Roc de la Calma (2.204 m.)

• 

  Neu abundant, recent i de bona qualitat

• 

  Passem davant del refugi de l'estany de la Pradella

• 

  Avancem per un estret camí amb un paisatge totalment hivernal

• 

  Baixant cap a Font Romeu. Al fons les muntanyes d'Eina

Iniciem la temporada d'esquí amb un entrant suau i fàcil a l'Alta Cerdanya. Sortim des de l'estació d'esquí de Font-romeu i remuntem per vora les pistes fins al turó de la Gallinera. Tot seguit continuem per l'ample llom que ens condueix al panoràmic Roc de la Calma, sostre de l'estació i la nostra ruta. Baixem esquiant a l'estany de la Pradella, gaudint d'esplèndides vistes cap al Carlit, les Bulloses i el pic Peric. Resseguim un caminet estret amb els arbres curulls de neu, i pugem per vessant nord a la Gallinera abans d'encarar l'últim descens.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Esquí de muntanya
• Lloc de sortida: Estació d'esquí Font-Romeu, Font-romeu, Odelló i Vià (Alta Cerdanya)
• Distància: 10,6 quilòmetres
• Desnivell positiu: 600 metres
• Temps: 4:40 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Font-romeu/Capcir, IGN (1:25.000) o Cerdanya, Editorial Alpina (1:40:000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Font-romeu	00:00	00:00	0,0
La Gallinera	00:56	00:56	1,8
Roc de la Calma	00:48	01:44	3,4
Estany de la Pradella	00:58	02:42	5,3
La Gallinera	01:27	04:09	8,6
Font-romeu	00:33	04:42	10,6

Crònica

El dia anterior va estar nevant intensament, i en tota la zona es van acumular entre 25 i 30 centímetres de neu nova. També va nevar a les carreteres, i ben poc es van preocupar de netejar-les. Així amb penes i treballs vam arribar fins a Font-romeu, una de les estacions més properes i de més bon accés. Veient com estaven les carreteres vam renunciar a anar a d'altres llocs més interessants. Sortim amb la Maria, el Bernat, la Sílvia i jo mateix disposats a gaudir d'un matí d'esquí fàcil i relaxat per començar a posar a punt les cames i el material.

Sortim des de la base principal de l'estació de Font-romeu, que precisament aquest cap de setmana obrien les instal·lacions. Hi ha poca gent, ja que molts esquiadors encara no s'han fet a la idea que enguany la temporada comença d'hora. L'estat de les carreteres tampoc ajuda a què la gent accedeixi a l'estació, ja que calen cadenes. Comencem a foquejar a la base de l'estació tendint cap a l'esquerra (oest), anant a buscar les darreres pistes on no hi ha ningú, i anem pujant per la vora. Els pendents són suaus, ideals per començar. El dia agradable, amb sol, vent molt suau i fresqueta matinal. La neu, excel·lent, acabada de caure.

Ens encarem cap al nord pujant suaument vora un teleesquí tancat i una pista per on no passa ningú, ja que està a un extrem de l'estació. Anem remuntant suaument els poc més de 200 metres de desnivell que ens separen del cap de la Gallinera, un turó on conflueixen diverses pistes i remuntadors. Des d'aquí ja tenim una bona imatge del pic Peric i el seu germà menor, el Petit Peric. Creuem un curt tram bosc a través, enfonsant-nos en una neu nova per anar a buscar la llarga i suau carena que mena al Roc de la Calma.

Pugem el llom suau vora les pistes i en direcció oest fins assolir els 2.204 metres del Roc de la Calma, el punt més alt de l'estació d'esquí. La Maria pateix la síndrome del primer dia, i amb un fort dolor a les botes decideix baixar. Amb la Sílvia baixem per les pistes del vessant nord fins al peu de l'estany de la Pradella. Tot baixant tenim una excel·lent imatge de l'estany de les Bulloses i el Pic Peric al fons. Al cap d'avall de les pistes tornem a posar les pells i abandonem la zona de l'estació d'esquí.

En pocs minuts pràcticament de pla arribem a l'estany de la Pradella, on hi ha un refugi lliure mig cobert per la neu. Prenem un camí que marxa a la dreta de l'estany, i que baixa lleugerament sempre en direcció est. Trobem una traça possiblement de raquetes, i també senyals de color groc i algun indicador que ens ajuden a trobar el pas. Avancem entremig del bosc, gaudint d'un bonic espectacle blanc, amb la neu del dia anterior curullant els pins i els avets. Sembla més aviat un paisatge d'altres latituds. El camí és bonic, emboscat i tranquil, lluny del brogit de l'estació. En algun punt algun arbre caigut ens dificulta una mica el pas, però avancem sense problemes gaudint d'un bonic itinerari de ski-rando. Trobem un indicador que ens assenyala el coll del Pam, i tendim cap a la dreta. Comencem a pujar més decidits i al cap d'una estona retrobem les pistes d'esquí. Les creuem i continuem el camí que, en considerable pujada, ens torna a deixar al turó de la Gallinera. Per pistes fàcils i gaudint de les vistes cap al sud dels cims d'Eina baixem en pocs minuts fins al punt d'inici.

Hem fet avui una ruta molt senzilla, fins i tot massa, però volíem començar suau, i l'estat de les carreteres tampoc aconsellava anar gaire més lluny. Un passeig suau amb còmodes baixades per les pistes, i un bonic recorregut al costat de l'estany de la Pradella i el seu bosc d'avets.