Ferrada de Thaurac

• 

  Evolucionem per la primera xemeneia amb el frontal engegat

• 

  Recorrent una xemeneia vertical al primer tram de la ferrada

• 

  Gran balma, amb un petit pont a la part superior

• 

  Inici del tram aeri de la ferrada

• 

  Passatges verticals, amb el riu Hérault al fons

• 

  Pont tibetà, al darrer tram de la ferrada

Al nord de Montpeller, en una zona càrstica i enciglerada, trobem una via ferrada particular en què una bona part de l'itinerari trasncorre sota terra. Després d'una breu aproximació iniciem el recorregut equipat enfilant una xemeneia subterrània molt bonica. Sortim a l'exterior però aviat trobem una gran bauma on hi ha un petit pont nepalès. De nou a l'exterior recorrem un tram més vertical i aeri i un altre pont més llarg abans d'acabar l'itinerari en un altiplà panoràmic.

Tweet

Fitxa

• Tipus de sortida: Via ferrada
• Lloc de sortida: Grotte des Demoiselle, Thaurac (França)
• Distància: 1,9 quilòmetres
• Desnivell positiu: 300 metres
• Temps: 2:10 hores
• Dificultat: B / K3 / F+
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Ganges, IGN (1:25.000)

Itinerari

Punt de pas	T. parcial (h.)	T. acumulat (h.)	Dist. (km.)
Grotte des Demoiselles	00:00	00:00	0,0
Inici ferrada	00:30	00:30	0,9
Final ferrada	01:00	01:30	1,4
Punt d'inici	00:39	02:09	1,5

Crònica

De tornada del viatge estiuenc al Queyràs i els Ecrins, fem una pausa per reposar del viatge i alhora fer alguna activitat divertida que trenqui la monotonia i avorriment del viatge en cotxe. Tenia en ment des de feia temps la ferrada de hi ha al massís de Thaurac, sobretot pel fet que part del seu recorregut es realitza per l'interior de dues coves. No ens havíem plantejat mai un viatge espressament a la zona, tot i que té diversos interessos, sobretot l'escalada i l'espeleologia, però en canvi ens va semblar ideal com una activitat complementària de tornada.

La ferrada està situada sobre el poble de Saint-Bauzille-de-Putois (Sent Bausèli en occità), en una zona càrstica plena de cingleres, coves i esperons calcaris. Alhora, el poble es troba situat al sud del Parc Nacional de les Cevenes, uns 40 quilòmetres al nord de Montpeller. Tot l'entorn mostra un gran desenvolupament càrstic, i precisament el punt d'inici de la ferrada es troba situat a l'aparcament de l'espectacular Grotte des Demoiselles, una gran cova que es pot visitar turísticament, i que té com a element més destacat una gran sala concrecionada de 50 x 40 metres. Malauradament vam arribar a mitja tarda, massa tard per poder visitar la cova i fer la ferrada.

Al mateix aparcament ja trobarem informació i indicacions per accedir a la ferrada. Comencem en baixada, seguint el sender que baixaria cap al poble. Després d'una estona baixant ens creuem amb la carretera asfaltada; la seguim uns metres a la dreta i de seguida l'abandonem per prendre de nou un sender que marxa a la dreta, i al qual accedim mig grimpant. Sempre seguint els indicadors i els senyals de pintura groga, planegem uns metres més i finalment accedim al punt d'inici de la via, ben indicat.

Trobem un breu tram equipat de camí, amb cable de vida. De seguida veiem a la dreta l'entrada d'una cova, amb un ridícul os de peluix a l'interior. Només entrar a la cova veiem de seguida que la cova és totalment vertical. De fet més que una cova és una llarga xemeneia de la qual, mirant amunt, veiem la llum de dues sortides. Aquí cal encendre els frontals i remuntar aquesta vertical xemeneia cap amunt. Hi ha algun passet incòmode al principi, però no té cap dificultat remarcable.

Anem remuntant la xemeneia fins un petit replà, on tenim l'alternativa de sortir per una finestra natural a la dreta i enfilar-nos en una tirolina (cal corriola apta per a cable d'acer). Nosaltres continuem la xemeneia amunt en un altre tram vertical, uns 10 o 15 metres més. Al cap d'amunt hi ha la sortida en una altra finestra a la roca. Aquí s'acaba el primer tram de la ferrada. Sortim amb compte a l'esquerra de la finestra i seguim el corriol per anar a buscar el següent tram. Des de la finestra també hi ha l'opció de fer un ràpel i baixar fins a l'inici de la tirolina.

Caminem uns minuts, primer de pla i al final amb una lleugera pujada, fins a trobar el segon tram de la ferrada. El primer tram ha estat curt però intens i curiós, ja que és totalment vertical i sempre per dins de l'estreta xemeneia. En canvi aquest segon tram és molt més llarg i variat. Des de la sortida del segon tram veiem una gran bauma, però no hi entrem directament, sinó que voregem primer un petit esperó per la dreta i tot seguit ens hi situem a sobre. Des del cap d'amunt de l'esperó entrem a dins la bauma en un flanqueig en lleuger desplom, però amb bones preses de mans i peus i per tant sense dificultat.

Després del flanqueig lleugerament desplomat, baixem uns metres i tornem a pujar un tram diagonal fins assolir un petit pont nepalès que ens portarà a l'altre cantó de la cova. Aquesta cova és una gran balma on hi entra la llum, per tant s'avança sense problemes ni necessitat de llum artificial. Creuem el pont nepalès sense dificultat, ja que és molt curt, i continuem uns metres més en una diagonal per esglaons fins sortir de la cova.

Sortim ja a l'exterior i emprenem un bonic tram molt vertical i aeri, amb bones vistes sobre el riu Hérault (Erau en occità), que molta gent aprofita per banyar-se o per fer activitats aquàtiques com ràfting o canoa. Aquest tram és molt entretingut, i gaudim de les vistes sobre l'entorn alhora que evolucionem per un terreny vertical. En molts punts cal utilitzar les preses naturals de la roca, ja que encertadament no hi ha més ferramenta del compte. Alguns passos són atlètics ja que sovint els esglaons estan considerablement separats els uns dels altres.

Després d'un tram molt vertical arribem a un petit descans i un breu tram que fem caminant. Tot seguit trobem un pont tibetà més llarg i divertit, i que flexa força a la part central. Està suspès al buit sobre una fonda canal. El creuem poc a poc, gaudint de l'experiència i sense cap dificultat. A l'altra banda ens espera un breu tram força atlètic amb un pas força desplomat i tot seguit un darrer mur que ja ens condueix al final de la ferrada.

El final de la la via està situada dalt d'un altiplà amb bones vistes cap a la riba de l'Hérault i les rodalies de Saint-Bauzille. Ens traiem l'equipament i emprenem el camí de retorn, ben indicat i direcció est. Planegem uns minuts i de seguida baixem per un sender que es recargola en algun punt per baixar fort fins a l'aparcament.

Hem passat una bona estona i al mateix temps hem partit el llarg viatge de retorn des dels Alps cap a Catalunya. La zona del Thaurac ens ha semblat interessant, amb un paisatge de mitja muntanya i bones parets per escalar (hi ha més de 500 vies; ressenyes). També hi ha diverses coves, algunes turístiques i altres on practicar l'espeleologia (informació espeleologia). Els poblets són petits, tranquils i autèntics, típics de l'interior francès.

La ferrada és fàcil i divertida, sobretot pel fet de passar per l'interior de dues coves, una xemeneia vertical i una gran balma. Una bona opció per complementar un viatge a la zona, o com vam fer nosaltres, com a pausa en un llarg trajecte.