Tossal d'Orriols (1.913 m.)

• 

  Fonts del Llobregat

• 

  Plaça de Castellar de n'Hug

• 

  Entrada de la cova de la Tuta

• 

  Sortint de la cova de la Tuta

• 

  Tossal d'Orriols, entre les pastures

• 

  Xampinyons gegants

Entre Castellar de n'Hug i el coll de la Creueta s'aixeca un petit cim suau i arrodonit que si l'enfilem pel vessant nord requereix una petita grimpada. Pel camí tenim diversos punts d'interès, ja al començament amb les espectaculars fonts del Llobregat, on l'aigua brolla generosa directament de la roca. Més endavant ens aturarem a la cova de la Tuta, de 83 metres, utilitzada tradicionalment per guardar ramats. Des dels prats de la Creueta planejarem per les pastures fins enfilar pel dret el Tossal, on ens aturarem per contemplar l'ampli paisatge.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Fonts del Llobregat Castellar de n'Hug (Berguedà)
• Distància: 11,24 quilòmetres
• Desnivell positiu: 785 metres
• Temps: 5:20 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Montgrony - Fonts del Llobregat Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Avui farem una ruta fàcil pel sector nord-oriental de la comarca del Berguedà fins assolir un cim discret que s'aixeca per sobre de Castellar de n'Hug. Sortim del punt més baix de la ruta, l'aparcament de les Fonts del Llobregat. Amb l'Àngel i la Sílvia sortim de l'aparcament i ens dirigim pel caminet ben arranjat fins al naixament del riu Llobregat. Diverses fonts ufanoses vessen les seves aigües directament de la roca, en un racó humit i ombrívol de gran bellesa. Feia anys que no hi havia estat, i ja no recordava que el naixement del riu que vertebra tota la comarca fos tan bonic.

Creuem un pontet i el camí continua ara en pujada fins arribar al poble. Fem una ràpida visita a Castellar de n'Hug fins a la plaça de l'església i més amunt fins un mirador on hi ha el museu del pastor. Tornem enrere de nou a la plaça i prenem un carrer que planeja primer i baixa després fins al nucli de la Ribera. Comencem a pujar fins un segon nucli, l'Erola, des d'on es poden contemplar les teulades vermelloses del nucli principal de Castellar de n'Hug. Creuem l'Erola i seguim el camí que s'enfila per una zona erma cap al nord. Pugem fins el coll de l'Erola i aviat veiem, enfilada, la gran porta de la cova de la Tuta. Seguim el camí que s'hi dirigeix.

Al peu d'una font abandonem la pista que seguíem des del coll de l'Erola i prenem un camí secundari a l'esquerra que ens indica el pas cap a la cova. Fem un flanqueig ascendent i en pocs minuts ens situem en un bonic balcó suspès que precedeix la cova. El balcó està construït artificialment amb una paret de pedra seca formant un petit replà davant de l'entrada. La boca de la cova té restes d'una antiga paret a banda i banda, que permetia posar-hi una porta i tancar els ramats a l'interior. La cova és considerablement gran, i dins s'hi podien refugiar un gran nombre d'animals.

La cova de la Tuta té 83 metres de profunditat i 11 de desnivell descendent. S'entra per una ampla portalada i s'accedeix a una sala alta i de dimensions considerables, totalment plana. Uns mica més endins hi ha un sostre artificial fet d'uralites, imaginem per evitar que el bestiar es mullés per l'aigua que pot caure d'alguna escletxa. Passat aquest sostre artificial la cova s'estreny i comença a baixar per un passadís alt. Al fons d'aquest passadís una altra saleta amb formacions al sostre, i de nou un tram més estret que condueix a una petita sala final després d'un gir a l'esquerra.

Sortim de la cova de la Tuta i seguim pujant per àmplies pastures. Tota aquesta zona és una gran pastura. Estem en un terreny alt, amb poca vegetació però molta herba, ideal per als ramats bovins. Aviat gaudim de les primeres vistes cap al Tossal d'Orriols, un turó arrodonit i verd que s'alça lleugerament entre els prats. Passem la font del Boix, on podríem pujar directament per una coma fins a la collada del Tossal, just sota la paret nord del petit cim. Però anem seguint uns senyals blaus que continuen pujant vora un torrent més a la dreta fins al coll de la Creueta.

Dalt el coll de la Creueta canviem de direcció. Trobem una pista que neix al mateix coll i planeja cap al sud entremig de pastures ben plenes de bestiar. Després d'uns metres tenim just davant el vessant nord del Tossal d'Orriols, el més abrupte de tots. Baixem pel dret fins a la collada, evitant les llargues marrades de la pista. Un cop a la collada, sense camí, enfilem pel dret buscant una evident canal entre les roques. Un cop a la canal cal fer una mitja grimpada sense cap dificultat, i poc després trobem la gran fita que assenyala el cim del Tossal d'Orriols (1.913 m.)

Fem una pausa per menjar uns ganyips, fer petar la xerrada i contemplar un paisatge ampli tot i que lleugerament indefinit per la llunyania. A ponent sí que s'observen els suaus pendents del Puigllençada, i més enllà la silueta inequívoca del Pedraforca. En acabat baixem pel dret, directament pel vessant sud traçant una línia recta fins la pista que s'endevina uns metres avall. La baixada és molt forta i directa, sense camí però sense dificultat. Un cop trobem la pista anem baixant còmodament. Passem per la casa de Can Pau Solana i la pista fa un revolt sobtat. Adrecem algun altre revolt pels prats i anem seguint fins a Orriols, una gran masia medieval que actualment és una casa de colònies. Pocs minuts més de pista i arribem al punt d'inici.

Hem fet una sortida fàcil, curta i amb un desnivell moderat, ideal per una matinal senzilla i sense complicacions. El cim és poc destacat i poc interessant per si mateix, però l'entorn és magnífic, i durant la ruta es pot gaudir de llocs excepcionals com les Fonts del Llobregat i més amunt la cova de la Tuta, on encara s'hi refugia el bestiar. Un itinerari que evoluciona sempre per terreny amable sobre el verd intens de les grans pastures d'alçada.

Imatges