Cingles de Queralt

• 

  El Trencacames

• 

  Colors de tardor sota Queralt

• 

  Rierol de Font Calenta

• 

  Naixement de Font Calenta

• 

  Pujada endimoniada pel camí directe

• 

  Cingles de Queralt

• 

  Queralt, Berga, Picancel,...

• 

  Sant Pere de Madrona

A la falda de Queralt un preciós camí, estret i ombrívol, circula al peu del petit rierol que serpenteja des de Font Calenta. Al costat de la surgència on brolla l'aigua a 15º recentment s'ha recuperat un caminet endimoniadament dret que puja directe fins a trobar el camí del Portet, que ressegueix els cingles per una rua a considerable alçada. Amb bones vistes sobre el Baix Berguedà i tota la Catalunya interior baixem cap al satuari de Queralt, i abans d'arribar-hi pugem al Castell Berguedà per osbservar encara una millor vista. El descens cap a Berga em fem per la bonica capella de Sant Pere de Madrona.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Passeig de la Pau, Berga (Berguedà)
• Distància: 11,50 quilòmetres
• Desnivell positiu: 850 metres
• Temps: 2:50 hores
• Dificultat: Fàcil
• Sensació de dificultat: Fàcil Camí molt costerut
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

És diumenge, avui surto sol i tinc poca estona. Rumiant una mica em ve al cap que m'han explicat d'un caminet recuperat recentment i que puja molt directe des de Font Calenta cap als cingles de Queralt. És l'ocasió perfecte per anar-lo a conèixer. M'han avisat que és molt dret, i que fins i tot cal utilitzar les mans en alguns punts. Té bona pinta. Això de fer el senglar sempre m'ha agradat. Així doncs ja tinc l'itinerari muntat: sortir de Berga, faldejar els cingles de Queralt fins a Font Calenta, remuntar fins al camí dels cingles de Garreta i anar tornant cap a Queralt. Com que és una zona ben coneguda, per fer-ho més amè aniré fent trams a peu i trams corrent.

Surto de Berga, des del Passeig de la Pau, i pujo pel barri vell fins a trobar un dels meus racons preferits: el Trencacames. El nom és ben explícit, i del tot escaient. Un carreró amb unes escales zig-zaguejants i molt costerudes que enfilen fortament des de les últimes cases del barri antic fins a sota mateix del castell de Sant Ferran. És una pujada intensa i directa que et fa esbufegar de seguida. Girant la vista enrera es pot contemplar les teulades de la capital berguedana.

Un cop a la carretera de Sant Llorenç la creuo i continuo per sota dels dipòsits fins a l'ermita de l'Oratori. Al seu darrere marxa un caminet a l'esquerra que puja fins a l'urbanització de Fumanya. Després de passar tota la urbanització cal creuar la carretera just davant de la casa de Cal Fumanya, i prendre el caminet que marxa a l'esquerra de pla. Sobre nostre tenim la muntanya de Queralt, que marca el límit entre la plana central i el Prepirineu, ja que a partir d'aquí, i de forma escalonada, les muntanyes de l'Alt Berguedà van augmentant en alçada i magnitud.

El camí de Fumanya faldeja per la base de les muntanyes de Queralt. És un tram agradable, còmode, amb bones vistes sobre Berga, la serra de Noet i la rodalia. Puja suaument per enfilar el petit morral del serrat de Fulleracs, un mirador natural sobre la contrada, i torna a baixar per l'altre costat fins vora la casa de Garreta. Aquí el camí es bifurca: cap a la dreta el camí de Garreta puja fort fins a Sant Joan, una de les ermites de Queralt. Nosaltres continuarem recte pel camí que continua entremig d'un bonic alzinar.

De seguida trobem el petit rierol que ens acompanyarà una bona estona. Són les aigües que menen de Font Calenta, situada uns metres més a l'oest. El camí és molt agradable, ombrívol i estret, ple de vegetació. L'estret rierol serpenteja al peu mateix del camí, formant racons molt bonics. Mica en mica el camí va enfilant una mica més, fins arribar a l'origen de les aigües. Som a Font Calenta, on l'aigua brolla a 15º des d'una petita cova i altres surgències properes. Mai no m'havia fixat exactament en la sortida de l'aigua, i amb la llum del flaix m'adono que dins la cova on neix l'aigua hi ha un petit santcrist. També m'adono que les parets de la petita cova, així com alguna de les surgències laterals, estan decorades amb petites columnes i estalactites.

A partir d'ara comença el tram desconegut. Just per sota de la font unes fites assenyalen un camí que s'endinsa al bosc. El dia que hi vaig passar vaig anar trobant senyals de pintura blava, així com el camí considerablement fresat. Després d'uns primers metres més suaus avançant per l'alzinar, de seguida es redreça i puja fort. Va seguint una mena de barranc sec, una fondalada molt vestida de vegetació, sobretot boixos i sotabosc. El camí és fàcil de seguir, i es veu que ha estat netejat recentment. En alguns punts és relliscós i encara s'ha d'acabar de sanejar. El pendent és fort, i es va intensificant. Es fa llarg, ja que la pujada és molt forta i incòmoda. El tram superior és especialment dret, amb alguns trams molt drets o cal agafar-se als boixos per pujar. Després d'unes últimes rampes força verticals i d'uns quants passos de boix, el caminet desemboca al camí principal del Portet, que ressegueix la cinglera superior fins a Queralt.

Després d'una bona suada pujant per aquest nou caminet de senglars, el camí dels cingles sembla una autopista. Ja només queda anar planejant primer, i després baixar cap a llevant, direcció cap a Queralt. En un parell de punts el camí arriba a uns sortints que serveixen de miradors naturals. Excel·lent panoràmica de la pròpia cinglera, de Queralt que sobresurt cap a llevant, i sobretot de l'amplíssima plana de la Catalunya interior amb les muntanyes de Montserrat i el Montseny que trenquen l'horitzó.

Un cop a la capella de Sant Joan, segueixo a la dreta fins al mirador de Garreta, on es pot contemplar una excel·lent perspectiva dels cingles per on he anat baixant. El camí de davant porta cap al santuari de Queralt, però abans m'enfilo a l'esquerra fins al Castell Berguedà. Un caminet a l'esquerra, marcat amb una fita, puja fort fins un mirador natural, on hi havia hagut una antiga torre de vigia. Actualment una senyera estelada visible des de molt enllà culmina aquest indret. Bonica vista cap al santuari, que queda just als peus, i per sota la ciutat de Berga.

Ja només queda baixar, passar per davant del Santuari i prendre un dels camins que em tornarà cap a Berga. El de davant és molt bonic, ja que sempre vas veient la ciutat als peus. Però tinc especial predilecció pel de Sant Pere de Madrona, que voreja per l'obaga i s'entafora entre les cingleres més orientals de Queralt. El paratge de Sant Pere també és molt bonic, amb la petita ermita dalt d'un penyasegat.

En pocs minuts torno a ser a Berga, ben satisfet d'una volta curta però intensa i bonica. He conegut un camí molt costerut per on no havia pujat mai, i m'he fixat en detalls que sovint passen inadvertits, com la mateixa surgència de la Font Calenta. Les bones vistes cap a la part sud del Berguedà, i llocs emblemàtics com el santuari de Queralt o Sant Pere de Madrona arrodoneixen aquesta curta matinal.

Imatges