Cova del Monnell

• 

  Escalada per accedir a la cova

• 

  Un dels passos més estrets de la gatera

• 

  Boca de sortida penjada a la cinglera

• 

  Sala final, amb petites concrecions

• 

  Tornem al terreny estret

• 

  Fent contorsionisme

• 

  Reptant per la gatera

• 

  Galeria d'entrada, de dimensions còmodes

• 

  Recorrent la galeria inicial

• 

  Ràpel per baixar cap al peu de la gran balma

• 

  Vista exterior del ràpel

Sortim de les Fonts del Bastareny i caminem fins prop del Salt de Murcarols, on trobem la cinglera que és atravessada per una curiosa cova. Arribem a una gran balma, al sostre de la qual hi ha l'accés a la cavitat. Per accedir-hi cal escalar uns 15 metres. Un cop a dins trobem una bonica i àmplia galeria d'uns 30 metres, al final de la qual comença una estretíssima gatera arran de terra. Reptem uns quants metres superant passos molt angostos fins que desemboquem a una zona gran i àmplia, on hi ha l'altra sortida enmig de la cinglera. Tornem pel mateix itinerari, rapel·lem la gran balma i tornem ja de fosc al punt d'origen.

Fitxa

• Tipus de sortida: Espeleologia i barrancs
• Lloc de sortida: Fonts del Bastareny Gisclareny (Berguedà)
• Distància: 1,90 quilòmetres
• Desnivell positiu: 180 metres
• Temps: 4:00 hores
• Dificultat: F / D Fàcil la cova, difícil l'escalada d'accés
• Sensació de dificultat: Mitjana Escalada d'accés difícil, en artificial. Recorregut de la cova fàcil però amb trams molt estrets
• Cartografia: Moixeró - La Tosa Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Ja feia temps que tenia guaitada aquesta cova, i en diverses ocasions, passant vora la casa del Monnell, m'havia fixat en la gran balma al sostre de la qual hi ha la boca d'accés. Però mai no ens havíem atrevit a anar-hi, no pas per la dificultat de la pròpia cova, sinó per la dificultat d'accedir-hi. Resulta que aquesta cova és realment curiosa, ja que té dues boques d'accés, ambdues penjades de la cinglera. La boca principal està situada al sostre d'una gran balma prop del salt de Murcarols, i per arribar-hi cal escalar, amb uns darrers metres força difícils, que cal superar en artificial. L'altra boca, que en realitat són dues pràcticament de costat, s'hi accedeix rapel·lant des de dalt de la cinglera, tot i que can encertar bé el punt exacte.

Sense tenir-ho pensat, improvitzem una sortida de tarda amb el nostre amic Jordi Capis, el qual té el nivell d'escalada que a nosaltres ens falta per poder superar la via d'accés. Així doncs ens dirigim cap a l'aparcament del pont del Monnell, a pocs metres de les Fonts del Bastareny. Carreguem els estris i comencem a caminar per la pista que marxa després de la tanca. Caminem fins a sota de la casa del Monnell, i prenem un camí a l'esquerra que baixa cap a la llera del torrent de la Muga. Una fita i alguns senyals de sender local (blancs i verds) ens indiquen el punt per baixar cap al torrent.

Un cop al torrent el seguim per dins uns pocs metres cap a la dreta fins que veiem un indici de sender a l'esquerra. Pugem per fort pendent, fixant-nos en la balma que es dibuixa a la cinglera entremig de l'espessa vegetació. Seguint rastres de sender, i amb certa dosi d'intuïció ens acostem per dins del bosc fins a la gran balma. Hores més tard, ja de tornada, ens fixem que hi ha un camí més fàcil i evident. En comptes de caminar per dins del torrent, és millor creuar-ho i continuar amunt pel camí del salt de Murcarols. En arribar a un petit planell cal marxar a la dreta i buscar un sender força desdibuixat que també ens portaria just a sota de la gran balma.

De moment estem satisfets de localitzar la cova a la primera, sense grans dificultats. La balma és molt alta i ampla, potser 20 per 20 metres aproximadament. És però poc profunda, potser 4 o 5 metres, i amb el terra en fort pendent. La balma forma una gran cúpula, al sostre de la qual veiem una cavitat molt evident que és precisament la boca d'accés a la cova del Monnell. En arribar el primer que ens sorprèn és veure que hi ha una corda fixa instal·lada. Però com que no sabem ni on està lligada ni en quines condicions està (tot i que semblen bones), assegurarem també amb la corda dinàmica que portem.

