Pic de Duraneu (2.540 m.)

• 

  Creuant la serra de l'Artiga

• 

  Suaus pendents del pic de Duraneu

• 

  Remuntant pales suaus davant del Puigmal de Llo

• 

  Baixem gaudint d'una neu excepcional

En un matí ventós ens calcem els esquís a la base de l'estació d'esquí de Puigmal, actualment tancada. Enfilem fort cap a ponent per un bosc esclarissat i en fort pendent fins a les Collades, on comencem a resseguir l'arrodonida serra de l'Artiga. Avancem de pla trepitjant uns 15-20 cm. de neu recent fins a l'ampla pala final, força ventada, per la qual assolim el cim. Baixem per les pistes que porten directament a les Planes, i pràcticament de pla fins al punt d'inici. Bones vistes cap als Puigmals en un dia d'esquí fàcil.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Estació d'esquí Puigmal, Er (Alta Cerdanya)
• Distància: 9,5 quilòmetres
• Desnivell positiu: 750 metres
• Temps: 2:55 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Vall de Núria, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Cotzé (base estació d'esquí Puigmal)	00:00	00:00	0,0
Les Collades	00:50	00:50	1,4
Pic de Duraneu	01:14	02:04	5,0
Les Planes	00:35	02:40	7,2
Inici	00:16	02:56	9,5

Crònica

Aquest és un d'aquells diumenges en què cal sortir amb els esquís. Tot i el molest vent, el dia es assolellat i el dia anterior ha caigut una capa d'uns 15 o 20 centímetres de neu nova. El paisatge està magnífic, amb els arbres emblanquinats i aquella perfecció de la neu acabada de caure i encara no profanada. Busquem el recer del vent a l'estació d'esquí de Puigmal, al poble d'Er, a l'Alta Cerdanya. Enguany l'estació d'esquí no ha obert les seves portes, i els ginys mecànics resten immòbils tot i la bona innivació. Problemes econòmics de l'entitat exploradora n'han impedit l'obertura. Aprofitem aquesta circumstància per gaudir amb tranquil·litat d'un terreny de muntanya fàcil i agradable per a la pràctica de l'esquí.

Ens apuntem amb la Teresa i el Joan a passar un matí de neu a l'Alta Cerdanya. Pugem fins al petit nucli de Cotzé, a la base de l'estació d'esquí. Tot i que les instal·lacions no funcionen la carretera avui està relativament neta, i han passat les màquines llevaneu. A l'aparcament de l'estació hi ha altres persones preparant els estris per començar a foquejar. A partir d'aquí la carretera ja està tancada, i no s'arriba fins a les Planes, lloc habitual on es començava la ruta habitual cap al Puigmal o el Puigmal de Llo. Ara cal afegir-hi més de 2 km. pràcticament plans. En tot cas el Puigmal no es veu esquiable, ja que les carenes estan molt ventades. El Puigmal de Llo té molt millor aspecte.

Des de la base de l'estació no agafem la pista de les Planes, cap on va la majoria, sinó que pugem cap a l'oest entremig d'un bosc prou esclarissat per passar-hi còmodament. Pugem força per l'esquerra d'un telecadira, el més occidental de l'estació, sense arribar a veure'l fins que sortim del bosc i desemboquem en una pista. La pujada és forta, i anem fent zetes entremig dels arbres. El Joan va obrint traça sobre una bona capa de neu fresca del dia.

Desemboquem a una pista que té un aspecte immillorable, immaculada, tota per estrenar. Ja ens imaginem la baixada, tot i que al final baixarem per un altre cantó. Remuntem per la vora fins al cap d'amunt, a l'ample replà de les Collades. Girem ara lleugerament a l'esquerra per resseguir els arrodonits lloms de la Serra de l'Artiga. A llevant ja veiem el bonic Puigmal de Llo, que sembla una caldera amb el vent que aixeca una bona polseguera de neu. I davant nostre el modest Duraneu, arrodonit i també castigat pel vent que bufa fort a les cotes altes.

Creuem la serra entremig dels arbres, curulls de neu, tot travessant petits replans immaculats. S'acaba el tram de bosc just a la capçalera de la vall que queda per sobre del poble de Vallcebollera, per on també es pot pujar esquiant cap aquest cim seguint el Clot de Montell. Quan s'acaba el bosc enetrem ja a les amplíssimes pales finals que ens condueixen cap al cim. Aquí el vent ha mogut la neu, però les valles para-vent de l'estació d'esquí garanteixen un bon tou per anar pujant.

Enmig d'una molesta ventolera remuntem els suaus pendents per les pales de l'antiga estació fins arribar dalt del pic de Duraneu (2.540 m.), on hi ha una petita cabana oberta que pot servir de refugi. No ens entretenim, ja que el vent no convida a quedar-se quiet. Treiem pells i baixem el primer tram fins que les pistes es bifurquen. Tot i que havíem vist aquella primera pista amb molt bona neu, veiem que les del sector oriental tampoc estan trepitjades. Per evitar haver de tornar a posar pells baixem directament per les pistes que porten cap a les Planes. La neu és excel·lent, ja que hi ha uns 20 cm. de neu nova que permet gaudir d'una bona baixada.

Arribats a les Planes ens queda un avorrit tram planer de més de dos quilòmetres en què cal remar en alguns punts a causa del poc pendent. Arribem al punt d'origen satisfets d'una matinal d'esquí fàcil gaudint d'una neu recent i d'excel·lent qualitat.