Pic de la Serrera (2.913 m.)

• 

  Primeres llums sobre el pic de l'Estany Mort

• 

  Ens aproximem a la canal que haurem de remuntar

• 

  El pendent és fort, uns 35º pel cap baix

• 

  Tram planer sota el pic de la Cabaneta

• 

  Mirador natural sobre el pic de la Serrera

• 

  Remuntant el fort pendent de l'aresta summital

• 

  Arribant al cim

Sortim del final de la Vall de Ransol amb els esquís als peus, i aviat tombem a ponent seguint la coma dels Meners. Avancem per terreny força suau fins que ens trobem amb una canal ampla i dreta (35º), i la remuntem amb esforç. Ens recuperem a la zona plana dels estanys de Ransol, i tornem a pujar fins a la collada de Meners. Deixem els esquís i amb grampons encarem l'aresta sud fins al cim. Baixada complicada per la neu encrostada en les zones de fort pendent.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Vall de Ransol, Canillo (Andorra)
• Distància: 9,8 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.100 metres
• Temps: 7:15 hores
• Dificultat: S3 / BEA
• Sensació de dificultat: Una mica difícil
• Cartografia: Andorra, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Final Vall de Ransol	00:00	00:00	0,0
Base canal	01:05	01:05	2,1
Estany de Ransol	01:35	02:40	2,5
Collada de Meners	01:00	03:40	4,1
Pic de la Serrera	00:50	04:30	4,5
Inici	02:45	07:15	9,8

Crònica

Ens reunim una colla d'amics al cap d'amunt de la Vall de Ransol. Aparquem on s'arriba amb el cotxe, aproximadament un quilòmetre abans de l'àrea recreativa on hi ha un petit refugi. El matí és fred, i amb una temperatura que ratlla els 10 graus sota zero. Però el dia és esplèndid i confiem en què el sol ens animi a sortir del confort de la calefacció. Amb el Ferran, el Lluís, la Mònica, la Sílvia i jo mateix tenim previst intentar pujar el pic de la Serrera, un dels més elevats del principat d'Andorra, i també un dels cims més clàssics per fer amb esquís. Afrofitem un cap de setmana anticiclònic després de molts sense sol.

Sortim relativament tard, gairebé quan el sol treu el nas a la capçalera de la vall. Coincidim amb d'altres grups que han tingut la mateixa idea. És una zona concorreguda. Sortir gairebé a 1.900 metres d'alçada garanteix una bona neu. Avancem gairebé de pla durant prop d'un quilòmetre, amb els esquís i la Mònica amb raquetes. El sol i el moviment de seguida ens escalfen el cos i l'esperit, i aventurem un gran dia de muntanya.

Després d'haver recorregut prop d'un quilòmetre gairebé de pla, els cims de la capçalera de Ransol fan de frontera natural. Des d'aquí, seguint de dret, es podria pujar cap al proper refugi dels Cóms de Jan, i als pics de la Pala de Jan i Mil Menut, tots ells esquiables. Però nosaltres tombem cap a l'esquerra (oest) i prenem la coma dels Meners. Avancem per una vall ampla i oberta, generosament innivada, amb els pics de Ransol al nord i la Pala Alta al sud.

Pugem còmodament, guanyant alçada de forma progressiva i per terreny molt fàcil. La neu és molt encrostada. Els darrers dies la temperatura ha estat alta, i avui, en canvi, molt freda. Així el regel és consistent, i només trobem neu més tova en petits trams arrecerats del sol. Tenim l'esperança que el sol insistent d'avui estovi la crosta i ens deixi una bona cremeta per l'hora de baixar.

La suavitat de la coma dels Meners acaba sobtadament, i davant nostre s'obre una magnífica canal ampla però molt pendent, uns 35º pel cap baix. Hi ha una bona traça, i un grupet davant nostre. Més tard vaig saber que no calia haver pujat (ni baixat) per aquí, sinó que més a l'esquerra (sud), hi ha una pujada més progressiva i fàcil. Però engrescats per la bona traça comencem a pujar fort.

El primer tram de la canal-pala és dret, però més amunt ho és més. Ens escarrassem a pujar forçant els cantells contra la neu endurida. Com més amunt més dura és, i per prudència posem les ganivetes als esquís, com sempre massa tard, i en una posició incòmoda en mig de la canal. Alguns es decanten per pujar directament amb els grampons. Sigui com sigui la pujada és molt exigent, i amb el sol fuetejant-nos a l'esquena suem de valent. Fem llargues zetes aprofitant tot l'ample de la pala, que sembla inacabable. Després de gairebé una hora i mitja de pujada duríssima arribem a un ample replà, al peu del primer estany de Ransol, que ni veiem ja que està tot cobert de neu.

