Serra dels Tossals

Fem una sortida exploratòria que ens porta des de l'Espunyola, a la base dels cingles, fins a la zona més alta dels Tossals. Faldegem uns minuts pel Peu de Roques envoltats de camps de cereals fins a trobar la pista que s'enfila cap a Tresserra. La pista puja sempre, amb algunes rampes fortes, però sempre assequibles. Arribem a la gran masia i prenem una pista secundària que s'enfila fort buscant les debilitats de la cinglera fins assolir la zona alta de la serra dels Tossals, amb bones vistes tot i que avui el dia és tapat. Comencem a resseguir la cinglera, un primer tram de pista i després per un corriol fantàstic i molt ciclable. Creuem a peu del Mal Pas de Runers, i en poca estona arribem al santuari dels Tossals. Baixem pel camí de davant, incòmode i poc ciclable. Arribats a Sant Martí de Capolat anem als camps de Gragés i busquem la pista que baixa ràpidament cap al pantà de l'Espunyola, i segueix amb un descens gairebé vertiginós fins al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: L'Espunyola (Berguedà)
• Distància: 23,70 quilòmetres
• Desnivell positiu: 860 metres
• Temps: 3:50 hores
• Dificultat: IBP=68
• Sensació de dificultat: Força fàcil Mal Pas de Runers i baixada del santuari dels Tossals no ciclables
• Cartografia: Rasos de Peguera - Ensija Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

Un cap de setmana més, i ja en van uns quants, el temps torna a ser rúfol. Nuvolades, boires, fresca i risc de ruixats. La primavera no acaba d'arrencar. L'efecte positiu de tot plegat és un paisatge extraordinàriament verd, amb els camps de cereals en la màxima explosió vital. Així doncs ens quedarem de nou al Berguedà i farem una ruta d'investigació, és a dir, amb un nivell alt d'incertesa sobretot pel que fa a la ciclabilitat. Ens dirigirem cap a la serra dels Tossals, una petita línia muntanyosa sobre els cingles de Capolat, que no deixa de ser la continuació de la serra de Queralt i la resta de cingleres que separen el Baix Berguedà i la plana central catalana de l'Alt Berguedà i el Prepirineu. La ruta d'avui no és del tot rodona, és a dir, un cop feta canviaríem algunes coses per millorar-la. En general el dubte principal sobre la ciclabilitat de la part alta de la serra va ser molt positiu, i no només es pot ciclar, sinó que és molt agradable i bonic. El descens des del santuari dels Tossals no va ser gaire encertat, i segur que hi ha opcions millors. Haurem de seguir provant camins per millorar la ruta, tot i això en general és prou interessant per explicar-la.

Ens situem a l'Espunyola, concretament aparquem al costat mateix de l'ajuntament. Darrere del local social surt una pista mig abandonada que voreja uns camps de cereals, i puja suaument fins als Sants Metges, una bonica ermita del segle XVIII bastida sobre una d'anterior. És un edifici petit i auster, d'una sola nau i planta rectangular, amb un campanar quadrat que sobresurt. Al costat hi ha una masia actualment dedicada al turisme rural. Al costat del cementiri marxa un caminet cap a l'esquerra (GR) que s'endinsa a dins del bosc, en una zona coneguda com el Peu de Roques. És una nomenclatura ben adient, ja que planejarem una estona sota mateix dels cingles que s'aixequen immediatament a la dreta. Estem realment al peu de la roca. El camí és molt agradable, i ens porta en pocs minuts fins a una pista que s'enfila cap als pantans de l'Espunyola. Més tard tornarem per aquí, però de moment seguim planejant cap a ponent.

Quan la pista vol baixar prenem el ramal de la dreta i seguim planejant. La pista és més secundària i baixa suaument fins una rasa. Tot seguit puja cap a la casa de Reixacs. Just passada la casa girem a la dreta i trobem un caminet que avança sobre els camps fins a la propera masia de Torrades, on ens reben uns gossos simpàtics i cridaners. Passem per darrere la casa i entronquem amb una pista més bona que seguim cap a la dreta. És la pista de Tresserra, i la seguirem una bona estona en pujada constant. La pujada de Tresserra té una primera meitat més suau fins una raconada coneguda com la Placeta. La segona meitat és més dura, amb algun pujador fort. És però una pista molt agradable, on gairebé mai no hi circula cap cotxe, i que avança per una valleta que solca el cingle per una debilitat fins a situar-se als plans superiors. Des de Torrades la pista té gairebé 4 km. i uns 300 metres de desnivell, i ens ocupa uns 35 minuts pedalant al nostre ritme suau però sense pausa.