El Capis es prepara i sortirà de primer, assegurat des de baix. La via té uns 15 metres de recorregut vertical. Les tres quartes parts primeres de l'escalada són fàcils, i es pot pujar fent una zeta inversa seguint unes petites lleixes. Més amunt trobem el pas clau, ja que la roca fa panxa i les preses són escasses. Aprofitem un espit per assegurar i alhora posar un estrep que ens facilitarà l'ascens. Tot i això no és gens fàcil. Afortunadament avui portem un bon mestre!

Superada l'escalada arribem a un bonic balcó natural al sostre de la gran balma. Llegim que aquest lloc s'anomena balcó dels Cenutrios, paraula que no tenim al diccionari català, però que seria equivalent a sapastre. Així doncs des del balcó dels sapastres observem la gran balma i l'entrada a la cova. El nom podria ser prou encertat, ja que ens hem sentit prou maldestres per superar el darrer tram d'escalada per accedir-hi.

La cova va ser descoberta pel SIES l'any 1987, i van caldre diverses exploracions per deobstruir alguns passos estrets i poder connectar les dues boques de la cavitat. Segons Espeleoindex.com la cova té 92 metres de recorregut i 22 de desnivell, tot i que el desnivell és només en l'accés des de la base de la balma a la boca de la cova, ja que la resta del recorregut és pràcticament pla.

Des del balcó entrem a una galeria de notables dimensions, d'uns 3 o 4 metres d'ample segons els punts, i una alçada variable, però que en alguns punts supera els 4 metres. Tota la galeria està formada per roca calcària modelada pel pas d'aigua, la qual cosa fa pensar que antigament havia estat un curs hídric, si més no esporàdic. Les parets són del color gris de la roca calcària tradicional d'aquesta zona. És una roca molt sòlida alhora que arrodonida, de manera que conforma una galeria de gran bellesa.

La galeria gira lleugerament a la dreta, i només entrar uns metres la freda temperatura exterior es transforma en agradable i acollidora. Més endavant la sala s'eixampla i gira a l'esquerra. El sostre es fa una mica més baix, tot i mantenir unes dimensions còmodes que ens permeten caminar drets. La forma de la galeria s'arrodoneix totalment, adquirint una bonica forma de tub. Contemplem les parets sòlides, de calcari ferm i compacte, i avancem fins que la galeria torna a girar uns graus cap a la dreta i s'acaba de sobte.

Al final de la galeria, al terra de la cova veiem un petit forat, precisament la gatera per on ens haurem d'esmunyir per continuar endavant. De sobte deixem la comoditat de la galeria ampla i espaiosa per posar el cos a terra i entrar en un espai angost, brut i incòmode. L'alçada del pas no supera els 30 centímetres, i cal passar estirat a terra, totalment capcot i arrosegant-nos. Cadascú passa com pot: amb el cap davant, amb els peus davant, panxa a terra o panxa enlaire. En tot cas cal contorsionar el cos i reptar per introduir-nos en un espai molt estret.

La gatera és força llarga, aproximadament 15 o 20 metres, amb petits eixamplaments, però sempre ens mourem estirats a terra. En diversos punts cal acotar-se del tot i fins i tot girar el cap de costat per superar passos estretíssims. De fet ens consta que fa uns anys es van fer algunes desobstruccions per poder recórrer tota la cova de cap a cap. Hi ha un pas especialment incòmode, ja que a part de ser molt estret, comença de pla però continua només uns centímetres més alt, suficients per dificultar la progressió. Cal doncs contorsionar-se per superar-lo, gairebé segur d'esquena a terra, ja que permet una millor flexió anatòmica.

