Les Cambrotes

• 

  Grimpant per accedir a les Cambrotes

• 

  Entrem a la zona subterrània

• 

  La Maria observant l'alçada de la cambra

• 

  Baixant cap a la zona més profunda

• 

  Sortint de la cavitat

Ens enfilem de nou dalt dels cingles de Vallcebre per trobar unes grans esquerdes paral·leles al precipici que formen uns curiosos passadissos. Algunes d'aquestes esquerdes tenen gran profunditat, i fins i tot tenen trams subterranis. Ens movem per dins les esquerdes i busquem la zona més profunda per fer una breu exploració per les galeries entre els blocs despresos.

Fitxa

• Tipus de sortida: Espeleologia i barrancs
• Lloc de sortida: La Matella (prop) Fígols (Berguedà)
• Distància: 2,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 175 metres
• Temps: 2:40 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil Cal anar amb compte amb l'estabilitat dels blocs
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

La primera vegada que vam visitar les Cambrotes, en una ruta pels Cingles de Vallcebre ens vam sorprendre de la magnitud d'aquestes grans esquerdes fruit del progressiu trencament de la cinglera. Hi vam tornar en una segona ocasió, i ja ens vam ficar i explorar diverses de les galeries. I avui hi tornem amb una colla d'amics aficionats a l'espeleologia per fer una exploració molt ràpida, ja que sortim a mitja tarda i el temps és limitat.

Pugem cap a Sant Corneli i seguim la carretera de Fígols amunt, just fins passar la masia de la Matella. Aparquem un centenar de metres després, en un descampat. És el punt més proper per acostar-se a les Cambrotes, però no hi ha camí. Cal enfilar-se al bosc, tendir lleugerament a la dreta i buscar una canal que es dibuixa a la cinglera. Buscant el millor pas es pot anar pujant tot grimpant fins arribar a una finestra natural, per on ens endinsem en una primera cambra.

Aquesta primera cambra té continuació, i es podria baixar força avall, però caldria muntar equipament, ja que hi ha una vertical impossible de desgrimpar. Des de fora sí que es pot desgrimpar amb compte cap al fons d'aquesta gran esquerda. Però com que tenim poc temps decidim dedicar-nos a la secció subterrània de les Cambrotes, situada uns metres més a l'oest. Així doncs sortim per una finestra superior, grimpant entre grans blocs de roca calcària.

Un cop a dalt busquem l'esquerda que ens permetrà accedir a la zona subterrània. Anem amb compte, ja que hi ha una capa de neu que tapa alguns dels perillosos forats que hi ha per la zona. Tot aquest sector està ple d'esquerdes i forats, alguns molt profunds, i cal anar amb compte. També cal vigilar amb els blocs encastats, alguns en equilibri precari.

La memòria em traeix una mica i em costa de trobar el pas que permet accedir a la zona més fonda. Afortunadament la Sílvia encerta el pas. Uns 15 o 20 metres més a l'oest hi ha una escletxa paral·lela al cingle que es pot desgrimpar. Gira a l'esquerra i s'endinsa en un petit pou cobert de blocs. Al fons es veu un pas que ens permetrà accedir a la cavitat. Per baixar-hi cal desgrimpar uns metres entre grans blocs.

Ja amb els frontals encesos entrem per una galeria descendent, la qual al cap de pocs metres es bifurca. Anem uns metres a la dreta seguint una gran esquerda, estreta (uns 50 cm.), però molt alta, potser uns 20 metres. Mirant al sostre es pot veure alguna finestra cap a l'exterior, els perillosos forats que cal evitar passejant per fora. La galeria acaba obstruïda per grans blocs. Tornem a la bifurcació i seguim cap a l'altre cantó. La continuació de la galeria s'enfonsa per un pouet on desgrimpem uns metres fins que gira. Continuem baixant fins que de nou els blocs obstrueixen el pas.

En un pas estret la càmera de la Maria s'escola per un forat de difícil accés. Iniciem l'operació de rescat, i precisament la Maria s'entafora en un passadís estret i aconsegueix recuperar la càmera. Després de la petita aventura comencem a sortir des de la part més fonda de la cavitat. Anem pujant grimpant, fixant-nos ens les diferents esquedes i blocs que formen aquestes cambres subterrànies. Una última grimpada ens deixa al pou de sortida, i mig caminant mig grimpant sortim a l'exterior, ja de nit. Descartem doncs continuar explorant altres esquerdes, tot i que n'hi ha d'altres, possiblement també amb altres passatges subterranis.

Per evitar degrimpar a les fosques per la canal força dreta per on hem pujat, anem a buscar el camí de Santa Magdalena, situat uns metres més al nord. A les fosques ens embosquem per un tram molt espès ple de boixos, i al cap de pocs minuts desemboquem al camí còmode i fàcil. El seguim a la dreta fins al grau de la Mola, on baixem a la carretera i pugem aproximadament mig quilòmetre fins on havíem aparcat i iniciat la ruta.

Les Cambrotes, un conjunt de grans esquerdes fruit de la descomposició de la cinglera de Vallcebre que formen alguns passatges subterranis i semisubterranis ben curiosos i interessants de conèixer.

Imatges