Pic de la Mina (2.683 m.)

• 

  Traces sobre l'ampli llom davant del Pic de la Mina

• 

  Passant per davant de la cabana de l'Orri

• 

  Pujant pel llom, amb la vall del riu Arieja

• 

  Gaudint de la pala amb bona neu

Tornem a enfilar un dels cims més clàssics amb els esquís a l'Alta Cerdanya. Des de la comoditat de les pistes d'esquí de la Porté recorrem el llarguíssim llom que va des del coll fins al mateix cim. Passada la cabana de l'Orri superem el tram superior de l'estació i arribem amb els esquís fins al coll. Acabem de pujar caminant i gaudim de les vistes en un dia assolellat i agradable. Baixem amb compte per esquivar els rocs, i gaudim d'una neu excel·lent a la pala sobre la coma de l'Orri de la Vinyola.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Estació d'esquí Porté, Porta (Alta Cerdanya)
• Distància: 9,1 quilòmetres
• Desnivell positiu: 740 metres
• Temps: 3:15 hores
• Dificultat: S2 / ME
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Bourg Madamme, IGN (1:25.000) o Cerdanya, Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Estació d'esquí Porté	00:00	00:00	0,0
Cabana de l'Orri	00:52	00:52	2,1
Coll de la Mina	01:10	02:02	4,5
Pic de la Mina	00:15	02:17	4,6
Pausa i coll	00:30	02:47	4,7
Inici	00:27	03:15	9,1

Crònica

Després d'un dia intens com l'anterior en què vam pujar el pic de Serrera, avui em plantejo un dia de descans actiu però aprofitant el magnífic temps anticiclònic. Una de les rutes més fàcils, clàssiques i concorregudes és el pic de la Mina des de l'estació d'esquí de Porté. I amb el Ferran ens hi dirigim, sortint des de la base mateix de l'estació.

Comencem a foquejar des del peu dels remuntadors, però ens separem de les instal·lacions i del bullici de la gent per sobre del rec de l'Orri. Enfilem un suau llom a la dreta de les pistes, i així transitem tranquil·lament, sense fer nosa i alhora gaudint de la tranquil·litat. Anem pujant l'ampla carena sense pressa, gaudint del dia i de la temperatura. El dia és nítid, i la vista allarga molt enllà. A la nostra esquena, a mesura que guanyem alçada, veiem l'ampla Coma d'en Garcia i els pics de Coma d'Or i Puigpedrós de Lanós al fons.

Després d'una bona estona arribem al peu de la cabana de l'Orri, gairebé coberta de neu, tant que el Ferran fins i tot s'enfila a la teulada. Continuem amunt i ens apropem de nou a les pistes d'esquí. Les voregem per la dreta i enfilem un tram més dret sota unes marcades cornises, on on grup de joves fan cabrioles. Superat el pujador continua la suavitat de l'ampli llom fins al final de l'estació.

Davant ens queda la pala ampla i suau que mena fins al coll de la Mina. El Ferran gira cua i continuo pujant fent petar la xerrada amb el David, que com que també puja sol compartim aquesta segona part d'ascensió. La part central del llom està força ventada, i la neu escasseja. Caldrà anar amb compte baixant. El darrer tram fins al coll és una mica més dret, però sense cap dificultat. Arribem al coll i deixem els esquís. Ja només queda acabar de pujar caminant en poc més de 10 minuts.

Des del cim contemplem un ampli panorama. A prop els pics de Fontfreda, Valletes i Font Negra formen un cordal escarpat, amb diversos corredors que solquen les seves parets. Més enllà els pics d'Envalira despunten amb els seus dos caps. Més a prop, el bonifaci pic de Pedrons mostra traces d'esquí per tots els seus vessants. Fins i tot mirant enllà diferenciem clarament el pic de la Serrera que vam pujar ahir.

Després d'uns minuts de pausa baixem de nou fins al coll i ens calcem els esquís. Baixem el primer tram amb compte, ja que surten algunes pedres traïdores tapades per una fina capa de neu. En general però la neu és de bona qualitat, a diferència de la que vam trobar ahir. Baixem el primer tram fins que el pendent s'aplana. Llavors en comptes de continuar baixant pel llarguíssim llom, tombem a la dreta per anar a buscar una bonica pala de pendent sostingut lleugerament per sobre de l'estació d'esquí.

La pala té unes condicions perfectes, amb neu recent de molt bona qualitat. Ja hi ha baixat força gent, però la neu és flonja i esponjosa, gens encartronada. Així doncs gaudim dels girs en un pendent considerable però fàcil d'esquiar. És una baixada agradable i divertida, però que es fa molt curta. Un bon tros avall tracem a l'esquerra per anar a buscar les pistes d'esquí i acabar d'arribar a baix.

Un cop més el pic de la Mina, probablement un dels cims que he pujat més vegades amb els esquís. Còmode, fàcil i segur, i alhora agraït en dies com avui en què trobes bona neu, i pots gaudir d'algun tram de descens ben divertit com la pala sobre la coma de l'Orri de la Vinyola.