Cinglera de la Figuerassa (I)

• 

  Sobrepuny, la Baells i el Picancel, mirant cap a l'est

• 

  Resseguim la cinglera de la Figuerassa

• 

  Cingles de Queralt i Cim d'Estela

• 

  Iniciem el camí de retorn des dels miradors

• 

  Castell de Blancafort

• 

  Parets del Castell de Blancafort

Ens enfilem fins al magnífic balcó de la Catalunya central situat exactament sobre la ciutat de Berga, i ho fem resseguint la cinglera. Sortim del vessant nord, sota el petit castell de Blancafort i baixem uns metres per la pista fins a trobar un senderol que traça una diagonal fins a l'alçada del Roc Gros, punt d'inflexió del cingle. A partir d'aquí anem resseguint el fil, amb bones vistes sobre la rodalia fins arribar als miradors que coronen el serrat. Tornem per un camí que baixa pel bac de Vilosiu, i ens atansem fins al castell per fer-li una visita.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Collada Alta Cercs (Berguedà)
• Distància: 4,80 quilòmetres
• Desnivell positiu: 435 metres
• Temps: 2:00 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Fa uns dies l'amic Genís ens feia saber que havia recorregut la cinglera de la Figuerassa arribant-hi des d'un camí que surt de la pista de la Figuerassa. Feia anys que m'havia plantejat si seria interessant recórrer aquest fil de cingle, i si estaria gaire emboscat. Però no hi havíem anat mai a fer-hi una volta, sobretot pel fet que no coneixíem cap accés evident sense haver d'anar marges a través. En saber d'un accés fàcil, decidim fer-hi cap, precisament el dia de Sant Esteve, una bona opció per començar a cremar els torrons. Va ser una bona descoberta.

Com que no tenim gaire temps, pugem amb cotxe fins a la Collada Alta, just a sota del castell de Blancafort. S'hi arriba fàcilment per la pista que puja fins a la Figuerassa, just després d'un marcat revolt. Aparquem i comencem a caminar avall per la mateixa pista per on havíem arribat. Baixem 600 metres aproximadament, i cal parar molta atenció per trobar el camí, ja que és molt poc evident. Una petita fita al costat de la tanca de la carretera, a l'altre cantó d'on marxa el camí, és l'únic punt de referència. Un cop localitzat el camí és ben clar i fresat, molt més del que em pensava, i es pot seguir sense cap mena de complicació. El més delicat és trobar el punt de sortida.

El caminet va traçant una diagonal ascendent, sempre en tendència cap a l'esquerra, enmig d'un bosc espès. La pujada és suau i progressiva, i en 20 minuts des del punt de sortida assolim la carena just al punt del Roc Gros, una prominència més destacada de la carena, on la cinglera fa una petita inflexió. Casualitats de la vida, en aquest punt hi trobem el Lluís, un muntanyenc de Berga que ens explica que ell ha netejat el caminet que ressegueix la cinglera, així com alguns altres accessos que no coneixíem. A partir d'aquest punt compartim amb ell l'agradable pujada pel fil del cingle fins als miradors.

La pujada per la cinglera és molt agradable. En primer lloc és més progressiva i suau que qualsevol altre accés a la Figuerassa, tots ells costeruts. A més a més hi toca el sol en tot moment, per tant és un itinerari perfecte per l'hivern. I sobretot gaudim en tot moment de molt bones vistes: al sud Queralt, els seus cingles i la ciutat de Berga. Al nord el Moixeró, la Tosa, el Puigllançada i el Sobrepuny només per mencionar les puntes més descatacades. A l'est, just a la nostra esquena, el pantà de la Baells i el Picancel. I finalment cap a l'oest, de cara, veiem tota la cinglera de la Figuerassa que culmina a les antenes. Més enllà Cim d'Estela i Roc d'Uró.

Anem pujant suaument, fent petar la xerrada. El caminet és força evident, ja que sempre va seguint el fil, i en els punts en què hi havia vegetació, aquesta ha estat desbrossada. És fàcil i distret, i només cal parar atenció i no badar massa, ja que sempre estem al límit del precipici. Ens comenta el Lluís que també ha netejat un caminet que puja directament des de baix la pista, sota els Mercadals, i fins i tot un tercer que puja un tros per la drecera i llavors ve a buscar el Roc Gros. Ben aviat haurem de provar aquestes noves alternatives que semblen ben interessants per complementar els diferents camins que ens permeten fer una de les excursions més típiques des de Berga (amb el permís de Queralt), la Figuerassa.

Anem pujant i assolim el petit collet de Sant Joan, on arriba un dels altres camins que últimament estan molt de moda per pujar a la Figuerassa, i on també s'enllaça amb el camí per on baixarem cap al punt d'inici. Fem un darrer tram de carena i arribem al primer mirador. Seguim uns metres més fins al segon, just al punt més alt del serrat. Reposem uns minuts i contemplem el vastíssim paissatge que abasta bona part de la Catalunya central, amb Montserrat i el Montseny que despunten, així com els indrets propers ja mencionats: Moixeró, Tosa, Catllaràs, la Baells, Picancel, Berga, Queralt, Rasos de Peguera,...

Dalt al mirador també coincidim amb la Montse, a qui feia dies que no vèiem. Xerrem uns minuts i ens acomiadem d'ella i del Lluís. Realment és un bon lloc per coincidir amb coneguts berguedans qualsevol festiu. Baixem seguint la carena per on havíem pujat just fins al collet de Sant Joan, on prenem el camí a l'esquerra que comença a baixar pel bac de Vilosiu en direcció nord. Baixem uns minuts per dins del bosc fins que desemboquem a la pista, just al punt on havíem aparcat. Però no acabem de tancar la ruta encara, sinó que pugem fins al petit castell de Blancafort.

Des de la pista seguim el caminet cap al nord que puja uns minuts per dins del bosc fins a la base de la gran roca sobre la qual es va bastir el petit castell. El caminet ens mena fins a les mateixes parets del castell, de forma trapezoïdal, i del qual només resten els murs exteriors. L'edifici, que va ser propietat de Pere de Berga, domina una àmplia extensió cap al Llobregat, i ja és mencionat el segle XII. Al costat de les restes del castell, queden alguns murs que probablement eren de l'església de Sant Miquel. Passem uns minuts contemplant aquest edifici defensiu, i xerrant amb més coneguts que avui anem trobant en el nostre camí. Finalment baixem i tanquem aquesta curta però interessant excursió prop de Berga, però dins del terme municipal de Cercs.

Imatges