Ens situem a la localitat termal i turística de Greus, al peu del riu Verdon a la part alta de la Provença francesa i fem una ruta amb bicicleta pels voltants de l'embassament d'Esparron. Comencem enfilant-nos cap unes carenes de mitja muntanya i enllacem una sèrie de corriols en un puja-baixa constant que ens fa avançar poc. Baixem cap a la riba esquerra del llac i el voregem una estona. Tornem a enfilar-nos a una zona més muntanyosa i indefinida, amb poques vistes fins que més endavant trobem un deliciós corriol que baixa per la petita gorja de Santa Màxima. Prenem el GR i planegem sobre les gorges baixes del Verdon, però amb poca visió de conjunt. Baixem cap a Quinçon, un poblet bonic i plàcid amb platges fluvials. Creuem el riu i ens enfilem fort un tram a peu fins a coronar una carena que resseguirem una bona estona per camins fàcils. Baixem a Esparron de Verdon i voregem la riba dreta de l'embassament, fins que finalment prenem l'asfalt per acabar d'arribar al punt d'inici. Una ruta llarga, amb trams divertits de camins, però amb vistes limitades cap al Verdon.

El Catllaràs mostra aquesta primavera un aspecte exhuberant gràcies a l'elevada pluviometria, i aprofitem per fer-hi una sortida fàcil i curta. Comencem a pedalar a Sant Julià de Cerdanyola, i passada la zona esportiva enfilem cap a la pista del Puig. Avancem per la baga de l'Avaiol, frondosa i humida. Després d'una breu baixada seguim pujant fins a la font de Fontanals, on girem cap al Camp de l'Ermità. Un pujador curt i contundent ens enfila al coll de Ceba, punt culminant de la ruta. Tot seguit planegem per l'esplendit Prat Gespador i més endavant fem una breu parada al Roc de la Lluna. Comencem a baixar fort, i també ens aturem a contemplar les obres de l'escala del xalet del Catllaràs, obra d'Antoni Gaudí. Seguim baixant cap a Falgars, amb un pujador intercalat, i ja anem per feina sobre asfalt fins al punt d'inici.

Sota un cel amenaçador, gairebé apocalíptic, sortim pedalant de la plana de la Cerdanya i passat Vilallobent comencem a remuntar per bones pistes fins assolir el llom de la serra de l'Orri. Un cop a la carena prenem una pista secundària que puja molt fort i en trajectòria pràcticament recta fins al peu del Pla de les Forques. Seguim ara una bona pista, i alhora el GR, i anem pujant més suau fins que la vegetació s'acaba i entrem en un gran prat alpí. Quan s'acaba la pista bona seguim pels prats amb una última pujada forta fins al Coll Marcer, a més de 2.000 metres, on contemplem la Tosa, el Carlit, el Cadí, la zona del Puigpedrós i la gran plana ceretana. Creuem els extensíssims prats i baixem cap al refugi de l'Orri d'Andreu, i per pista arribem al coll de Pradelles. Aquí comença un corriol deliciós de més de 5 quilòmetres que ens baixarà fins a Oceja. És un camí força fàcil i ciclable, tot i que a la part baixa hi ha algun pas més complicat. Gaudim de l'increïble descens i tornem cap a la plana sense mullar-nos.

Amb una bona colla d'amics marxem cap a Formentera per fer la volta a l'illa en dos dies per un itinerari força aventurer el més a prop possible de la costa. El primer dia recorrem el sector de ponent. Sortim des de la zona portuària de la Savina i voregem l'estany des Peix. Avancem cap a la punta de sa Gavina i l'agresta Punta Rasa. Entrem a l'interior i sempre cap al sud assolim el punt més meridional de l'illa, el far des Cap de Barbaria. Uns corriols divertits ens acosten a les platges de Migjorn, on tornem per l'interior cap a l'allotjament prop de la Savina. El segon dia tornem planejant cap a les platges de Migjorn i les resseguim fins el salvatge racó des Ram. Aquí comença un sender pedregós i tècnic que puja fins a Sa Talaiassa, el punt més alt de l'illa. Per bones pistes a l'altiplà de la Mola arribem al far, punta oriental de l'illa, i seguim cap a trobar uns corriols divertits i ràpids a la zona des Monestir. Girant de nou cap a ponent fem el descens per Sa Pujada, una antiga calçada romana, i arribem a les plàcides platges del Caló de Sant Agustí. Creuem la màniga central de l'illa per la carretera i descobrim la zona nord des des Pujols cap a ses Illetes. Acabem la ruta voltant per l'estany Pudent fins al punt d'inici tancant així una completa ruta al voltant d'aquesta fantàstica illa d'aigües turqueses.

