Coma Morera (2.208 m.) en BTT

• 

  Camps al voltant de Puigcerdà

• 

  Pujant al coll de Pradelles

• 

  Forta pujada entre prats alpins

• 

  Arribant al cim de la Coma Morera

• 

• 

  Al fons el Puigllançada i la Tosa

• 

  Arribant a Ix

Iniciem la pedalada planejant prop de la capital ceretana i anem a buscar la ruta forestal que puja cap al sud des de Palau de Cerdanya. Iniciem l'ascens continuat, progressiu i sense descans per una pista còmoda que més endavant esdevé mig alfaltada. Passem la bonica jaça de l'Orri d'Andreu i més amunt el coll de Pradelles. Tot seguit el tram més dur ens portarà fins assolir l'arrodonit cim, des d'on veiem el Puigmal al front, i la Tosa a l'esquena. Amb àmplies vistes sobre tota la plana ceretana baixem per bona pista fins a Oceja i acabem de tancar el cercle.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: La Guingueta d'Ix (Alta Cerdanya)
• Distància: 42,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.105 metres
• Temps: 3:55 hores
• Dificultat: Fàcil
• Sensació de dificultat: Fàcil Pistes forestals en bon estat. Pujada considerable
• Cartografia: La Cerdanya Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

Després de força dies sense agafar la bicicleta, tornem a enfundar-nos els culots i encarem el manillar de les bicicletes cap al sector sud-est de la Cerdanya. Sortirem des de la Guingueta d'Ix (dita pels francesos Bourg-madame), prop de la capital de la comarca, i ens enfilarem cap al cordal que uneix la Tosa i el Puigmal. Equidistant entre un i altre cim, en trobem un de més modest, arrodonit i poc perfilat, però amb un bon accés per pista. El cim de la Coma Morera (2.208 m.) serà el nostre objectiu d'avui en una ruta circular de més de 40 quilòmetres i un considerable denivell que farem tot d'una sola tirada.

Sortim des de la Guingueta d'Ix, aproximadament un quilòmetre passat Puigcerdà, ja dins del territori administratiu francès. Avancem pel carrer principal que creua el poble, i a la rotonda seguim a la dreta direcció Osseja. Avancem de pla per una llarga recta, i abans del primer revolt deixem la carretera i tombem a la dreta.

Seguim ara per una pista de terra entremig dels camps. A la dreta tenim una bona vista de Puigcerdà. Creuem la zona de les Planes, envoltada de camps, i en lleugeríssima pujada accedim al poble d'Age. Creuem els carrerons estrets de la població, en tendència cap a l'esquerra, fins les darreres cases del poble. Continuem de pla per una pista asfaltada que en pocs metres arriba a Palau de Cerdanya.

Creuem també una bona part de la població fins a l'església de Santa Maria. Al seu darrere prenem un carrer estret a la dreta, en forta baixada, i el seguim tot recte fins al final del poble. Un pontet ens permet creuar el riu Vanera, i aquí ja trobem una pista de terra que no deixarem durant molts quilòmetres.

Una forta pujada ens treu la son de les orelles, i també alguna peça de roba sobrera. Afortunadament després d'aquest primer tirapit, que sembla posat només per espantar, la pujada s'amanseix. Trobem una cruïlla. Les dues opcions són bones, ja que porten al mateix lloc i amb una distància similar. Triem la de l'esquerra i anem pujant per pista força bona, amb un pendent considerable sense arribar a ofegar. Després d'un parell de revolts de 180º ens unim de nou amb l'altre ramal de la pista.

El pendent de la ruta és força constant, i no deixa respirar en cap moment. No és una pujada extrema ni molt menys, però és constant i sense treva durant més de 1.000 metres de desnivell. Evolucionem per un bosc magnífic de grans pins, amb un bon tapís d'herba i molsa al terra. Molts boletaires ronden per aquests boscos, i també nombrosos caçadors, abillats amb robes vistoses.

La pista va fent revolts i contrarevolts per anar superant desnivell. Passem per sobre del mas Tartàs, i seguim zig-zaguejant sempre direcció sud. Superem un tram intens de pujada prop del roc del Quer, i seguim endavant ara amb pujada més moderada pel bosc de Palau. Uns quilòmetres més enllà la pista arriba al torrent de Palau i s'uneix a una altra pista, aquesta asfaltada. Seguirem amunt per aquesta pista més o menys asfaltada, ja que té molts forats. La pista segueix la mateixa tònica: pujada constant entremig d'un bosc d'alta muntanya.

