Pedalant al peu del Pedraforca

• 

  Al fons el Puig Terrers, el coll de Tancalaporta i la roca de la Moixa

• 

  Pujant cap al coll de Torn, amb bones vistes cap al Pedraforca

• 

  Roca Cerdana i el coll de la Jaça

• 

  Cara nord del Pedraforca

• 

  Bestiar pasturant al coll de Torn

• 

  Coma de Cerneres. Al fons el Cadinell

• 

  Baixant per la pista, prop del Collell

• 

  El Pedraforca, des de la pista de Gresolet

Sortint des de Bagà emprenem una llarga ruta pel vessant sud del Moixeró i el Cadí, resseguint pistes molt ciclables però amb considerable desnivell. Desprès d'un tram d'asfalt prenem la pista que puja cap al coll de la Bena i tot seguit el de la Bauma. La pista segueix pujant oferint una gran visió de la cara nord del Pedraforca. A partir de coll de Torn comença la baixada, i al Collell comencem a faldejar el Pedraforca. Baixem a Saldes i tornem a pujar fort fins a Gresolet i després al coll de la Bauma, on tornem pel camí ja conegut.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Bagà, (Berguedà)
• Distància: 57,8 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.750 metres
• Temps: 6:05 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil. Ruta fàcil tècnicament, per pista, però exigent per la distància i el desnivell
• Cartografia: Moixeró / Serra del Cadí, Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Bagà	00:00	00:00	0
Pista Sant Martí del Puig	00:25	00:25	4,5
Coll de la Bena	01:11	01:36	12,4
Coll de la Bauma	00:19	01:55	14,8
Collada de la Jaça	00:42	02:37	18,2
Coll de Torn	00:09	02:46	19,4
El Collell	00:13	02:59	21,4
Mirador de Gresolet	00:30	03:29	26,1
Saldes	00:10	03:39	31,7
Santuari de Gresolet	00:47	04:26	39,6
Coll de la Bauma	00:47	05:13	42,6
Bagà	00:53	06:06	57,8

Crònica

Feia temps que tenia ganes de tornar a agafar la bicicleta de muntanya i recórrer les pistes del vessant sud del Moixeró i del Cadí. És un terreny molt agradable i amb interessants panoràmiques, sobretot del Pedraforca. Una de les primeres rutes que vaig ressenyar en aquest bloc la vaig titolar La falda del Cadí i del Pedraforca, i comparteix una part important del trajecte que avui he realitzat. De fet aquella ruta és més completa, interessant i variada que la d'avui, i és circular. Però també és una mica més complicada sobretot pel fet que algun dels trams no és ciclable, i avui no volia emocions tan fortes.

Avui surto sol des de Bagà, concretament des de la seu del Parc Natural Cadí Moixeró, al nord de la població. Allà mateix surt la carretera que puja cap a Gisclareny. Començo a pedalar de pla fins a l'àrea recreativa del Pont de Sant Joan, on la carretera gira i comença a pujar. Segueixo per asfalt, creuo un petit túnel i arribo a un marcat revolt de la carretera, a la dreta del qual marxa una pista de pla. Abandono l'asfalt i marxo pedalant per la pista, amb una excel·lent visió del coll de Tancalaporta a l'horitzó, flanquejat a ponent pel Puig Terrers i a llevant per la Roca de la Moixa.

La pista és suau i agradable, i puja progressivament fins un collet que queda uns metres per sota de la bonica ermita de Sant Martí del Puig. A partir d'aquí la pista ja comença a pujar més seriosament, i combina trams suaus amb pujadors que acceleren el ritme cardíac. Com que encara no fa gaire calor i les cames estan fresques el pendent es va superant mica en mica, això sí, amb un ritme molt suau. Realment el dia que t'enfrontes amb recorreguts exigents com aquest t'adones de com es pateix si no portes un bon entrenament específic.

Al ritme suau que vaig pujant tinc prou temps de gaudir de la bellesa del bosc, així com les vistes cap al sector més occidental del Moixeró, sobretot la zona de la Moixa, la Boixassa i la Pelosa. La pista fa un parell de grans revolts abans d'encarar la recta final fins al coll de la Bena. Al mateix coll conflueixen diversos camins i pistes, i segueixo la pista que continua pujant direcció al proper destí, el coll de la Bauma. Els pins de la zona, de considerable dimensió, ajuden a proporcionar ombra, i així es fa més tolerable la pujada, amb alguna rampa exigent poc abans del coll.

Al coll de la Bena conflueix la pista que puja des de Gresolet, per la qual tornaré unes hores més tard. Passat el coll la pista fa un revolt marcat. Continuo pedalant amb pendent constant per un terreny més obert per sota de les costes del Roset, les quals culminen al Comabona. Ben aviat la pista passa per sobre dels Cingles de Gresolet, i s'obre una excepcional vista cap a la cara nord del Pedraforca, que queda just a l'esquerra tot pujant. És un plaer circular per aquesta pista i contemplar la cara més feréstega de la gran muntanya bicèfala. Sens dubte és el tram més espectacular i bonic de la ruta.

La pista va pujant sense treva, però l'aire d'alta muntanya és més fresc, i fa suportable l'esforç. Mica en mica es va dibuixant el coll de la Jaça, al peu de la característica Roca Cerdana. Un parell de marcats revolts en una zona de pastures em deixen al coll de la Jaça, i tot i que sembla que aquí ha d'acabar la pujada, no és així. Com que ja ho sabia m'ho prenc amb calma i continuo pujant, això sí, més suaument, fins al proper coll de Torn, poc més d'un quilòmetre després.