Continuem encara uns metres per terreny molt estret, uns metres que es fan llargs ja que tot el pas és molt estret i s'avança molt a poc a poc. Absolutament prohibit per qualsevol persona que tingui només una lleugera claustrofòbia. Finalment però la galeria va augmentant cònicament, i podem deixar d'anar estirats per avançar ajupits. Al cap de poc les dimensions es fan encara més còmodes i fins i tot ens podem aixecar. Som ja a la sala final, una galeria llargaruda, d'uns 3 o 4 metres el tram més ample, i d'uns 20 metres de llarg. A les parets podem observar alguna petita formació litogènica, bàsicament petites banderes i petits dentats. El terra de la cova és de terreta fina, còmode per arrossegar-s'hi, però sortirem ben bruts.

Al final de la galeria uns arbustos ens indiquen que hi ha la sortida, però cal anar amb compte, ja que aquesta sortida queda totalment penjada al buit sobre la cinglera. Com que ja és fosc no podem veure la verticalitat del cingle ni l'entorn exterior d'aquesta segona boca, però ens consta que s'aboca per sobre del salt de Murcarols. Més a la dreta d'aquesta finestra a la cinglera, hi ha una altra sortida, més estreta, que també arriba al cingle. Ens sobta també veure qui hi ha instal·lada una corda fixa, possiblement per podar accedir a aquesta boca rapel·lant. No ens plantegem ascendir per aquesta corda cap a dalt del cingle, ja que hem deixat coses a la galeria d'entrada i hem de tornar pel mateix camí.

Ens entretenim una estona observant aquesta sala final. Ens fixem en els diversos racons i algunes petites galeries laterals, impenetrables i de curt recorregut. En les parets d'aquesta zona final hi ha algunes concrecions poc destacades, bàsicament petites banderes de poc recorregut. Són concrecions antigues, ja que la cova és seca i sembla que fa molts anys que no hi ha circulació d'aigua i per tant els processos clàstics estan aturats.

Després d'una estona reposant a la sala del final de la cova, i respirant una mica d'aire, tornem a les estretors i prenem el camí de tornada. De nou panxa a terra ens esmunyim com cucs per la gatera estreta i incòmoda, evitant quedar encanatrats en alguna de les diverses estretors. Sense més entrevanc que algun punt en què cal fer alguna maniobra per fer encaixar el cos a la forma capriciosa de l'ínfima galeria, desfem la gatera i tornem a la comoditat de la bella galeria d'entrada, ampla, arrodonida i estètica. Ara ens entretenim en contemplar-la i fer algunes fotos, ja que d'entrada havíem passat de pressa per poder fer tot el recorregut.

Com dèiem abans, la galeria d'entrada fa una trentena de metres, i és prou ampla per avançar caminant. Forma petites sales en els trams més amples, tot i que la secció sempre és un gran tub arrodonit, amb les vores desgastades per l'antiga força hidráulica. Les parets són molt boniques, d'un color clar característic de la roca calcària d'aquesta zona. Avancem fins a l'últim tram, el més ample, on ja es nota la fresca de l'exterior. Recuperem les motxilles i ens preparem pel descens. Caldrà fer un ràpel d'uns 15 metres, avui ja de fosc.

Muntem el ràpel des de la instal·lació que hi ha al petit i estètic balcó, formada per dos espits i amb uns cordinos que els uneixen. Baixem fent ràpel tot contemplant com la nostra ombra es projecta a les parets de la gran balma que ens acull. Un cop a baix recollim els estris i prenem el camí de retorn. Baixem pel bosc espès i en fort desnivell, fent una diagonal cap a la dreta. S'intueix un rastre de camí que anem seguint fins a desembocar en un petit planell on ens unim amb el camí principal que remunta el salt de Murcarols. Baixem cap al torrent de la Muga, el creuem de nou i en pocs minuts tornem a ser al punt de sortida.

Ha estat una activitat interessant i intensa. Feia temps que teníem ganes de conèixer aquest forat, però la dificultat d'accés ens havia frenat. Avui amb l'ajuda i la companyia d'un bon amic hem superat l'escalada d'ascens i hem pogut gaudir d'un recorregut molt bonic, amb una primera galeria en forma de tub ampla i arrodonida, i tot seguit una gatera estretíssima i sinuosa que condueix de nou a una sala final més ampla, on hi ha dues boques més penjades a la cinglera. Una activitat amb una considerable dosi d'emoció i alhora molt estètica que ens permet endinsar-nos en les entranyes del Moixeró.

Topografia

Imatges