Salga Aguda (1.172 m.) i carena del Picancel

• 

  Comencem la ruta creuant el Pont de Pedret

• 

  Casa de Bosoms. Al fons Berga i els cingles de Queralt

• 

  Masia de Corrubies

• 

  Avancem per la carena sud cap al Salga Aguda

• 

  Les curioses formes del Picancel

• 

  El Salga Aguda, d'on venim

• 

  Tram de via ferrada, entre els Gira-sols i el pic de Perris

• 

  Cobert al costat de la masia de Sant Miquel de les Canals

Creuem el Llobregat pel magnífic pont gòtic de Pedret i avancem vers llevant pels camins de la Portella, passant prop de Santaugínia, Bosoms, Mascaró i Corrubies. Prop de la Portella, a Cal Periques enfilem un camí difús cap al nord, i atenyem directament el cim del Salga Aguda. Resseguim ara la carena ja tornant cap a ponent, creuant el pic dels Gira-sols i baixant per dos trams equipats fins arribar a la via ferrada que ens puja al pic de Perris. Continuem cap a Sant Miquel de les Canals i tanquem el llarg cercle de nou al peu del riu.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada / Via ferrada
• Lloc de sortida: Pont de Pedret, Cercs (Berguedà)
• Distància: 17,5 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.205 metres
• Temps: 7:00 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Força fàcil. Trams amb camí poc definit. Breu via ferrada.
• Cartografia: Catllaràs - Picancel, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Pont de Pedret	00:00	00:00	0,0
Santaugínia (prop)	00:25	00:25	1,5
Mascaró	00:35	01:00	4,0
Corrubies	00:18	01:18	5,1
Cal Periques	00:42	02:00	7,7
Salga Aguda	01:08	03:08	9,6
Coll del Tell	00:37	03:45	10,3
Els Gira-sols	00:17	04:02	10,7
Via ferrada pic de Perris	00:26	04:28	11,0
Collet dels Pins	00:55	05:23	11,7
Sant Miquel de les Canals	00:24	05:47	12,9
Sant Quirze de Pedret	01:08	06:55	17,1
Pont de Pedret	00:06	07:01	17,5

Crònica

Tot i que pertany al municipi de Cercs, s'accedeix al Pont de Pedret des de Berga. Des de l'entrada centre de la ciutat s'arriba a una rotonda on comença una pista asfaltada que en un parell de quilòmetres ens deixa al costat del pont. Situats al peu del riu Llobregat admirem el magnífic pont gòtic de 3 arcades, tot i que n'havia tingut 5. L'arcada central és molt ampla, i el riu hi passa per sota. És un dels indrets que cal visitar al Berguedà.

Avui ens dirigim primer cap a la vall de la Portella per enfilar després la carena del Picancel i resseguir-la. Hi hem estat diverses vegades, però tenia pendent pujar pel camí que enfila directament el cim del Salga Aguda des del vessant sud. Així doncs amb la Sílvia i la Imma comencem creuant el Pont de Pedret i agafem el camí de la dreta que segueix vora el riu però per sobre, sense arribar a Sant Quirze, on passarem de tornada.

El camí és còmode i està indicat. Observem com fumeja el Llobregat a causa del constrast tèrmic: fora fa molt fred i l'aigua manté una temperatura superior que provoca bafor. Passem vora les runes del molí de Pedret, i anem caminant a certa alçada sobre el riu fins que el deixem a la dreta i tendim a l'esquerra. Caminem ara per una pista que puja fins prop de Santaugínia. Veiem la casa uns metres enllà. Continuem per la pista primer en baixada i després en pujada suau però cotinuada. A l'esquerra de la pista deixem la font dels Rucs i la font de Bosoms. La pista és monòtona, sense interès, i com que la zona és obaga fa fresca, així doncs avancem a bon ritme.

La pista fa una forta llaçada. Enrere veiem la casa de Bosoms i al fons Berga, els cingles de Queralt i els Rasos de Peguera. Al següent revolt el camí abandona la pista i puja decidit cap a la Creu de Mascaró. Arribem a la collada de Mascaró, i la casa ensorrada ens queda a la nostra dreta. Descartem la pista que marxa a la dreta i a l'esquerra i continuem per la que segueix recte i en baixada. La seguim uns metres fins al primer revolt, on l'abandonem i continuem pel camí de l'esquerra. Anem planejant resseguint el relleu de la muntanya fins arribar a la casa abandonada de Corrubies. La casa està mig ensorrada, però encara mostra un aspecte senyorial, i se'n conserven les parets amb grans carreus, elegants finestres i dues portalades en arc de dovella.

A Corrubies també hi ha una cruïlla de camins. Descartem la pista a dreta i esquerra i de nou continuem recte pel camí indicat cap al monestir de la Portella. Anem flanquejant el vessant sud del Picancel, agraint els trams assolellats i accelerant en els obacs. Passem la casa ensorrada de Puigseguí i avancem fins a Campdou, un petit nucli amb dues cases molt ben arreglades on normalment hi pasturen cavalls. Som força a prop de la Portella, i qui no ho conegui mereix una visita. Però avui no anirem fins al monestir, ja que volem trobar el camí que enfila directament cap al Salga Aguda. Així doncs seguim la pista que passa per sobre de la masia de Campdou i que continua cap a l'est. Avencem uns centenars de metres fins a Cal Periques. Pugem fins vora la casa, i enfilem per sobre fins trobar una antiga pista mig abandonada que enfila cap al nord.

