curta, on anys enrere hi havia hagut un camí. Actualment només se n'endevina el traç, que es recargola en un entorn feréstec i en fortíssim pendent. Un bon tros amunt prenem un caminet que ressegueix les lleixes de la cinglera fins a la Balma del Rei, amb restes d'edificacions troglodítiques. Amb poca vista per la boira, al Ras Clarent baixem pel caminet que segueix el rec fins a Sant Romà de la Clusa. Una suau pujada fins a les Pilones i una baixada picada fins al poble.

En un matí ventós ens calcem els esquís a la base de l'estació d'esquí de Puigmal, actualment tancada. Enfilem fort cap a ponent per un bosc esclarissat i en fort pendent fins a les Collades, on comencem a resseguir l'arrodonida serra de l'Artiga. Avancem de pla trepitjant uns 15-20 cm. de neu recent fins a l'ampla pala final, força ventada, per la qual assolim el cim. Baixem per les pistes que porten directament a les Planes, i pràcticament de pla fins al punt d'inici. Bones vistes cap als Puigmals en un dia d'esquí fàcil.

L'antiga estació d'esquí dels Rasos de Peguera és un lloc ideal per fer curtes passejades sobre la neu, ja sigui amb esquís o raquetes. Especialment els dies després d'haver nevat l'entorn és molt bonic, amb els avets curulls de neu i un paisatge amable i còmode. L'estació està tancada des de l'any 2004, però els caps de setmana d'hivern continua aplegant un bon nombre de persones que volen tastar la neu. Aprofitem un parell d'hores de tarda per foquejar en aquest bonic i proper indret.

Prop de l'encantador poble de Beget pugem amb cotxe per la pista de la Figuera fins que l'estat ho permet. Caminem fins al final, i seguim enllà per un camí que va guanyant alçada sobre les cingleres. Arribem al petit nucli de Monars i força més enllà el de Meians, ambdós poblats per neorurals. Pugem ara fort superant les cingleres fins assolir el Puig de les Bruixes. Ja a les envistes de l'objectiu final seguim la carena i amb un últim tirapit assolim el cim. Baixem seguint el camí carener del Puig Ferriol.

Amb una fina capa de neu del dia anterior iniciem un intinerari excursionista pel vessant nord del Catllaràs. Des del monestir de Lillet prenem un caminet carener cap al sud fins arribar al xalet del Catllaràs, obra d'Antoni Gaudí. Pugem fort fins al panoràmic Roc de la Lluna, i poc després arribem grimpant a l'estret Roc del Joc, sobre mateix del planell del Joc de la Pilota. Baixem fort fins al refugi Ardericó, i remuntem la carena fins a la vertiginosa Roca Forcada. Tornem pel camí de la Catau.

Una gran balma sota una cinglera semicircular forma una visera gegant en una fondalada del torrent prop de Cal Escaler, a Casserres. Els ancestres van construir-hi parets a l'exterior i separacions a l'interior per adaptar aquest recer natural com a habitatge, creant un gran espai cobert. El nom deriva del nombre de portes d'accés, i la comparació de l'austeritat d'aquest racó amb el mític restaurant barceloní. Habitatge paleolític, refugi durant guerres, presó durant les carlinades, masia troglodítica... Ara un racó curiós de visitar.