Puig Terrers (2.466 m.)

El Puig Terrers des de la carena del Moixeró

Comencem una llarga ruta al peu de les magnífiques Fonts del Bastareny, passem sota el Monnell i busquem el camí de Vimboca. Voregem per sota la cinglera de la Moixa i pugem sense camí i en fort pendent fins la carena del Moixeró. La resseguim pel fil, evitant els trams amb més neu del vessant nord i arribem a Tancalaporta. En pocs minuts pugem el cim que dóna la benvinguda al Cadí. Fem el ràpid descens pel camí de coll de Bauma, seguim cap al coll de la Bena, Murcarols i tornem al punt d'inici després d'una llarga jornada amb fort desnivell i quilometratge.

Cap de la Boixassa (1.820 m.)

La bonica cascada de les Fonts del Bastareny, a l'inici de la ruta

Des de Cal Cerdanyola marxem per la pista fins a les esplèndides Fonts del Bastareny, i d'allà caminem de pla fins a trobar el camí de Vimboca. Remuntem el torrent en fort pendent, fent una aturada a la cova del Forat de Vimboca. Pugem fort fins al coll de Galigan, des d'on anem a buscar un pas pel vessant nord que ens permet assolir al cim. Baixem fins al refugi Sant Jordi i tornem al punt d'inici pel bonic camí dels Empedrats, on l'aigua modela racons de gran bellesa.

Clot de Vilamala

Baixant cap al Clot de Vilamala

Al bell mig de la Vall de Lord, entre Sant Llorenç i Canalda, trobem una zona geològicament complexa caracteritzada per congostes canals i altes parets de conglomerat. En aquest territori esquerp és difícil moure-s'hi, però hi ha alguns camins que permeten entaforar-se al cap d'avall dels clots, resseguir alguns dels torrents i tornar a enfilar per senderols costeruts. Des de la Creu del Codó baixem fort fins al fons del congost, passem al costat de les coves dels Encantats, resseguim el torrent i pugem de nou a la superfície a l'Hostal del Vent.

Bòfia de la Boixedera

La Sala de les Campanes és un dels sectors més bonics

Tornem a entaforar-nos a la interessant cova situada prop de la petita ermita de Sant Jaume de la Boixedera dels Bancs. Entrem en baixada fins trobar l'estreta gatera que ens permet entrar reptant a la bonica sala del Bany de la Princesa. Ens reben dins un estol de ratpenats hivernant. Boniques formacions i petites bassetes. Sortim i continuem per la galeria principal cap a la gran Sala de l'Honor, i continuem fins la part més fonda, la Plaça de les Bruixes on hi ha uns bonics gours.

Cresta de Queralt

Tram més aeri i divertit de la cresta

Pugem a Queralt per un recorregut ben poc habitual tot cavalcant per la petita cresta que comença al camí de Sant Pere de Madrona i acaba al mateix aparcament del santuari. Grimpem un primer tram força brut, amb matolls i arbres que dificulten el pas per la carena desdibuixada. Un cop a dalt, la cresta es va definint i es va fent estreta. El darrer tram és el més entretingut i aeri, i cal grimpar i desgrimpar per un parell de bretxes més delicades (II/III).

Montanha d'Uishèra (2.339 m.)

Esquiant cap a la Cabana d'Uishèra

Sortim des de la bucòlica població aranesa de Vilamòs per enfilar una muntanya discreta i poc coneguda. Fem un llarg tram de pista força pesat, amb els esquís a l'esquena, i després sortegem innombrables arbres caiguts abans d'arribar a la Cabana d'Uishèra. A partir d'aquí el paisatge és obert i molt bonic. Pugem per una pala ampla i en fort pendent (35º) fins a coronar el cim des d'on gaudim d'una impressionant panoràmica frontal de l'Aneto i la Maladeta.

Tossal dels Altars (2.455 m.)

Cim del Tossal dels Altars

Per sobre del poble pallarès de Llessui trobem la base de l'antiga estació d'esquí, tancada gairebé fa 30 anys. Amb poca neu al principi avancem fins trobar les amplíssimes pales, ben innivades i amb pendent suau. Pugem fins la Fita Alta, on hi havia un dels edificis de la instal·lació. Resseguint un dels decrèpits i abandonats remuntadors pugem fins al punt més alt, sobre el vertical penyasegat que s'aboca a la Vall Fosca. En tot moment ens acompanya la poderosa vista del Montsent de Pallars.

Puig Cubell (1.460 m.) i Feixa del Cint (1.508 m.)

Grimpada fàcil però aèria al tram més vertical

A l'est del Sobrepuny s'alcen diverses protuberàncies, com el Roc de les Collades, o el Cap del Roig, on ja havíem estat. Avui enfilem l'arrodonit Puig Cubell, el qual té com a característica més destacada un avenc al seu cim. Més interessant és la Feixa del Cint, una petita cresta calcària que ens permet una breu cavalcada aèria de poca dificultat, però divertida i amb bones vistes de l'entorn. Ja de tornada intuïm els pocs indicis d'una antiga mina d'ambre situada a la baga de Picamill.

Salga Aguda (1.172 m.) i carena del Picancel

Avancem per la carena sud cap al Salga Aguda

Creuem el Llobregat pel magnífic pont gòtic de Pedret i avancem vers llevant pels camins de la Portella, passant prop de Santaugínia, Bosoms, Mascaró i Corrubies. Prop de la Portella, a Cal Periques enfilem un camí difús cap al nord, i atenyem directament el cim del Salga Aguda. Resseguim ara la carena ja tornant cap a ponent, creuant el pic dels Gira-sols i baixant per dos trams equipats fins arribar a la via ferrada que ens puja al pic de Perris. Continuem cap a Sant Miquel de les Canals i tanquem el llarg cercle de nou al peu del riu.

Roc de les Collades (1.544 m.)

Un voltor davant del Roc de les Collades

Des de quilòmetres enllà s'endevina una agulla rocosa que s'aixeca vertical a llevant del Sobrepuny. Sortint de Vilada caminem fins les restes del Castell de Roset. Enfilem un camí molt costerut que puja directe al Cap de Tastanós, on esmorzem. Més suaument continuem cap a la collada de Pasquals i cap a les Collades, des d'on grimpant per terreny incert assolim l'estret cim.

Pàgines

Subscriure a Engarrista RSS