Fem una sortida exploratòria que ens porta des de l'Espunyola, a la base dels cingles, fins a la zona més alta dels Tossals. Faldegem uns minuts pel Peu de Roques envoltats de camps de cereals fins a trobar la pista que s'enfila cap a Tresserra. La pista puja sempre, amb algunes rampes fortes, però sempre assequibles. Arribem a la gran masia i prenem una pista secundària que s'enfila fort buscant les debilitats de la cinglera fins assolir la zona alta de la serra dels Tossals, amb bones vistes tot i que avui el dia és tapat. Comencem a resseguir la cinglera, un primer tram de pista i després per un corriol fantàstic i molt ciclable. Creuem a peu del Mal Pas de Runers, i en poca estona arribem al santuari dels Tossals. Baixem pel camí de davant, incòmode i poc ciclable. Arribats a Sant Martí de Capolat anem als camps de Gragés i busquem la pista que baixa ràpidament cap al pantà de l'Espunyola, i segueix amb un descens gairebé vertiginós fins al punt d'inici.

Pedalarem avui pel sector més occidental de les valls de la Portella en un recorregut poc habitual que connecta diversos corriols des de la carena de la serra de Picancel fins a Cal Rosal. Iniciem la ruta a Berga cap a la urbanització de Casampons i baixem fort a buscar la Via Verda del Llobregat. Passat el primer túnel prenem una pista a l'esquerra que puja fort durant una bona estona fins a la collada de Mascaró, i continua encara més intensa fins al bonic paratge panoràmic de Sant Miquel de les Canals. Iniciem un primer corriol que passa per la font del Noguer fins a Mascaró. El segon surt de Mascaró, passa pel grau dels Esquers i arriba fins a l'Era de la Palla, amb diversos passos no ciclables. El tercer caminet s'inicia amb una baixada molt dreta, però després és tot ciclable i baixa fins a la masia de Monsent. Fem un tros de pista fins a enllaçar amb el camí de Tàpies i baixem cap a Cal Rosal. Tornem per la pista d'Obiols i Graugés.

Des de la línia de la costa mediterrània comencem a remuntar els primers pendents del vessant marítim del massís les Gavarres, i per una bona pista pugem fins al seu punt més alt, el Puig d'Arques (533 m.) Ens endinsem tot seguit al vessant nord, més humit i salvatge. Creuem la bonica castanyeda de Genoer i baixem en direcció nord fins passat el Mas Mates. Tornem a pujar fort per bona pista fins arribar a un dels punts neuràlgics del massís, els Metges o Sant Cebrià de Lledó, on fem una pausa a la terrassa del bar rural sota un lledoner centenari. Seguim pujant per pista fins al coll del Matxo Mort, on tornem al vessant sud, i anem planejant fins a Romanyà de la Selva. Passat el poble prenem el PR i baixem ràpid fins a la riera dels Molins on enllaçarem amb un bonic corriol de ribera fins a Calonge.

Sortim pedalant de Sadernes entre grans cingleres i fondalades tot iniciant un dur ascens entre els boscos ufanosos del bac de Riu. De camí fem parada a les boniques esglésies de Sant Feliu de Riu i la Mare de Déu d'Agulles. Passat el coll de Riu seguim pujant per una pista pedregosa fins al pla de la Bateria, on deixem les bicicletes i encarem a peu l'últim tram que culmina amb uns passos equipats amb esglaons i cadenes. Dalt del cim esplèndides vistes cap als Pirineus i les terres garrotxines i empordaneses. Comencem el descens i aviat fem pausa al nucli abandonat de Bassegoda. Passat el bac de can Menera tornem a pujar fort fins al coll de Faja. De nou ens aturem a contemplar la magnífica església panoràmica de Sant Andreu de Gitarriu, i ràpidament encarem la definitiva i intensa baixada tot contemplant l'abrupte paisatge.

Fem una curta però interessant i panoràmica caminada que sortint dels plans de Taravil ens porta fins al límit de la cinglera, i l'anem recorrent cap a l'est tot gaudint del paisatge. Assolirem primer el punt més alt dels cingles, el Puig Gertell, i a partir d'aquí caminarem resseguint el fil. Baixem lleugerament fins una coma que separa el primer cim del segon, el Cap dels Plans, visible de lluny ja que hi ha unes antenes. Passat el vèrtex geodèsic baixem uns metres fins a trobar una impressionant roca suspesa, un mirador natural que podríem anomenar com el "Preikestolen" berguedà. Baixem sense camí definit cap al balcó de Santaina, i creuem el camí estret i aeri sota les vies d'escalada. Prop de la carretera del Malpàs prenem un camí amunt fins a la font de la Parrella, i seguint la coma retornem al punt d'inici.

Enfilem un dels més clàssics cims catalans des del vessant nord, a l'Alta Cerdanya. Sortim amb els esquís des de l'antiga estació d'esquí i recorrem la llarga pista de 3,5 km. pràcticament plana. Quan la coma s'estreny, a la zona d'Aiguaneix, comencem a enfilar els pendents de la dreta i entrem en una coma ampla. Fem una gran llaçada i amb una llarga diagonal recorrem el tram més dret de la ruta amb neu força dura. Entrem al plató superior, amb neu ventada i endurida, i força vent, i anem avançant fins a la base del cim. Sense esquís acabem de pujar l'últim tram ventat i sense neu. Iniciem el descens per la mateixa ruta, però veient la neu dura i encrostada que trobem fem una llarga diagonal descendent cap a la coma del Puigmal de Llo, on el sol fa estona que toca i trobem una neu ben transformada i de bon esquiar que ens permet gaudir d'una bona baixada fins a la pista.