Passat el poble de Güejar-Sierra ens endinsem en cotxe cap a Sierra Nevada fins on les aigües del riu Genil s'engorgen, i llavors seguim a peu. Caminem per la riba esquerra en un camí preciós que es va atansant al vessant nord dels colosos que culminen el massís. Avancem vora antigues mines, totes elles abandonades, i arribem fins la Cueva Secreta, un refugi de pastors ja al peu de la paret nord de l'Alcazaba. Tornem pel marge dret del riu, força alçats i amb vistes panoràmiques. Passem els refugis de Aceral i de la Cucaracha i baixem fort per la Cuesta de los Presidiarios.

Ens enfilem fins al magnífic balcó de la Catalunya central situat exactament sobre la ciutat de Berga, i ho fem resseguint la cinglera. Sortim del vessant nord, sota el petit castell de Blancafort i baixem uns metres per la pista fins a trobar un senderol que traça una diagonal fins a l'alçada del Roc Gros, punt d'inflexió del cingle. A partir d'aquí anem resseguint el fil, amb bones vistes sobre la rodalia fins arribar als miradors que coronen el serrat. Tornem per un camí que baixa pel bac de Vilosiu, i ens atansem fins al castell per fer-li una visita.

A llevant del poble de Canalda l'aigua i els anys han escolpit un magnífic engorjat que avui descendirem amb l'ajuda de cordes. Sortim prop de Cal Pubilló i en 10 minuts arribem al llit del torrent, avui sec. Caminem per la llera evitant petites badines fins a trobar el primer dels cinc ràpels pràcticament encadenats. Els tres darrers són seguits, verticals i molt estètics. Des del fons del torrent sortim per una via ferrada curta però vertical i atlètica que ens retorna pràcticament al punt de partida.

Coronarem els tres pics principals del majestuós massís bicèfal seguint una ruta aventurera i divertida. Sortim del vessant sud, prop de l'antiga explotació de carbó, i pel clot de Prat de Reu remuntem fins a albirar els forats de la Feixa Alta. Deixem el camí i ens dirigim cap als forats, més coneguts com a Coves dels Talibans. Assegurats amb la corda fixa grimpem i creuem les espectaculars cavitats. Tot seguit creuem la Feixa Alta i anem a buscar l'espectacular Gran Diagonal. Amb algunes grimpades acabem d'arribar al Pollegó Inferior, i baixem encadenant dos ràpels fins al Fals Pollegó. Creuem l'Enforcadura i pugem al cim principal. Seguim la carena i grimpem per les canaletes força verticals equipades amb cadenes fins al Calderer. Baixem directes per un caminet intricat fins a la Tartera i acabem de desfer el camí.

Des del poble de Paüls mirant cap al Port el primer que veiem és una gran massa rocallosa acinglerada, i ens dirigirem cap al cim. Sortim de la part alta de la població, al peu del cementiri i prenem un caminet que va pujant fort fins al coll de l'Avenc. De camí fem una petita parada a la cova del Llop. Al coll tombem cap al nord i voregem el cim rocós buscant el seu únic punt de debilitat per on hi accedim. Bona panoràmica des del cim que convida a fer una bona pausa. Baixem al coll de la Gilaberta i tot resseguint el torrent de l'Escudelleta anem tornant al punt d'inici.

Una llarga muralla de roca protegeix el flanc oriental d'Horta de Sant Joan, i el separa del vessant marítim del Port a la zona de Paüls, protegit alhora per una altra gran faixa rocosa. Estem al límit nord del Massís del Port, i fem una ruta circular que ens enfilarà dalt la serra a través d'uns passos enginyosos. Farem l'ascens pel pujador de la Mala Dona, i el descens per l'intrèpid pujador d'en Valero. Entremig ens enfilarem a les puntes encrestades dels Raus (1.088 m.) i de Llambrars (1.056 m.) tot i que la boira alta ens impedirà gaudir de les vistes.

Al límit entre el vessant marítim i l'interior del Massís del Port iniciem un recorregut per dins d'un barranc encaixonat que ens ofereix una interessant lliçó de geologia, ja que circularem entremig d'uns curiosos plegaments isoclinals de roca calcària. La boira ens fa la guitza, i just al punt més interessant de la ruta entrem en una penombra que es perllongarà fins passat el petit cimet, on hi hauria d'haver bones vistes. De tornada ens conformem contemplant uns bonics teixos i les magnífiques Roques de Benet.

Fem una breu sortida de poc interès excursionista però que ens planteja el repte de trobar un túnel natural que creua la cinglera de la Canal Foradada al vessant nord del Picancel. El nom de la canal és ben explícit, i sabíem per referències d'alguns veïns de Vilada l'existència del forat. Amb aquests pocs indicis, un mapa, un polsim d'intuïció i un grapat de sort aconseguim trobar una cavitat natural d'uns 25 metres de llarg i 7 o 8 d'ample que travessa la cinglera de conglomerat.

Al Pont del Climent, prop de Vilada, comencem a caminar per encarar les feréstegues canals de Sant Miquel, al vessant més obac de la serra de Picancel. Comencem planejant direcció Borredà seguint el riu Mergançol, i aviat el deixem per enfilar el caminet humit, costerut i emboscat del rec de la Portelleta. Pugem fort fins a la carena, on es s'obren les boires i contemplem el cim, l'ampli paisatge i el curiós espectre de Brocken. Una petita grimpada ens deixa a dalt del cim, i després de reposar baixem per l'aresta oest de conglomerat. Tornem a pujar fins al pic dels Gira-sols, baixem en fort pendent amb dos trams equipats amb cables, i desfem el torrent de Perris per un antic camí pràcticament perdut.

Tornem a enfilar-nos dalt de la petita muntanyeta que s'aixeca just a sobre del pantà de la Baells, i ho fem per una ruta més aventurera fora de camí, resseguint l'aresta que neix a la presa de l'embassament i ens porta directament al cim. Sortirem des del magnífic pont gòtic de Pedret, i seguint vells camins mig perduts arribem a dalt de la presa. Sense camí, entre vegetació i petites grimpades assolim al cim on hi havia hagut un antic castell. Bones vistes de la vall del Llobregat, amunt i avall, ara coberta per les aigües. Tornem pel camí carener poc definit de la Roca Roja.