La capital del Ladakh és una ciutat bulliciosa situada en una zona muntanyosa semidesèrtica a més de 3.500 metres d'alçada. Hi arribem amb avió i passem un parell de dies aclimatant i preparant la logística per a les activitats de muntanya que realitzarem. Aprofitem el temps d'aclimatació per conèixer la ciutat i visitar els centres d'interès, com el palau de l'antic reialme de Ladakh, la Gompa Tsemo, monestir budista situat dalt del turó o l'espectacular Stupa Shanti, que presideix la ciutat encimbellada per sobre de més de 500 esglaons.

L'anomenen el Triangle Daurat, ja que en relativament poca distància es concentren importants monuments i centres d'interès. Comencem així el nostre viatge per l'Índia que ens portarà cap a les muntanyes del nord, però abans fem una visita turística a l'entorn de la capital. Marxem cap a Agra, on després de visitar el mausoleu d'Itimad-Ud-Daulah ens reservem pel plat fort, el meravellós i harmònic Taj Mahal. Camí de Jaipur fem parada a Fatehpur Sikri, antiga capital de l'imperi mongol, amb importants restes històriques. El dia següent el dediquem a Jaipur, ple de joies arquitectòniques com el fort d'Amber, el palau dels Vents o el Palau Reial.

Recorrem una llarga feixa a mitja alçada que s'estén al sector més occidental del Cadí, en un terreny d'isards aspre i de mala petja. Sortim d'Ansovell i després del santuari del Boscal pugem fort per la canal de l'Orri. Sota l'últim mur abans de la carena trobem la gran feixa i comencem a recórrer-la cap a l'est. De lluny el pas sembla impossible, ja que és molt dret entre les grans parets. Però entre tarteres i terreny inestable anem avançant en un ambient espectacular enmig de les grans parets del Cadí. Sortim a la carena poc abans de la Canal Baridana, per on baixarem en fortíssim pendent relliscós fins a la base de la serra. Tornem planejant per bons camins fins a Cava, i amb una última pujada de nou a Ansovell. Ruta llarga, dura i de mal passar, però espectacular.

Arribarem grimpant dalt d'un dels grans cims d'Andorra per una ruta poc habitual, bonica, divertida, aèria i emocionant. Sortim de l'aparcament de Sorteny i remuntem la vall de Rialb deixant-la per pujar al port de Siguer. Carenegem cap a l'oest i flanquegem el pic de Rialb fins la base de la cresta. Comencem a grimpar per un esperó escarpat, vertical i amb bones preses, i anem seguint cavalcant pel fil, esquivant algun gendarme, escalant alguns petits murs i gaudint del terreny aeri. Grans panorames i terreny d'aventura de baixa dificultat però d'alta emoció.

Poques vegades una excursió tan fàcil és alhora tan plaent. I és que el pic que pujarem avui es troba enclavat entre les grans moles dels Pirineus occidentals, i la seva situació central i tanmateix aïllada el fa un mirador excepcional. Sortim des de la famosa població de Gavarnia en direcció a la cascada, tot i que abans d'arribar-hi prenem un camí que comença a remuntar el vessant est en fort pendent. Passem les pastures de la cabana de Pailla i després el refugi d'Espuguettes, i prenem un camí molt dret que zig-zagueja fins a la carena. La resseguim pel fil fins al cim. Excels panorama cap al Mont Perdut, el Vinyamala, el Pic Long, la Múnia, el Taillón i el circ de Gavarnie amb els seus diversos pics. Ruta fàcil però llarga i amb fort desnivell.

Des del fons del circ tenim al davant un imponent amfiteatre natural, semicircular, amb diverses puntes que sobrepassen els 3.000 metres d'alçada. Sortim de l'aparcament de la verge de Troumouse, i caminem entre les boires per la planura. Vora uns estanyols comencem a enfilar, i el pendent es multiplica prop del coll. Ja dalt la carena busquem un senderol penjat que passa per sobre els tubs de Gerbats, en una travessa molt exposada. Guanyem la carena i aviat arribem al primer cim notable, el Heid. Avancem per la carena, aèria en molts punts, i amb diversos passos de grimpada. Superem el pic de Tromosa i arribem a la base del Sierra Morena, amb una escalada de III exposada. Amb grimpadetes més fàcils arribem a la Múnia, i contemplem el vast paisatge. La baixada també és entretinguda, amb diveres grimpades delicades i un ràpel.

Els dos cims més destacats de la capçalera de les valls d'Àneu, el Mont-roig i el Ventolau, estan units per un fil de carena escarpat. Recorrem un bon tram d'aquesta cresta conectant dos cims secundaris però ben esmolats que ens obligaran a fer una bona grimpada amb diversos trams aeris. Per sota, a banda i banda, una important colecció d'estanys glacials de gran bellesa. Sortirem del pla de Sartari, enfilarem cap a l'estany de la Gola primer i el Calberante després. Al coll començarem a grimpar arribant al pic inferior primer, i després d'una fondalada tornem a grimpar cap al principal. Tanquem el cercle baixant sense camí cap a l'estanyet de la Tartera i retornant al coll Curiós.

Amb penes i treballs arribem motoritzats a l'aparcament previ al Pla de Sartari, on comencem a caminar remuntant la capçalera de la vall d'Unarre. Planegem fins al pla, i pugem fort fent zig-zag fins al refugi i l'estany de la Gola, suspès sobre la vall. Voregem l'estany i guanyem alçada fins als Tres Estanys, on per camí poc definit i pedregós pugem al coll de Ventolau. Seguim l'aresta en pendent creixent fins assolir el cim. Baixem sense camí per l'aresta oest, amb alguna grimpadeta prop del pic de Calberante, més encrestat. Seguim la cresta fàcil mig grimpant fins al coll, on comencem a baixar cap a l'estany de Calberante primer i el de la Gola després. Desfem el camí ja conegut fins al punt d'inici tancant una bonica ruta lacustre.

Accedim a la cavitat més profunda de la Cerdanya per ajudar un company a realitzar una immersió al sifò final de la galeria Badalona. Entrem a la cova i comencem el porteig del material. Prenem la galeria de l'esquerra que comença a baixar i s'entafora en una gatera estreta on hem de fer mans i mànigues per transportar el material. Més endavant la cova s'eixampla i avancem més ràpid fins una gran sala amb un pou semivertical al fons del qual hi ha l'estany. Preparem els estris i el Ramon fa la immersió, mentre l'equip de suport contemplem la bellesa de la cova. De tornada ens entretenim més en observar les formacions i la bonica galeria tubular.

Des dels afores de Puigcerdà pedalem cap a Llívia per pistes planeres entre camps de cereals, i després per carretera secundària fins a Sallagosa. Arribem als banys de Llo, on prenem la pista que remunta el curs alt del Segre. El primer tram és molt engorjat i bonic, on el riu meandreja entre grans parets granítiques. La vall es va obrint, i pedalem en forta i constant pujada fins al refugi de la Culassa. Abandonem el Segre però no la pujada, que s'incrementa fins el Pla de la Creu, a més de 2.000 metres. Emprenem una baixada vertiginosa per pista cap Er, i ja de pla avancem per un bonic corriol cap a Naüja i Osseja, on acabem de planejar fins al punt d'origen.