Fem una sortida poc lluïda a un dels cims més fàcils per recórrer amb esquís al Capcir. El vent del matí afluixa però dóna pas a la boira, que ens impedeix contemplar els cims ben innivats de la zona, i que ens dificulta considerablement el descens. Deixem de seguida l'estació d'esquí per anar a buscar el llarguíssim llom de l'Orri que ens portarà fins al cim. Descens pràcticament a cegues, on fins i tot costa orientar-nos fins trobar les pistes d'esquí.

Després de visitar la bonica font del Bisbe, amb la seva gran balma i l'estanyol adjacent, passem per Sant Jaume de Frontanyà i ens dirigim cap a la masia de les Lloberes, on inciarem l'aproximació. Busquem un camí mig perdut que puja direcció nord fins a sota de la cinglera de Faig-i-branca. Per sobre de la font i una captació d'aigua trobem l'entrada de la cova, amagada entre la boixera. La cavitat és una gran diàclasi amb diverses bifurcacions. Desgrimpem fins una galeria inferior que volta i torna a la sala principal, i també ens enfilem per una galeria lateral fins al punt més elevat de la cova. Als costats hi ha altres esquerdes de difícil penetració.

Al solei per sobre de la Pobla de Lillet trobem una de les cavitats més interessants del Berguedà gràcies a les seves nombroses formacions litogèniques. Des de la Sala caminem cap al nord fins a trobar la boca de la cova, en fort desnivell descedent. Baixem per un llit de fullaraca, creuem tota la sala inicial i accedim a una estreta gatera per on entrem contorsionant-nos. Després de les estretors trobem una gran galeria molt inclinada i bellament decorada amb tota mena de concrecions per totes bandes.

Als afores de Sant Feliu de Guíxols trobem una de les vies ferrades més peculiars de Catalunya, ja que el seu itinerari transcorre sobre el mar. Des del port caminem uns minuts fins l'estreta i fonda Cala del Molí, envoltada d'illots i esculls per on ens mourem. Baixem arran de mar i comencem a progressar entre les diferents agulles que l'itinerari va unint. La via és principalment horitzontal, amb diversos ponts que ens porten d'una penya a una altra, i sempre molt a prop de l'aigua. La ferrada és molt estètica i assequible, tot i que té diversos trams en desplom on caldrà tibar de braços.

Un conjunt d'agulles i turons de granit s'aixequen a l'est del massís de les Cadiretes, un espai protegit del Baix Empordà. Sortim del petit nucli de Solius i pugem per camins fàcils cap a les Roques Bessones. Hem de baixar i creuar la riera de Solius abans d'emprendre la carena dels Carcaixells, amb boniques agulles unides per un camí intrèpid, amb alguns trams equipats amb cadenes. Continuem cap al petit cim del Montclar, les runes de Sant Baldiri i fins i tot trobem la petita cova dels Lladres. Enfilem el punt més alt al Puig de les Cols, amb vistes cap al mar, i emprenem el camí de retorn fent parada al poblat ibèric de la Plana Basarda i al castell de Solius.

El torrent de les Nou Fonts, prop de Sant Julià de Cerdanyola, forma boniques parets de travertins modelades pel pas de l'aigua durant mil·lenis. Entre les nombroses cavitats de la zona en destaca una a la capçalera del torrent que canalitza l'excés en èpoques de pluges. Localitzem la boca sota un penyasegat, i després d'entrar per una zona de blocs ens entaforem per una galeria estretíssima i molt incòmoda fins que s'eixampla lleugerament i podem contemplar belles concrecions litogèniques.

Faldegem el vessant nord de Montserrat des de la Creu Regató i fins a trobar la canal de la Font de la Llum. La remuntem en fort pendent fins al Portell del Migdia, on baixem lleugerament per trobar l'accés a la divertida Canal dels Micos. Grimpant per pedra, troncs i arrels pugem fins la Miranda dels Ecos, amb vistes espectaculars sobre el massís, i per una canal equipada molt dreta baixem cap al cim arrodonit del Montgròs. Tanquem la volta vorejant l'Esfix i la Miranda dels Aurons, i un cop trobem la canal del Miracle baixem directes cap al punt d'origen.

Sortim de les Fonts del Bastareny i caminem fins prop del Salt de Murcarols, on trobem la cinglera que és atravessada per una curiosa cova. Arribem a una gran balma, al sostre de la qual hi ha l'accés a la cavitat. Per accedir-hi cal escalar uns 15 metres. Un cop a dins trobem una bonica i àmplia galeria d'uns 30 metres, al final de la qual comença una estretíssima gatera arran de terra. Reptem uns quants metres superant passos molt angostos fins que desemboquem a una zona gran i àmplia, on hi ha l'altra sortida enmig de la cinglera. Tornem pel mateix itinerari, rapel·lem la gran balma i tornem ja de fosc al punt d'origen.

Caminem per sobre l'Hospitalet de Roca-sança i busquem un antic camí que remunta les costes de la Miquela. El camí és poc definit, i en alguns trams cal endevinar-lo. Passem l'estret de la Miquela i pugem encara més fort fins a trobar un curiós pont de roca, un notable forat enmig d'una petita cinglera. Seguim amunt per una coma ampla i molt pendent, caminant sobre la neu caiguda el dia abans. Un cop a la carena del Moixeró la seguim cap a ponent fins a Coll de Jou, on emprenem la baixada per sota de la immensa Roca-sança.

Ens enfilem de nou dalt dels cingles de Vallcebre per trobar unes grans esquerdes paral·leles al precipici que formen uns curiosos passadissos. Algunes d'aquestes esquerdes tenen gran profunditat, i fins i tot tenen trams subterranis. Ens movem per dins les esquerdes i busquem la zona més profunda per fer una breu exploració per les galeries entre els blocs despresos.