Cova de les Lloberes

• 

  Font del Bisbe

• 

  Entrada de la cova de les Lloberes

• 

  Aranya de les coves

• 

  Cova formada per grans esquerdes

• 

  Colada en una paret

• 

  Progressant pel joc d'esquerdes

• 

  Tram estret i fangós. Opcional

Després de visitar la bonica font del Bisbe, amb la seva gran balma i l'estanyol adjacent, passem per Sant Jaume de Frontanyà i ens dirigim cap a la masia de les Lloberes, on inciarem l'aproximació. Busquem un camí mig perdut que puja direcció nord fins a sota de la cinglera de Faig-i-branca. Per sobre de la font i una captació d'aigua trobem l'entrada de la cova, amagada entre la boixera. La cavitat és una gran diàclasi amb diverses bifurcacions. Desgrimpem fins una galeria inferior que volta i torna a la sala principal, i també ens enfilem per una galeria lateral fins al punt més elevat de la cova. Als costats hi ha altres esquerdes de difícil penetració.

Fitxa

• Tipus de sortida: Espeleologia i barrancs
• Lloc de sortida: Les Lloberes de Dalt Les Llosses (Ripollès)
• Distància: 2,10 quilòmetres
• Desnivell positiu: 160 metres
• Temps: 2:30 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil El més difícil és trobar-la
• Cartografia: Catllaràs - Picancel Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Avui fem jornada doble. El matí vam visitar la interessant Tuta de Saus, a la Pobla de Lillet, i a la tarda visitarem la Cova de Lloberes, molt a prop del petit nucli de Sant Jaume de Frontanyà. De camí fem una paradeta a la font del Bisbe, un dels racons més curiosos del Berguedà. De fet és un lloc prou interessant també des d'un punt de vista espeleològic, ja que trobem una gran balma amb una cascada que cau per la visera, però sobretot una gran columna formada durant mil·lenis per l'acumulació de calcita gràcies al goteig. La gran panxa arrodonida de la columna recorda un bisbe rodanxó.

Aquests dies de vent insistent hem recorregut algunes coves de la comarca, avui en companyia d'amics de la nova Secció d'Espeleologia del Club Esquí Berguedà. Ja havíem visitat aquesta cova en una altra ocasió, però avui hi tornem acompanyats. Així doncs després de fer un cafè a Cal Marxandó prenem la carretera que baixa de Sant Jaume de Frontanyà cap a Borredà, i poc més d'un quilòmetre al sud prenem un trencant a la dreta cap al santuari dels Oms. Pugem la pista asfaltada, i just quan veiem el santuari uns 50 metres a l'esquerra trobem una cruïlla de pistes i prenem la que marxa recte. Abandonem l'asfalt i seguim la pista de terra durant aproximadament dos quilòmetres més, concretament fins a la masia de les Lloberes de Dalt, on aparcarem.

Des de la casa comencem a caminar cap al nord per una pista mig abandonada. Però al cap d'aproximadament 50 metres l'abandonem i busquem un rastre de camí pràcticament desdibuixat a l'esquerra. El camí és poc definit al principi, però llavors es va fent més evident i és fàcil de seguir. Just abans que la pista giri a la dreta, ens enfilem per uns prats a l'esquerra superant un petit esperó. Entre el bosc s'intueix un senderol que va flanquejant en lleuger ascens el serrat de les Pintes i la cinglera de Faig-i-branca. Ni el mapa de l'Alpina i el de l'Institut Cartogràfic encerten del tot en l'ubicació de la cova, tot i que el primer s'hi aproxima més.

Seguim el camí fins que arribem a la font dels Cóms, on hi ha una captació d'aigua. El camí conflueix a la font amb una vella pista que ve en sentit contrari. No seguim la pista, sinó que tombem a l'esquerra i enfilem amunt seguint el que seria la continuació del camí per on veníem. Al cap de pocs metres una fita ens indica el punt en què deixar-lo i pujar encara una mica més a l'esquerra, on trobem la boca sota una cinglera, mig amagada entre la vegetació.

Ens vestim per l'ocasió i entrem a l'interior de la cavitat a través de la seva boca, d'uns 50 centímetres d'alçada i aproximadament un metre d'amplada. Un cop a dins l'espai s'eixampla, i podem moure'ns drets. Tot just entrar trobem una galeria de mides confortables i d'estructura regular. Ens fixem als laterals de les parets en alguns ratpenats que dormen, i també alguns exemplars d'unes curioses aranyes de considerables dimensions. Sense destorbar la fauna cavernícola avancem cap a l'interior fins trobar un pas en què cal desgrimpar per baixar un parell de metres. Estem en una sala de sostre alt i algunes velles colades a les parets. S'observa aquí clarament la morfologia de la cova, formada per grans escletxes entrecreuades. Creuem la sala i trobem una bifurcació.

Primerament anem cap a la dreta, mig grimpant entre grans blocs. Un ramal continua en la mateixa direcció de la galeria principal de la cova i s'enfila per fort pendent fins un punt en què no es pot continuar caminant, i només es podria continuar escalant cap a l'alt sostre. Tornem enrere fins a la bifurcació, on veiem un petit pouet d'uns 2 metres que es pot desgrimpar fàcilment, i que segueix per una galeria horitzontal. Aquesta galeria connecta amb una altra galeria que marxa de dret des de la bifurcació.

Tant si hem seguit la galeria del pouet, com si hem seguit la galeria més ampla que continua en línia pràcticament recta des de l'entrada, confluïm a la cruïlla de les dues galeries. Un conducte alt i estret continua endins fins una petita saleta que té unes boniques formes concrecionades al seu sostre i una colada que se'n desprèn. Una esquerda molt estreta sembla continuar, i el Capis ho investiga. El pas és molt estret i ple de fang, i aviat es fa impracticable. En canvi cap a la dreta la galeria continua, i fa un zig-zag fins a la zona més profunda de la cova.

Aquesta zona més fonda és un conjunt de grans esquerdes, altes i còmodes de transitar. Al final el pas per les esquerdes es fa intransitable i ja no es pot continuar, ja que són massa estretes i obstruïdes per blocs. Girem cua i anem desfent el joc de galeries per on hem entrat, seguint un itinerari evident i gens perdedor.

La cova de les Lloberes una cavitat de conglomerat ben interessant, amb unes dimensions còmodes, sense concrecions gaire destacables, però amb un recorregut fàcil i intuïtiu. Una passejada subterrània prop del bonic poble de Sant Jaume de Frontanyà, tot i que la cova està situada en un apèndix del municipi ripollès de Les Llosses.

Espeleometria Cova de les Lloberes segons Espeleoindex.com. Recorregut: 150 m; Desnivell: 19 m.

Topografia

Imatges