Pimené (2.801 m.)

• 

  Circ de Gavarnia

• 

  Plató de Pailla, darrere els Astazous

• 

  Torre de Marboré, Casc, Bretxa, Taillón, Gabieto

• 

  Remuntant forts pendents a la muntanya d'Alans

• 

  Petit Pimené i la piràmide summital

• 

  Aresta de roca fins al cim

• 

  Circ de Gavarnia i els grans colosos

• 

  Zoom al Taillon i el Gabieto

Poques vegades una excursió tan fàcil és alhora tan plaent. I és que el pic que pujarem avui es troba enclavat entre les grans moles dels Pirineus occidentals, i la seva situació central i tanmateix aïllada el fa un mirador excepcional. Sortim des de la famosa població de Gavarnia en direcció a la cascada, tot i que abans d'arribar-hi prenem un camí que comença a remuntar el vessant est en fort pendent. Passem les pastures de la cabana de Pailla i després el refugi d'Espuguettes, i prenem un camí molt dret que zig-zagueja fins a la carena. La resseguim pel fil fins al cim. Excels panorama cap al Mont Perdut, el Vinyamala, el Pic Long, la Múnia, el Taillón i el circ de Gavarnie amb els seus diversos pics. Ruta fàcil però llarga i amb fort desnivell.

Fitxa

• Tipus de sortida: Alta muntanya
• Lloc de sortida: Gavarnia (Migdia-Pirineus) França
• Distància: 17,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.430 metres
• Temps: 7:00 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Alta Ruta Perdidos Editorial Alpina (1:30.000)

Itinerari

Crònica

Al cim vam entaular una conversa amb dues excursionistes franceses que ens asseguraven que aquell cim era la plus beaux belvédère des Pyrénées. No ens atrevim a tant, però la magnificència de l'entorn i la importància dels cims que l'envolten fan que aquest punt sigui sens dubte un indret inevitable per als amants dels Pirineus. És un cim fàcil, al qual s'arriba caminant sense més problema que els gairebé 1.500 metres de desnivell des del mateix poble de Gavarnia. L'entorn és excepcional, envoltat per alguns dels cims més destacats de la serralada així com d'alguns dels circs més impressionants: Gavarnie, Tromouse i Estaubé. Pocs cims poden presumir d'uns veïns tan nobles.

Després de la dura jornada anterior a La Múnia i el circ de Troumouse potser hagués tocat una activitat més suau. Però aquest cim feia temps que estava en llista d'espera, i aprofitant l'avinantesa ens arribem fins a Gavarnia, un lloc on no em cansaria mai d'anar, i pujarem aquest cim fàcil i panoràmic. De fet des dels afores de la població es veu clarament el pic a sobre mateix, uns 1.500 metres de desnivell per sobre. El camí però fa una bona volta, una gran U per amorosir una pujada tan forta.

Sortim dels aparcaments dels afores de la població, ben atapeïts aquests dies d'estiu, tot i que en sortir d'hora encara no ha arribar la gran marea de turistes que sí trobarem al migdia. Creuem la població, aturant-nos això sí al forn a comprar una pasta típica francesa que ens menjarem al cim com a premi per l'esforç. Recordava que eren molt bones. I continuen sent-ho. Curiosa la capacitat de la nostra ment d'emagatzemar records sensitius i alliberar-los en el moment oportú. Creuem doncs el poble en direcció cap a la cascada, avançant de pla. Al final de les cases, on el pont creua el riu tenim una imatge espectacular del gran circ de Gavarnie amb les llums matinals.

Poc es pot dir que ja no s'hagi dit d'aquest espectacle natural majúscul. Un dels indrets més impressionants dels Pirineus, un circ tancat i extremadament vertical que s'aixeca pràcticament 1.700 metres des de la base, prop de Gavarnia, fins als cims de més de 3.000 metres. Una recreació sensorial magnífica. Però no acabarem d'arribar a la base del circ, on hi ha la cascada, el que seria l'excursió habitual i típica, no per això menys recomanable. Nosaltres poc abans del segon pont prenem un camí indicat cap a l'esquerra que comença a pujar per les parets orientals del circ i que s'enfila pel bosc de Pailla.

