Roc Blanc (2.545 m.) i pic de Baixollada (2.548 m.)

• 

  Els pics de Baixollada, Roc Blanc i Jocarets reflectits a l'estany de Laurentí

• 

  Pujant cap al coll de Laurentí. A sobre el pic de Canras

• 

  Baixant del Roc Blanc. Extens panorama cap al Capcir

• 

  Pugem per pendents herbats suaus cap al Baixollada

• 

  Desfem un tros de camí, ara amb el Roc Blanc enfront

• 

  Tram de camí aeri, amb la Dent d'Orlú al fons

• 

  Baixem per la coma de Barbollera. Darrere el Roc Blanc (cara nord-oest)

• 

  Una amanita posa un toc de color al bosc d'avets

Sortim des del refugi de Laurentí i ens endisem en un bosc atlàntic, frondós i humit, ple de grans avets. Remuntem la vall per camí fresat fins l'idíl·lic estany de Laurentí, on descobrim els cims que volem pujar. El camí es redreça, especialment abans d'arribar al coll. Una petita grimpada per blocs i coronem el primer cim. Una altra grimpada i una llarga travessa per un prat alpí ens condueixen al segon cim. Baixem per la vall de Barbollera tancant un itinerari circular.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Refugi de Laurentí, Mijanes (Donasà, Arieja)
• Distància: 15,5 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.075 metres
• Temps: 8:40 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Axat/Querigut/Gorges de l'Aude, IGN (1:25.000)

Itinerari

Crònica

A principis d'estiu ja vam provar de fer aquesta ruta, però la neu, persistent en aquest sector pirenenc tot i la seva modesta alçada, ens ho va impedir. Ara quan l'estiu ja vol començar a tardorejar hi tornem per no acumular deutes i gaudir d'un entorn natural esplendorós. No en va anomenen la comarca del Donasà com el Quebec de l'Arieja, gràcies als seus boscos ufanosos. Pels que pugem del sud ens sorprèn un ambient atlàntic, molt humit, ple de molsa i falgueres. Alhora els grans avets són els senyors d'aquest bosc ric i molt agradable de transitar.

Venir al Donasà és sinònim de tranquil·litat. Grans extensions boscoses, valls llargues, estanys de muntanya, cims granítics,... i tot plegat en una zona amb una baixa densitat de població. Al voltant d'aquest extens territori petits poblets, molts amb una arquitectura tradicional i la bellesa de la simplicitat i autenticitat. El poble més proper a la nostra activitat d'avui és Mijanes, on hi ha una petita estació d'esquí. S'hi pot accedir des d'Acs creuant el port de Paillères (tancat durant mig any o més) o bé passant per Montlluís, els Angles, Formiguera i Queragut. Fer la volta, anant per una banda i tornant per l'altra, és en si mateix una ruta amb cotxe molt interessant. Abans d'entrar al petit nucli del Pla (venint de Queragut) marxa una pista asfaltada a l'esquerra que després d'uns quants quilòmetres ens portarà al peu del petit refugi de Laurentí.

Sortim amb la Sílvia en un matí fresc, poc menys de 10 graus, però en un dia que es presenta esplèndid. Aquest sector nord dels Pirineus és fresc i humit. A l'hivern la neu s'hi conserva en bones condicions fins ben entrada la primavera. Sortim des de l'aparcament direcció sud i creuem un pont. De seguida veiem a la nostra esquerra un camí que comença a pujar vora el torrent. Anirem seguint aquest camí tan fresat i senyalitzat amb marques de color vermell i groc. És una zona freqüentada per a la gent de la zona, sobretot pescadors i excursionistes. És força habitual pujar amb la tenda fins al peu de l'estany i passar-hi la nit. Segons ens expliquen gent de la zona els catalans hi anem poc.

Pugem pel camí tot fixant-nos en la frondosa vegetació de la zona. Els avets de grans dimensions són el que més ens crida l'atenció, però també algun altre arbre com un bonic server ple de serves vermelles. Un bon tros amunt comencem a veure un pic que destaca sobre els altres: és el Roc Blanc, el principal objectiu d'avui, tot i que el pic de la Baixollada és uns metres més alt. Caminem a bon ritme per fer-nos passar la fresca matinal, però en trobar el sol aviat s'imposa la màniga curta. Abans d'una hora som al peu del bonic estany de Laurentí.

El lloc és idíl·lic. Al fons d'una ampla coma, envoltat de cims i carenes, i amb una zona de pastures al seu voltant, l'estany de Laurentí és una petita meravella. A les seves fredes aigües s'hi reflecteixen els cims del voltant. És d'hora però ja hi ha algun pescador que pertorba la tranquil·litat de les truites. Després de contemplar l'estany i el seu entorn continuem avançant pel camí que voreja l'estany per la dreta.

El camí es redreça i comencem a esbufegar a mesura que ens allunyem de l'estany. Al cap d'una estona de pujar fort el camí tomba lleugerament a la dreta, i passem pel costat d'un estany dessecat. Comencem a pujar encara més fort encaminats ja cap al coll de Laurentí, que veiem davant nostre. A l'esquerra del coll les parets del pic de Canras es mostren desafiants, però tot i l'aparatoristat d'aquesta cara est, aquest pic és ben poc destacat, i hi passarem més tard pràcticament sense adonar-nos-en. Uns minuts més i superem el fort desnivell que ens separa del coll. Un senyal de ferro ens indica que entrem a la reserva de fauna d'Orlú.

