Recorrem un tram de cresta en un entorn molt salvatge al límit del Pallars, l'Aran i l'Arieja. Situats a les Cases de Bonabé pugem direcció nord per un dels camins de l'exili fins al fronterer Port d'Aulà. Voregem per darrere l'esperó i ens enfilem dalt del Lanet Clau, el primer cim de la serra que recorrerem pel fil. El recorregut és llarg, aeri i amb trams exposats. Principalment caminant però amb trams de grimpada, avancem sobre un precipici cap al nord i forts pendents herbats al sud. Progressem sense camí per terreny aeri i panoràmic, amb el Mont Valièr sempre de vigia.

Prenem el camí de ronda direcció nord des de Lloret, i passat un petit túnel ja ens sorprèn l'estètica cala dels Frares, amb petits esculls que emergeixen de l'aigua i trenquen l'onatge. Avancem un tram bonic a peu de costa, i més endavant un llarg tram molt avorrit entre urbanitzacions, lluny del mar. Retrobem el mar a la platja Canyelles, i el perdem de nou en haver de voltar la polèmica finca Joncadella. A la cala Morisca ja seguim la costa per un bonic camí salvatge al peu dels penya-segats, amb fortes pujades i baixades. Voltegem la gran cala Llorell i encarem un darrer tram abrupte fins al cap de Tossa. Tanquem la ruta amb una volta per l'interior de les muralles de la vila vella.

A finals del segle XIX un tramvia de tracció animal portava el carbó des de les mines de Fígols fins a Berga. Recentment s'ha recuperat el tram de l'antiga ruta entre Cercs i Berga pensant en un ús turístic. Sortim de Berga i pugem primer al castell de Sant Ferran, on fem una ràpida visita. Al coll de Santa Magdalena prenem el camí de les Fonts, i passat l'Estany Clar trobem ja el camí arranjat. Planegem per la plataforma de l'antic carrilet durant quilòmetres, amb algunes pujades i baixades quan el traçat original no és viable. Hi ha trams arranjats amb baranes i escales. Arribem a Sant Jordi i tornem pel mateix camí, fixant-nos en les restes arquitectòniques de l'antic ferrocarril.

Entre Castellar de n'Hug i el coll de la Creueta s'aixeca un petit cim suau i arrodonit que si l'enfilem pel vessant nord requereix una petita grimpada. Pel camí tenim diversos punts d'interès, ja al començament amb les espectaculars fonts del Llobregat, on l'aigua brolla generosa directament de la roca. Més endavant ens aturarem a la cova de la Tuta, de 83 metres, utilitzada tradicionalment per guardar ramats. Des dels prats de la Creueta planejarem per les pastures fins enfilar pel dret el Tossal, on ens aturarem per contemplar l'ampli paisatge.

Ens enfilem a la carena i recorrem el tram que connecta dos dels cims més emblemàtics del Cadí. Remuntem el vessant sud fins a coronar la serra Pedregosa, i per grans pastures d'alçada arribem fins al vèrtex del Comabona per terreny suau i obert. Comencem a recórrer la carena cap a l'oest al fil del precipici, sobre les grans parets que es desplomen cap a la Cerdanya. Trepitgem alguns cims secundaris i finalment grimpant pel bonic esperó de la roca Punxenta coronem al sostre del Berguedà. Tornada per la coma i el refugi de Cortils.

En un dia rúfol comencem a vorejar el llarg embassament de Cavallers amb poca esperança d'assolir el cim. Entre boires, vent i fins i tot neu remuntem els forts pendents del barranc de Malavesina, passem l'estanyet homònim i seguim avançant fins la base de la paret. Una petita ullada de sol ens convida a provar-ho. Grimpem per una successió de canaletes amb algun tram força aeri de II i puntualment III. Entre blocs de granit assolim l'esmolat cim, el petit dels Besiberris, però també el més eixerit.

Aprofitem els últims dies de les vacances al Ladakh per dirigir-nos fins aquesta remota vall situada al límit nord de l'Índia, just a la frontera amb el Pakistan. Enfilem el port de Khardung La, un dels passos més alts del món que es poden fer en cotxe (5.300 m.) i baixem al riu Shyok. Seguim la riba fins a l'últim poble de l'Índia, Turtuk. Tancat fins fa poc al turisme, el petit poble baltí és un oasi de traquil·litat al peu del Karakorum. Recorrem el poble interactuant amb la seva gent, i fem alguna excursió curta per la rodalia. De tornada visitem el petit desert i les dunes de Hundar i l'important monestir budista de Diskit.

Aquesta esbelta muntanya que presideix l'horitzó de Leh, és una de les més altes de la serralada del Ladakh i molt popular entre els muntanyencs per la seva relativa facilitat i alhora bellesa. Des d'Stok fem l'aproximació fins al camp base, i de nit comencem l'ascensió fent una llarga volta fins a situar-nos sota la gran glacera. A partir d'aquí una llarga pala, enguany amb força neu, ens deixa després de diverses hores a l'aresta, que anem resseguint entre esbufecs fins al cim. Entre els núvols contemplem una gran panoràmica des de les alçades.

La Llar de les Neus és una gran muntanya situada al bell mig del Ladakh, visible des de centenars de quilòmetres amb la seva característica cresta nevada. És una bonica muntanya, sagrada pels locals, que té diverses puntes. Des del camp base iniciem de nit l'ascensió, i quan trobem la neu ens equipem per remuntar forts pendents fins a l'aresta. Sense traça avancem amb dificultat i lentitud treballant cada metre. Un cop dalt l'aresta el pendent es manté fins a l'esmolat cim, on contemplem un immensíssim panorama des de les alçades. Descens ràpid i directe sobre la neu amb grans vistes cap a les terres àrides.

Envoltat de muntanyes de més de 5.000 metres el riu Markha rega una vall tancada per grans vessants àrids i deixa un rastre de verdor en aquest sector semidesèrtic de l'Himàlaia. Durant 5 dies caminem vora el riu, però també creuant elevats colls de muntanya, amb el final d'etapa en petits poblets remots on ens allotgem amb els pocs habitants d'aquesta terra bonica i alhora esquerpa. Cinc dies enmig del Ladakh, desconnectats del món occidental i connectats amb una realitat més relaxada i lenta dels habitants d'una vall que conserva les tradicions budistes i una forma de vida ben senzilla, d'acord amb els cicles de la natura.