Els Forats

• 

  Saltant del Grau

• 

  Els Forats o Balma del Grau

• 

  Exterior dels habitatges troglodítics

• 

  Reguerols d'aigua

• 

  Boniques bassetes

Fem una curta excursió fins a la balma del Grau, un racó frescal on antany es va aprofitar el terreny abalmat sota la cinglera per construir-hi un habitatge troglodític. Sortim des dels afores d'Avià i pugem per un camí suau i agradable, aturant-nos al curiós saltant del Grau, una cascada que es pot recórrer pel darrere. Poc més amunt trobem les restes de les construccions sota la roca, amb diverses estances, fins i tot es conserva un forn. Al seu voltant, la rasa del Grau forma boniques bassetes i reguerols d'aigua.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Els Arbres Blancs Avià (Berguedà)
• Distància: 4,20 quilòmetres
• Desnivell positiu: 205 metres
• Temps: 1:55 hores
• Dificultat: Fàcil
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Avui més que una excursió fem una passejada. Tenim poc temps disponible, però el volem aprofitar per fer una ràpida visita fins un bonic racó amagat en les cingleres que cauen des de Coforb cap a Avià. Sota una paret abalmada, més avall de la masia del Grau, les restes d'unes construccions ens recorden que antigament hi havia hagut persones vivint en aquest indret. A seu voltant l'aigua es recargola i meandreja formant unes estètiques bassetes.

Amb l'Assumpta i la Sílvia ens dirigim cap als Arbres Blancs, sortint d'Avià en direcció a l'Espunyola. Aparquem prop de la casa dels Arbres Blancs, al costat del circuit de motocròs. Comencem a pujar per la pista fins a trobar un senyal indicador. Seguim el camí del Grau, marcat amb senyals de color blanc i verd (sender local). La pista esdevé camí, i anem pujant pel bosc esclarissat que ens permet veure el morral de Sobrestrada, la cinglera que s'aixeca just a sobre del poble d'Avià, coneguda popularment com la Primera Maria.

Precisament un tros amunt ens creuem amb els corredors de la Volta la Maria, una popular cursa de muntanya que es celebra cada any a Avià. Animem una estona els corredors, i tot seguit baixem uns metres a la dreta fins al Saltant del Grau, una petita cascada que cau per sobre d'un pas abalmat, de manera que el camí passa just per darrere la cascada. És un racó bonic i curiós, on es pot observar com la caiguda de l'aigua ha anat provocant un procés de calcificació donant com a resultat una gran estalactita per sobre de la qual l'aigua va desplomant-se.

Tornem uns 50 metres enrere fins al camí per on estàvem pujant, i pugem encara uns 50 metres més fins a trobar una pista secundària que marxa a la dreta fins a sobre mateix del saltant d'aigua. Creuem el torrent i avancem uns metres per un rastre de caminoi poc definit. Uns metres més amunt trobem un camí més definit i el seguim a l'esquerra. En pocs minuts ens apropa fins un racó fresc i obac, sota una paret de roca i amb feixes construïdes per la mà de l'home entre la vegetació. Som a la balma del Grau, coneguda popularment com Els Forats.

Sota les parets abalmades ens fixem en les parets construïdes per tancar els espais i aprofitar-los com a vivendes. L'edificació es veu clarament que havia tingut dos pisos, tot i que està parcialment enderrocada. Les parets exteriors sí que es conserven força bé, així com una porta i un parell de finestres. A l'interior destaca pel seu bon estat de conservació un forn. Sembla que aquestes estances van estar habitades fins a principis del segle XX. Al voltant de la construcció hi ha diverses terrasses o feixes construïdes amb parets de pedra seca, imaginem que com a cultius o per anivellar el terreny.

A pocs metres de les parets de l'habitatge troglodític hi trobem també un altre racó molt bonic. Les aigües de la rasa del Grau cauen per una petita cascada amb un fil d'aigua sobre un tapís de molsa. A sota l'aigua s'embassa gràcies a unes petites preses naturals, formades a partir de l'acumulació de calç. Hi ha tres o quatre bassetes a diferents nivells, amb l'aigua que cau en bonics reguerons entre elles. Les fulles dels bedolls i els faigs comencen a caure i s'amunteguen al límit de les bassetes. Una postal ben bonica.

Passem una bona estona observant aquest bonic racó. Tot seguit, tornem enrere i baixem un tros pel mateix camí per on hi havíem arribat. En comptes de tornar a creuar la rasa per sobre del saltant d'aigua, seguim el camí que tendeix cap a l'esquerra, allunyant-se de l'aigua.

Flanquegem uns metres per sota del morral fins que el camí baixa decidit en direcció cap a Avià, que veiem més ensota. Aquest camí desemboca en un altre de més principal, el que ve directament de sota el salt d'aigua. Anem baixant còmodament fins que el camí desemboca en un camp. El voregem i seguim la pista avall. La pista ens porta al revolt passat Avià, i remuntem la carretera principal en sentit contrari durant 400 metres aproximadament fins tornar a arribar als Arbres Blancs.

Hem fet avui una passejada curta i fàcil, ideal com a ruta familiar, fins i tot amb nens, o en dies com avui en què disposàvem de poc temps, però no ens resistim a estirar les cames i apropar-nos fins aquest bonic racó del Berguedà.

Imatges