Comencem a caminar prop de Gréixer, i ens aproximem a les parets de la cara sud del Moixeró, pujant suaument per l'antiga pista del coll de l'Avet. Per camí més costerut enfilem cap al peu del Roc Negre i seguidament al coll de la Cabrera. El camí es bifurca i seguim a l'esquerra cap a les canals d'en Guitart. Amb algun tram molt dret assolim l'ampli coll del Moixeró, i acabem d'arribar al cim, des d'on tenim una bonica vista del Penyes Altes. Baixem a buscar les canals del Goter, i per un sinuós camí sota les parets anem baixant fins al coll d'Escriu. Gaudim dels colors torrats de la fageda de Gréixer, i ens entretenim uns instants al peu de l'Estanyet.

Un passeig vespertí pel caminet que voreja el llac permet gaudir de la placidesa i tranquil·litat de la principal zona humida del Baix Berguedà. A la tardor els arbres de ribera adquireixen tonalitats ocres que es reflecteixen sobre les aigües calmades, formant una bonica postal. És un indret proper, agradable i accessible, malgrat la considerable degradació de l'entorn. Ànecs, oques i cignes, juntament amb petits invertebrats, habiten aquest bonic paratge.

Sortim des del refugi de Marialles i avancem pel camí normal fins passada la cabana d'Aragó. Llavors enfilem pel dret, sense camí i en forta pujada cap al pic de Gasamir, on comença la cresta. Iniciem la progressió en suau baixada, grimpant entre blocs de granit. Al tram central trobem una successió de gendarmes amb els passos més complicats, grimpades aèries (III+), un ràpel i flanquejos exposats. L'última part de la cresta és més espectacular que difícil, amb un tram vertical i molt aeri. Des del cim baixem per la xemeneia i seguim el camí habitual.

Dediquem una jornada a conèixer alguns dels racons més significatius del Conflent, a la falda del Canigó. En primer lloc sortim de la bonica abadia de Sant Miquel de Cuixà, pugem fins a la Torre de Corts, baixem a Taurinyà i tornem planejant fins al monestir, de visita imprescindible. La segona ruta és curta i intensa, sortint del poble de Castell i enfilant fins al monestir de Sant Martí del Canigó, suspès sobre un cingle. I la tercera ruta, sortint també des de Castell, entre castanyers remuntem les gorges del Cadí fins arribar a la bonica cascada.

Situats a Montgarri planegem fins l'Arriu deth Horcalh i comencem a remuntar la llarga Ribèra d'Òrla fins assolir el port del mateix nom. El paisatge suau del vessant aranès contrasta amb les abruptes parets del Coserans, i grimpem ara per una cresta aèria. Anem encadenant trams caminant i trams de grimpada fàcil (II/II+). Assolim el Tuc des Cingles i cavalquem sempre pel fil pujant i baixant agulles i promontoris, amb algun pas delicat. Un darrer tram més dret ens situa dalt del cim. Baixem pel fons de la vall, entretenint-nos a les antigues mines d'Horcalh.

Fem una curta excursió fins a la balma del Grau, un racó frescal on antany es va aprofitar el terreny abalmat sota la cinglera per construir-hi un habitatge troglodític. Sortim des dels afores d'Avià i pugem per un camí suau i agradable, aturant-nos al curiós saltant del Grau, una cascada que es pot recórrer pel darrere. Poc més amunt trobem les restes de les construccions sota la roca, amb diverses estances, fins i tot es conserva un forn. Al seu voltant, la rasa del Grau forma boniques bassetes i reguerols d'aigua.

Iniciem la pedalada planejant prop de la capital ceretana i anem a buscar la ruta forestal que puja cap al sud des de Palau de Cerdanya. Iniciem l'ascens continuat, progressiu i sense descans per una pista còmoda que més endavant esdevé mig alfaltada. Passem la bonica jaça de l'Orri d'Andreu i més amunt el coll de Pradelles. Tot seguit el tram més dur ens portarà fins assolir l'arrodonit cim, des d'on veiem el Puigmal al front, i la Tosa a l'esquena. Amb àmplies vistes sobre tota la plana ceretana baixem per bona pista fins a Oceja i acabem de tancar el cercle.

Des del fons de la vall d'Orlun remuntem fort per una humida fageda fins que el terreny s'obre i contemplem a l'esquena l'espectacular imatge del pic de Brasselh, més conegut com a Dent d'Orlu. Continuem fins a la idíl·lica cabana de Parau, enmig d'una jaça, i més amunt creuem un gran altiplà. Arribats al coll resseguim l'aresta fins al cim, d'amplíssima panoràmica i envoltat de pics escarpats. Tot seguit baixem fort pel cantó oposat fins l'estany de Naguilha. Desfem un bonic camí costerut fins a les Forges d'Orlun, i acabem de pujar al peu del riu Orieja.

Una cavitat de considerables dimensions s'endinsa a les entranyes dels feixants vermellosos del Mont-roig. Des de la presa de Camarasa un caminet va guanyant alçada pel vessant dret de l'embassament fins a vorejar la cinglera. Ja a la cara sud, per sobre del congost de Camarasa, un tram equipat ens permet arribar al peu de la gran boca. Entrem a l'àmplia galeria, amb trams de més de 20 metres d'altura i encara més amplada. Recorrem la cova fins al fons, fixant-nos en les escasses formacions litogèniques i en les peculiars formes d'alguns racons profunds.

Circumval·lem l'illa per la carretera N1, aturant-nos als punts més interessants. Després d'un primer contacte amb el terreny volcànic comencem a descobrir les fantàstiques cascades, com Go∂afoss, Dettifoss, Svartifoss o Skogafoss. Caminem pel con de grans cràters i visitem zones encara fumejants. Ens relaxem als banys termals. Passegem per la riba de fiords encaixonats entre muntanyes. Badem a la vora d'icebergs mentre les foques xipollegen. Sentim el rugir els guèisers. Ens meravellem amb l'abrupta costa sud, de formes impossibles. Quedem bocabadats sota l'aurora boreal. Grans experiències condensades en un sol país.