Canal de la Miquela

• 

  Pujant per les costes de la Miquela

• 

  Pont de la Miquela

• 

  Creuem el Pont de la Miquela

• 

  Part superior de la canal de la Miquela

• 

  Coll de Jou

• 

  Hospitalet de Roca-sança i roques de la Miquela

Caminem per sobre l'Hospitalet de Roca-sança i busquem un antic camí que remunta les costes de la Miquela. El camí és poc definit, i en alguns trams cal endevinar-lo. Passem l'estret de la Miquela i pugem encara més fort fins a trobar un curiós pont de roca, un notable forat enmig d'una petita cinglera. Seguim amunt per una coma ampla i molt pendent, caminant sobre la neu caiguda el dia abans. Un cop a la carena del Moixeró la seguim cap a ponent fins a Coll de Jou, on emprenem la baixada per sota de la immensa Roca-sança.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Hospitalet de Roca-sança Guardiola de Berguedà
• Distància: 7,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 925 metres
• Temps: 6:05 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Força fàcil Llargs trams sense camí
• Cartografia: Moixeró - La Tosa Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Avui havíem plantejat una jornada de recerca. Ens consta l'existència d'una arcada natural al vessant sud del Moixeró, prop de la capçalera de la gran canal de la Miquela, però no en sabem la ubicació exacta. De fet sabem que és difícil de localitzar i en tenim només unes referències vagues. Desvetllarem ràpidament el misteri: la recerca va ser infructuosa, i no vam aconseguir localitzar el nostre objectiu. No vam encertar l'itinerari, i també val a dir que la considerable quantitat de neu no hi va ajudar gaire, ja que era difícil moure's per terreny d'aventura, sense camí i en fort pendent. Tot i això, vam prendre vistes i ja tenim idees per a properes investigacions, que seran, això sí, sense neu!

Aparquem al revolt de la carretera de Coll de Pal, per sota la gran masia de l'Hospitalet de Roca-sança. Passem per sobre la casa i descartem el camí indicat que marxa cap a Coll de Jou, que utilitzarem per baixar. De fet la ruta d'avui coincideix en part amb una altra ruta, més interessant que aquesta, i que vam fer fa poc: Els ponts de la Llorença i la Miquela. Precisament aquesta ruta, que va ser una interessant descoberta, va inspirar la investigació infructuosa d'avui. Poc més amunt de la casa trobem una vella pista que mor al cap d'uns metres. A l'esquerra marxa un caminoi fresat pel pas de bestiar que arriba fins un prat inclinat. El remuntem fins a la part alta i busquem la continuació del camí, poc evident, intuint el millor pas.

Un cop trobem les traces del vell camí de pastors i carboners continuem cap amunt, seguint la indefinida carena de la Miquela. Creuem una zona amb bonics faigs de grans dimensions, i ens anem entaforant cap a la canal de la Miquela, que mica en mica es va estrenyent. Davant nostre veiem una roca molt característica de forma triangular, i el camí la va a voltar per la dreta, evitant una foranca. Trobem un tram amb molts boixos, on es fa difícil passar. Ja trobem força neu del dia anterior, i quedem ben molls en passar per la boixedera. El pas és costerut, molt incòmode amb neu. Passem alguns trams de tartera i avancem lents i amb dificultat. Veiem la petita font de la Miquela, una surgència sota una gran roca. Resten pedres d'una antiga cabana.

Després del pas estret en què el torrent d'encaixona, la canal es torna a obrir, i es fa més ampla a mesura que pugem. Ja no hi ha camí definit, ja que tot és més o menys obert. La capa de neu de 8 o 10 cm. acaba d'amagar qualsevol rastre de sender. Pugem amunt per on podem, en fort pendent sempre. La canal tendeix cap al nord-oest, fent una gran diagonal cap a la carena del Moixeró. Per sobre dels 2000 metres veiem una roca que destaca, visible des d'un bon tros avall. Sabem que allà hi ha el pont de la Miquela, un pont de roca natural que creua un petit cingle. Ens hi acostem.

Ja coneixíem l'existència del pont de la Miquela, però no és aquest el que busquem. Per les referències pensàvem que l'altre podia ser a prop, però després de buscar i rebuscar una bona estona no veiem cap indici. En tot cas gaudim de nou de la contemplació d'aquesta curiositat natural, avui en un entorn hivernal cobert de neu. Fem un volt pels entorns fixant-nos en algunes cingleres que podrien coincidir amb les descripcions, però res de res. Probablement el que busquem és més cap a l'est, sota algun dels nombrosos roquissars de la zona. Insistirem.

Amb penes i treballs acabem de pujar dalt la carena del Moixeró, on la quantitat de neu ja és notable. Caminem pel camí carener cap a llevant, enfonsant-nos sobre la neu intacta. Al cap d'una estona arribem a Coll de Jou i emprenem la baixada pel camí ben senyalitzat. Baixem fort fent giragonses fins arribar sota la gran Roca-sança, on fem una pausa per dinar sota una petita balma que ens refugia de la rufagada. Ens tornem a fixar en les curioses inscripcions d'antics carreters al peu de la roca, i de nou ens meravellem amb la seva alçada i verticalitat.

Poc més avall s'acaba la neu i sense més dificultats acabem de baixar fins a l'Hospitalet, on arribem amb els peus ben molls i amb una certa sensació de derrota per no haver localitzat el nostre objectiu. Almenys però hem passat un bon matí gaudint de la muntanya hivernal en un dels racons més salvatges i bonics del Moixeró.

Imatges