Descansem uns minuts de l'esforç i prenem uns ganyips per recuperar-nos. Tot seguit continuem per un tram planer i obert. Tenim un panorama alpí magnífic davant nostre. Cap a l'oest ja treu el nas el pic de la Serrera, que no havíem vist fins ara. I cap a l'est el pic de la Cabaneta ens mostra la seva cara més abrupte. Entremig un pastís de neu que anirem recorrent enmig d'un dia esplèndid.

Passat el pla dels estanys de Ransol fem un llarg flanqueig ascendent en direcció nord-oest per encaminar-nos cap a la collada de Meners, però encara no la veiem. El flanqueig ens deixa sota mateix del la paret del Cap de la Serrera, i el mateix terreny ens obliga a girar a la dreta i superar un pujador fort. Ens situem en un petit mirador sobre el circ de Meners. Davant nostre ja tenim la cara sud i est del pic de la Serrera, i a sota el clot del Circ de Meners.

Hem d'enfilar-nos a l'aresta pel punt més fàcil, però el terreny és força dret. Encara amb les ganivetes posades, forcem un darrer tram molt pendent fins a la collada de Meners, punt d'intersecció entre les valls de Ransol, a l'est, i la de Sorteny, a l'oest. Un cop a la collada descansem uns instants, pocs ja que aquí l'aire és gèlid.

Des de la collada hi ha gent que continua amb els esquís, i altres se'ls treuen i avancen amb grampons. Nosaltres deixem els esquís i ens calcem els grampons per seguir l'aresta sud directament fins al cim. La pujada és forta, i ens fa esbufegar. Triguem uns tres quarts des de la collada fins al pic. La visió des del cim és sensacional, i més en un dia clar com avui. El pic de Serrera és el més alt d'aquest cordal fronterer en molts quilòmetres, per tant tots els cims semblen més petits. El pic d'Estanyó destaca proper cap al sud, amb una alçada molt similar. Enllà s'endevinen alguns dels grans pirenencs.

Fem fotos de rigor sense encantar-nos, ja que fa fred. Coincidim al cim amb un grup d'andorrans amb qui hem pujat una bona estona. Alguns d'ells han pujat amb els esquís i baixen molt més ràpid que nosaltres. Un cop a dalt em penedeixo de no haver pujat amb esquís, ja que no es veu tan dret ni complicat com semblava des del coll. Baixem doncs amb els grampons fins a la collada i ens calcem els esquís.

El primer tram des de la collada és força dret, amb un bon pendent sobre el circ de Meners. Però aquí la neu és bona, i amb tres o quatre girs baixem fins al punt del llarg flanqueig. De seguida comencem a trobar la neu encrostada, i les dificultats per esquiar es fan paleses, més amb el nostre nivell mediocre. Baixem com podem sense grans dificultats pel flanqueig i fins als estanys de Ransol, on tornem a coincidir amb la Mònica que s'ha estalviat la part superior.

Des dels estanys de Ransol comencen les majors dificultats, bàsicament baixar la dreta canal per on havíem pujat. La Mònica ens explica que el grup d'andorrans no han pas passat per aquí, sinó que han anat a voltar més al sud, per on és més fàcil. Però ja som aquí i no podem recular (bé, hauríem de tornar a posar pells). Així doncs provem de baixar la canal. Hauria estat una experiència molt divertida amb neu bona, però amb una neu molt encrostada és gairebé una penitència. Cadascú baixa com pot, amb més o menys gràcia, però al final arribem al cap d'avall. L'esperança que la neu hagués transformat queda això, en una vana il·lusió, ja que trobem una crosta difícil.

Un cop al cap d'avall de la canal encara ens queda un bon tram per la coma de Meners, però ja sobre terreny fàcil i poc pendent. La neu continua en males condicions, i fins i tot aquí es fa incòmode esquiar. Arribem al punt d'inici després d'una bona ruta de muntanya. Hem estat molta més estona baixant del que seria normal amb condicions bones de neu, o amb un bon nivell d'esquí, però ens ho hem agafat amb calma, cadascú segons el seu nivell.

El pic de la Serrera és un senyor cim, elegant i molt esquiable tant per la banda de Ransol com la de Sorteny. Hem gaudit d'un esplèndid dia anticiclònic en un marc de muntanya magnífic, i hem assolit el cim. Només queda la persistent recança de saber que cal millorar molt la tècnica d'esquí per poder gaudir encara més de muntanyes emblemàtiques com aquesta.