Després d'un tram més suau passem pel costat de la Jaça de l'Orri d'Andreu, una gran pastura on hi ha un petit refugi de muntanya. Continuem pujant per la pista, creuant dues torrenteres. Una pujada més decidida ens porta al coll de Pradelles, gairebé al límit dels 2.000 metres. Des d'aquí, mirant enrere, tenim una bona vista cap a la Tosa i la zona d'esquí de la Molina i la Masella. Passat el coll la pista comença a baixar per l'altre vessant, i trobem el trencant per accedir al cim de la Coma Morera. El tram que farem a continuació és d'anada i tornada.

Tombem a la dreta i comencem a pujar més fort per l'estreta pista, encara sobre un asfalt precari. El pendent es va incrementant, i en aproximadament dos quilòmetres i mig superarem més de dos-cents metres de desnivell. Encadenem quatre revolts consecutius en forta pujada. Tot seguit arribem a la part superior d'una gran zona de prat alpí. Una llarga recta ens porta fins al cim arrodonit, on hi ha un petit aparcament i diversos cotxes. Som dalt del cim del Coma Morera (2.208 m.), a la carena fronterera que connecta el massís del Puigmal, cap a l'est, i la Tosa a l'oest, per la collada de Toses.

El cim de la Coma Morera és poc cim, ja que és planer i molt arrodonit. Però és un mirador d'alçada que ens permet una bona panoràmica de 360º. Cap a l'est els prats alpins van enfilant-se progressivament primer cap a la Tossa del Pas dels Lladres i tot seguit cap al Puigmal. Cap al sud s'obren les valls del Ripollès, i cap a l'oest contemplem el Puigllançada i la Tosa, ferits per les pistes d'esquí de la Molina i la Masella. Ens estem poca estona al cim, primerament perquè anem justos de temps, i a més a més l'aire de les alçades és fresc, tot i gaudir d'un dia esplèndid. Contemplem el paisatge, mengem uns ganyips i ens abriguem una mica per afrontar la llarga baixada.

El descens és fàcil però llarg. Si fins ara tot havia estat pujar, des del cim ja només ens queda baixar fins a la gran plana ceretana. Baixem els primers 2,5 quilòmetres per la mateixa pista per on havíem pujat. En arribar al coll de Pradelles girem a la dreta i comencem a baixar més fort. Passat un marcat revolt trobem el petit refugi de la Jaça de Corones. Anem baixant per una pista més o menys asfaltada, estreta però bona. Només cal anar amb compte amb els forats que anem trobant. El pendent és fort i el descens ràpid, sempre en direcció nord-oest i amb la vista posada a la plana de la Cerdanya i els cims del nord d'aquesta comarca, el Carlit i les zones properes.

Després d'uns quants quilòmetres baixant per la mateixa pista, entrem a la població d'Oceja. Creuem pel carrer principal, passant al peu de l'església i seguint endavant fins a trobar la carretera principal. Si anéssim a l'esquerra arribaríem de dret a la Guingueta d'Ix, punt d'origen. Però per evitar l'asfalt seguim a la dreta només 20 o 30 metres fins a passar per sota d'un pont. Just passat el pont trenquem a l'esquerra i trobem una pista de terra que passa al costat de les vies del Tren Groc.

La pista va baixant fins trobar el riu de Nèrbols. Trobem el GR i el seguim a l'esquerra. Passem arran del rierol, amb algunes zones anegades d'aigua al costat d'uns camps. En pocs minuts entrem al petit poblet d'Ix. Avancem fins arribar prop de la bonica església de Sant Martí d'Ix. Abans d'arribar-hi trobem la carretera, i la seguim a l'esquerra. En pocs minuts entrem a la Guingueta d'Ix i retornem al punt d'inici.

Avui hem pedalat pel sector sud-est de la Cerdanya, sortint des de prop de Puigcerdà i arribant a un petit cim panoràmic assolible en bicicleta. És una ruta agradable, rodant sempre per bonics boscos d'alta muntanya i prats alpins. Una ruta amb una sola pujada llarga i constant, i una baixada igualment directa, sempre per bones pistes de terra o mig asfaltades. Excel·lents panoràmiques de tota la Cerdanya i els cims que l'envolten des de les alçades del cordal fronterer entre el Puigmal i la Tosa.

Imatges