Anirem primer al Pic Blanc i després al pic de la Baixollada, tot i que en els dos casos tornarem al coll. Així doncs des del coll marxem cap a la dreta en forta pujada i vorejant la base del cim per la dreta. Arribem a un petit collet amb bones vistes cap a l'estany de Laurentí, i tot seguit enfilem encara més fort cap a l'esquerra. Gairebé al cap d'amunt hem de grimpar per uns blocs de granit que ens deixen directament al cim del Roc Blanc (2.542 m.)

Contemplem el paisatge en un dia tan bonic. Cap al nord aviat s'acaben les muntanyes i s'albira la gran planura del sud de França. Cap al nord, en canvi, els Pirineus mostren la seva esplendor. El pic de la Baixollada, tot i ser uns metres més alt que el Roc Blanc, és menys atractiu. Es veu mirant cap al sud. Al seu darrere sí que destaquen altres cims com el Puig Peric, el Camporells i al fons treu el nas el Carlit.

Baixem de nou al coll i trobem una petita aresta rocosa que cal superar. No hi ha un camí definit i marxem per l'esquerra (est). Baixem massa i ens tocarà pujar molt fort per una canal en fort pendent. De tornada veurem que era més fàcil anar per l'altra banda (oest), tot i que en ambdós casos cal grimpar una mica i passar algun passet aeri, però sense cap complicació. Un cop superat aquesta petita aresta rocosa entrem en un gran camp d'herba que ens conduirà directament cap al cim. Així doncs caminem plàcidament sobre l'entapissat verd que va augmentant de pendent a mesura que ens acostem al cim. El darrer tram és una mica més rocós, i sense problemes accedim al pic de Baixollada (2.548 m.)

El paisatge des del cim és molt bonic cap al sud, amb les muntanyes del Capcir: Puig Peric, Carlit, etc. També destaca cap a l'oest la vall d'Orlú, i la seva muntanya més característica, la Dent d'Orlú, un gran queixal rocós de considerable verticalitat. Cap al nord-oest un cim conegut i gaudit, el Tarbesó, ideal per hivernals amb esquís. Al nord-est el Roc Blanc i la vall per on hem pujat, amb l'estany de Laurentí al fons de la coma. Al sud-est la llarga i estètica vall de Galba i la serra de Camporells. Miris cap on miris el paisatge és fabulós.

Aprofitem la calma per dinar. Em miro la cresta de llevant per valorar la possibilitat de baixar per la serra de Castellets i pujar el pic de la Tribuna. Es veu factible per desgrimpar, però cal baixar força avall i remuntar de nou per terreny incert. Decidim tornar enrere i complir el pla inicial de baixar per la coma de Barbollera. Després de dinar i reposar uns minuts desfem doncs el camí fins al coll de Laurentí. Aquí prenem un camí a l'esquerra (oest) que voreja la base del Roc Blanc. El camí està indicat amb senyals vermells i grocs. El camí passa per alguns trams amb un pendent d'herba molt fort, on cal anar amb compte. Un cop superats aquests passatges una mica aeris el camí baixa fort pel vessant sud fins arribar a la coma de Barbollera.

Creuem la portella direcció nord. Trobem el GR i l'anem seguint, primer en forta baixada per terreny incòmode de blocs, i més endavant per camí més agradable al fons de la coma. Tot baixant ens fixem en l'abrupte vessant nord-oest del Roc Blanc. La coma es va tancant a mesura que baixem, i més endavant entrem en una zona boscosa de nou amb avets. Trobem per casualitat un primer rovelló, i gairebé sense buscar-los en trobem un bon reguitzell. Són rovellons d'avet (Lactarius salmonicolor), primerencs, menys gustosos que els rovellons (Lactarius sanguifluus), el meu preferit, o els rovellons anomenats també pinetells en alguns llocs (Lactarius deliciosus). Tot i això ens els menjarem per sopar. Els francesos sembla que es senten poc atrets pels rovellons, i per això ens costa tan poc d'omplir mitja bossa. També ens entretenim amb un altre fruit del bosc: les maduixetes. Són delicioses, tot i que són tan petites que et fas un fart de collir-ne.

Després de passar una bona estona recolectant productes del bosc continuem avançant pel camí, el qual desemboca en una pista. La seguim fins a la petita cabana de Bousadus du haut. Aquí deixem la pista i creuem tot un gran planell de pastura cap a la dreta. Seguim una pista-camí que creua una bonica zona d'avets. Més endavant, a causa de la tala del bosc, es fa difícil seguit el camí, i pràcticament l'hem d'endevinar. Finalment desemboquem a una pista principal que seguim a la dreta durant 5 minuts i arribem al punt d'inici.

El Roc Blanc i el pic de Baixollada són dos cims ben bonics, però sobretot és molt bonic tot l'entorn on estan situats. És molt agradable creuar un gran bosc d'avets, amb exemplars de gran magnitud. També és molt bonic l'entorn de l'estany de Laurentí i tota la seva vall. La vista cap a les muntanyes del Capcir i la vall d'Orlú acaben de guarnir una excursió plena d'al·licients. Si a tot plegat l'hi sumem la immensa tranquil·litat que es viu en aquesta zona, podrem tornar a casa ben satisfets de l'experiència.

Mapa i track GPS

Track GPS de la ruta