Comencem a pujar per una zona oberta de pastures seguint la pista difusa. Trobem alguns senyals escadussers de pintura. Quan la pista s'acaba continua un camí molt difús, difícil d'identificar en alguns punts. Però en tot moment es veu l'objectiu, el cim del Salga Aguda, just davant nostre. Per accedir-hi cal superar fins a tres turons d'una indefinida carena. Pugem fort, en alguns moments molt fort. Superem els dos primers turons i guanyem una bona vista del cim. El tercer turó és més amunt, ja prop del cim. Baixem uns metres fins al coll de la Pinassa i enfilem molt fort, mig grimpant amb compte ja que el darrer tram és molt dret, i cal anar-se agafant als còdols. En pocs minuts, però intensos, assolim els 1.172 metres del Salga Aguda, el punt més elevat de la carena del Picancel.

Reposem uns minuts al cim i mengem uns ganyips. La vista des d'aquí és àmplia. Cap al nord tenim el poble de Vilada, força metres per sota. Al seu darrere s'aixeca el Sobrepuny i la resta del Catllaràs. Cap a l'oest contemplem les curioses formes dels turons de conglomerat del Picancel i canals de Sant Miquel. Més enllà es veuen clarament els cingles de Queralt, els Rasos de Peguera, Ensija, el Pedraforca i el Cadí. Una creu corona aquest cim, allargat però molt estret i amb una bona timba cap al nord.

Baixem per l'aresta oest, molt bonica, en considerable pendent i amb un bon precipici cap al nord. Sense dificultat baixem en pocs minuts fins al coll del Tell, on puja el camí habitual tant des de Vilada (nord) com des de la Portella (sud). Descartem els camins i continuem de dret per la carena. El camí és indefinit al principi, però més endavant trobarem alguna fita. Pugem uns metres fins al fim dels Gira-sols (1.059 m.) Cap al nord hi ha també una bona timba, i sembla difícil poder avançar a partir d'aquí. Cal tendir fins a l'extrem oposat, on hi ha una petita alzina. Per sota d'aquesta es baixa mig grimpant fins al punt en què trobem un cable d'acer. El cable està força amagat, i cal baixar fins gairbé el precipici per trobar-lo. Agafats al cable podem baixar transversalment 10 o 12 metres força drets.

Superat aquest primer pas equipat anem baixant pel bosc espès pràcticament sense camí. Baixem uns metres fins a trobar un segon pas equipat, més breu, que fa un flanqueig cap al nord. Tot seguit cal baixar per una espècie de canal boscosa, molt dreta, pel vessant nord. No hi ha camí definit, però es pot anar endevinant el pas. A l'esquerra una barrera rocallosa ens impedeix el pas, i per la dreta el precipici, així doncs només cal anar trobant el millor pas entre l'espessa vegetació fins arribar al fons de la collada de Perris. Tot seguit ens enfilem en un llom de conglomerat força dret, que cal pujar mig caminant mig grimpant. Sembla molt dret, però amb l'ajuda dels còdols es pot pujar sense complicacions. Un cop a la carena de nou tendim cap a l'esquerra.

Ja un tros enrere ens havíem fixat que hi ha alguns senyals de pintura que en altres ocasions no havíem vist. Algú ha marcat aquest recorregut, i fins i tot al fons de la collada de Perris hi ha un petit cartell que indica la via ferrada. Després de la forta pujada per la llenca de conglometat, veiem que els senyals enfilen per un tram rocallós una mica exposat. És més fàcil vorejar-lo per sota (dreta), i mig grimpant arribar fins a la base de la ferrada.

Arribem a la via ferrada del Picancel. Es tracta d'una paret gairebé vertical separada en dos trams per una faixa herbosa. El primer tram és vertical, amb esglaons rovellats i sense cable de vida. Ens equipem i pugem assegurant-nos amb els mateixos esglaons. La seguretat és precària, i cal doncs anar amb compte. La via però és molt curta. Un cop superats els primers 7 o 8 metres arribem a la faixa d'herba, on ja hi ha cable de vida. Tot seguit un nou tram d'esglaons permet arribar dalt mateix del pic de Perris. Tota la ferrada té una alçada de 20 o 25 metres.

Passada la ferrada continuem avançant cap a ponent per la carena del Picancel. Baixem uns metres i aviat tornem a pujar cap al Collet dels Pins. Des d'aquí es pot arribar al Serrat del Migdia en pocs minuts. Avui però no hi anirem, ja que la ruta és prou llarga, i encara ens queda un bon tros. Avancem pel camí indicat cap al collet de les Corts i al cap d'uns minuts als amplis plans de Sant Miquel. A l'esquerra ens queda la petita però bonica ermita i la masia, gairebé penjada a la cinglera. No ens hi acabem d'acostar ja que hi ha un ramat de vaques una mica nervioses.

Seguim el nostre camí que va baixant poc a poc. Avancem per terreny obac fins a la font de la Covil i baixem cap al torrent de Guimbàs. Portem ja força quilòmetres i aquest tram es fa llarg. Seguim el torrent fins als plans de Pedret, on seguim a la dreta fins passar per sota de l'església de Sant Quirze, molt remodelada. És una església d'origen prerromànic, dins de la qual es conserva una petita part d'un interesssant conjunt de pintures i una reprodució de les originals, ubicades ara al Museu Dioscesà de Solsona i al MNAC de Barcelona.

En pocs minuts més tornem a ser al peu del Pont de Pedret, que creuem i donem per finalitzada la ruta d'avui, després de set hores de marxa. Hem fet una llarga volta començant per la vall de la Portella fins prop del monestir. Tot seguit hem enfilat pel dret fins al cim del Salga Aguda, i hem continuat resseguint la carena del Picancel fins a retornar al punt d'origen. Una ruta variada, amb interès paisatgístic i històric.