Uns metres per sobre del coll de Torn hi ha una petita barraca de pastors. El pastor em saluda i acabo de pujar fins al coll, enmig de grans pastures i un bon ramat de vaques que campen lliurement i gaudeixen del bonic entapissat verd que la plujosa primavera ha deixat. De fet és pràcticament inèdit trobar unes pastures tan frondoses en aquestes alçades del juliol.

A partir del coll de Torn sí que comença la baixada, i per fi la musculatura es pot relaxar després de gairebé 3 hores d'ascens continuat. La pista baixa suaument pel solell de les Bassotes, una ampla coma amb prats a banda i banda. És molt agradable circular per aquesta pista i contemplar el bonic paisatge, al peu de la serra Pedregosa. La tranquil·litat de l'entorn només queda trencada per alguns tot terreny i turismes que circulen per la pista i aixequen pols, alguns amb pocs miraments.

Arribats al Collell m'aturo i faig una pausa per omplir combustible. Des d'aquest punt hi ha una bonica vista de la Coma de Cerneres, cap a l'oest, al fons de la qual s'aixeca l'estètic Cadinell. Després de menjar uns ganyips continuo baixant per la pista que canvia de direcció i comença a transitar just per sota de la cara nord del Pedraforca. La pista, més pedregosa, carrega els braços pel sotragueig que la suspensió de la bicicleta no és capaç d'absorbir. Un bon tros avall m'aturo en una font al peu d'un cóm per reposar aigua. Un darrer tram de baixada i arribo al mirador de Gresolet, farcit de cotxes, com és habitual aquesta època, i de fet tots els caps de setmana de l'any.

Després de tres hores i mitja de ruta, vint-i-sis quilòmetres i més de mil metres de desnivell fins i tot ve de gust una mica d'asfalt, i encara més en baixada. Així doncs baixo ràpid per la carretera que porta cap a Saldes. Passat el refugi del Roget tombo a l'esquerra per passar per dins de Saldes en comptes de baixar a la carretera. Creuo el poble i sense aturar-me baixo a la carretera i la segueixo aproximadament un quilòmetre fins al trencant de Gresolet, passat el pont a l'esquerra.

De nou sobre pista de terra continuo baixant durant una bona estona fins trobar el riu de Saldes, que convidaria a banyar-se en algun dels seus bonics tolls. Aquesta hora propera ja al migdia la calor és intensa, i precisament ara comença un dels trams més exigents de la ruta: la pujada a Gresolet. Passat el riu de Saldes la pista s'encaixona i circula paral·lela al riu de Gresolet. Passo primer per l'estret de Gresolet, congost, humit i amb fort pendent. Més endavant cal creuar també l'estret de Moronta, encara més congost. Tot seguit un tram de pujada cimentada en pendent molt accentuat. Després d'aquest tram molt dur arribo finalment a Gresolet, després d'un marcat revolt.

A Gresolet hi ha dos refugis, la Casa-refugi de Gresolet i un altre refugi d'aspecte més precari al peu del Santuari de Gresolet. Just a l'esplanada davant del santuari hi ha una còmoda zona recreativa, amb taules i bancs a l'ombra i una font que utilitzo per refrescar-me. Descanso uns minuts, ja que la calor, la falta d'entrenament i l'exigència de la ruta ja estan passant factura, i encara queda un tram dur de pujada.

Després de la pausa començo a pujar les dures rampes de la baga de Gresolet. Són poc més de 250 metres de desnivell, però alguns dels pujadors són molt explosius. Vaig pujant suaument, molts trams amb el molinet. La pista fa unes amples llaçades per superar el fort desnivell. Afortunadament trobo molts trams a l'ombra dels grans faigs que poblen aquesta bonica fageda. Tot i això fa calor, el pendent és dur i el cansament acumulat es deixa notar. Finalment arribo al coll de la Bauma i les cames podran descansar.

Descarto la intenció inicial d'anar a Gisclareny i tornar a Bagà pel coll de Turbians, ja que implicaria allargar més la ruta afegint-hi una bona pujada. Veient que és més tard del que pensava, la calor i en cansament decideixo tornar per la mateixa ruta per la que he pujat fins aquest punt. Així doncs baixo cap al coll de la Bena i d'aquí per la baga de Murcarols fins a Sant Martí del Puig i la pista de Gisclareny. Des del coll fins a Bagà són gairebé 15 quilòmetres de baixada, on les cames reposen però els braços es fatiguen amb el sotragueig de la pista.

La ruta és llarga i exigent, però circula per indrets molt interessants que ofereixen una imatge privilegiada de la cara nord del Pedraforca. Té l'inconvenient que es repeteixen 15 quilòmetres a la tornada. Es podria fer el recorregut pràcticament circular tornant per Gisclareny i el coll de Turbians (com era la intenció inicial), afegint algun quilòmetre més i una mica més de desnivell. Una altra opció interessant i més curta seria sortir des de Saldes i fer la ruta circular, evitant els 15 + 15 km. de Bagà al coll de la Bauma. En qualsevol de les opcions és una zona molt recomanable per transitar amb bicicleta, ja que podrem gaudir de pistes totalment ciclables en un entorn immillorable d'alta muntanya amb vistes excepcionals.