Mentre anem pujant guanyem perspectiva, tant sobre els cims de l'entorn del circ, com el Taillón, el Gabieto oriental, el Casc, la Torre, els Astazous,... com també mirant enrere del poble de Gavarnia i les valls del voltant. El camí és agradable, a l'ombra, i ens permet pujar còmodament. Un tros amunt ens aturem uns instants en una font d'aigua fresquíssima. Seguim pujant i arribem al plató de Pailla, un gran prat amb una petita cabana de pastors enmig. Just per sobre d'alça imponent el cim bicèfal Astazou, amb el coll i el corredor de Swan que els separa. Gairebé 1.000 metres de paret vertical.

Seguim el sender per terreny de pastures i pugem prop del refugi d'Espuguettes, on no acabem d'arribar i ho deixem per la tornada. Seguim planejant i pujant suaument amb la vista posada a l'Horquette d'Alans, el coll que tenim al davant. Però abans de l'última pujada veiem que no cal arribar-hi, ja que tot i que no sortia al nostre mapa, hi ha un camí que comença a pujar fort fent ziga-zagues per les parets orientals de la muntanya d'Alans, que culmina amb el pic del Pimené. Així doncs deixem el camí principal (que coincideix amb l'Alta Ruta Pirenaica) i tombem a l'esquerra per començar a pujar fort.

El camí enfila sense contemplacions, i només les llargues llaçades fan més suportable el fort pendent que hem de superar. Afortunadament el camí és bo, ben fresat i de fàcil progressió. L'airet d'alta muntanya contribueix a alleugerir la travessa. Al cap d'una bona estona de pujada molt forta accedim a la carena, i en pocs minuts més assolim el Petit Pimené (2.667 m.), un avantcim previ al principal. Des d'aquí es baixa uns pocs metres fins un collet, i tot seguit toca atènyer el darrer tram de l'aresta summital. Es tracta d'un camí encara més dret, mig de terra mig de roca, d'uns 140 metres de desnivell, amb un darrer tram de roca més esmolat que ens condueix directament al cim.

El cim és punxegut i estret, tal com correspont a una muntanya que es preciï. La vista és espectacular, tot i que el dia no és tan clar com ahir. Sota els nostres peus s'albira el poble de Gavarnia, gairebé 1.500 metres per sota. Al sud les grans muntanyes del sector del Mont Perdut, des del cim principal al Cilindre, Marboré, Astazous, Torre, Casc, Taillón i Gabieto. Per davant de tots ells el magnífic circ de Gavarnie. A l'est, en primer lloc el circ d'Estaubé, i més enllà el de Troumouse i la cresta de la Múnia. A l'oest s'obre tota la vall d'Ossoue, amb el gran massís del Vinyamala al fons (Vignemale en francès). I més al nord, un altre dels grans sectors, la zona de Néouvielle amb el gran Pic Long destacant per sobre de tots. El paisatge és sublim, sense res que faci nosa per contemplar els grans dels Pirineus. Ens passaríem aquí hores i hores, i de fet ens passem una bona estona.

Tornarem pel mateix camí, desfent el costerut vessant est fins als plans prop del refugi d'Espuguettes, on fem una breu parada. Desfem la resta del camí ja conegut fins al riu de Gavarnia, on una munió de gent va i ve de la cascada, la majoria caminant, i alguns a cavall, una de les atraccions turístiques de l'indret. Arribem a Gavarnia satisfets d'una ruta fàcil, llarga i amb fort desnivell, però paisatgísticament impecable, magnífica i majestuosa. Molt recomanable!

Imatges