La pista acaba a la pista asfaltada que creua tot el pla de Capolat, molt a prop de la casa de Tresserra. Seguim l'asfalt a l'esquerre menys d'un quilòmetre i passem al costat de la masia de Tresserra. Passat el bonic paller amb dues grans arcades, prenem una pista a la dreta i deixem l'asfalt. Comencem a pedalar de nou cara amunt per una pista que no coneixia, i tenia el dubte si arribava fins dalt la carena dels Tossals. Els mapes semblen indicar que sí. L'amic Joan em va comentar que pujaven fins a una zona d'escalada que hi ha en unes parets a mitja cinglera, però no teníem clar si es podria pujar fins dalt.

Comencem doncs a pujar per la pista amb pendent moderat. La pista fa unes grans llaçades per amotllar-se a un terreny complicat. Cal superar una gran cinglera i el traçat no sembla fàcil. La pista fa una llarga diagonal cap a llevant fins una placeta panoràmica. Després puja més fort amb un tram dur i pedregós fins un altre revolt sobtat que ja ens enfila a la lleixa superior de la cinglera. De nou una altra gran diagonal, aquesta cap a ponent, ens porta a la zona d'escalada. La voregem sota les vies i seguim pujant fins a trobar una successió de revolts curts i molt pendents que sempre sobre la bicicleta ens permeten pujar fins al Pla de Tresserra, ja dalt la carena dels Tossals. Magnífic!

Som a 1.500 metres d'alçada dalt la carena de la serra dels Tossals, que manté una alçada força constant durant bona part de la carena, la qual és doncs força plana. Tot i que avui és un dia amb núvols i boira amb visibilitat limitada, les vistes des de dalt la carena són àmplies, tant cap al sud, on hi ha els plans de Capolat, com cap al nord, on veiem les parets de la Roca Terçana, i més enllà els Rasos de Peguera, Ensija i el Port del Comte. Un cop dalt la carena trobem una vella pista precària i la seguim cap a la dreta tot planejant cap a llevant. La pista s'acaba pràcticament al cap d'un quilòmetre, en una gran llosa de roca conglomerada. A partir d'aquí continua un caminet que és ciclable fins al Mal Pas de Runers, amb el permís d'algun arbre caigut que ens fa baixar de la bicicleta. El Mal Pas de Runers és un esglaó de roca en un tram en què la cinglera s'estreny, i es fa força vertical per les dues bandes. No hi ha més opció que carregar-se la bicicleta a sobre i superar els dos petits ressalts de no més de 5 o 6 metres cadascun.

Superat el mal pas, el camí segueix per la carena, ara més boscosa. Es tracta d'un corriol estret i molt bonic que serpenteja sobre catifes d'herba de muntanya, o entremig de la munió de pins. És una delícia circular en aquest tram, gairebé del tot ciclable, de nou només amb l'inconvenient d'algun arbre caigut. Seguim endavant gaudint del caminet que tan aviat avança dins d'un bosc espès de pins, com per un tram herbat, com al límit de la carena. En aquest tram però hi ha força boira, i no podem gaudir de les vistes cap als plans de Capolat. Voltegem el tossal de Runers i arribem a un petit collet on deixem les bicicletes i acabem de pujar fins al Santuari dels Tossals en menys de 5 minuts caminant. En total, hem resseguit uns 2,5 km. de carena dalt la serra dels Tossals.

Vist el santuari, engolit pràcticament per les boires, tornem al collet i prenem un caminet que voreja per sota el santuari, i tot seguit ressegueix una petita carena que es desprèn cap al sud. Aquest tram no l'encertem gaire, ja que el camí no és ciclable. Baixa molt fort amb diversos esglaons. És un tram curt però incòmode, a més baixem pel camí vell que està força brut de bardisses. Possiblement si tornés a la zona, potser pujaríem les bicicletes dalt del santuari dels Tossals i baixaria per la pista encimentada que hi ha a l'altre cantó i segueix fins a sobre del túnel de la mina. També hem d'investigar l'altre camí que baixa des del collet al peu del santuari fins a Capolat, que sobre el mapa no sembla tan dret. Hi haurem de tornar. En tot cas el camí que seguim baixa fins al petit replà del Caubell, i aquí girem a la dreta i baixem a trobar una vella pista abandonada que passa per sobre la casa de la Vila, i més endavant fins a Sant Martí de Capolat.

Com que el temps continua emboirat, potser més encara, i fins i tot sembla que hagi de ploure, optem per buscar la via més ràpida de retorn. Així prenem la pista asfaltada a sota mateix de l'església de Capolat i marxem cap a l'esquerra gairebé 3 km. fins als plans de Gragés. Aquí girem a la dreta i prenem una bona pista que creua una zona plana de camps i arbres esclarissats. Quan es bifurca seguim el ramal de la dreta que va baixant fins a la font d'en Canalejas, i encara una mica més fins als pantans de l'Espunyola. Al costat dels pantans, aquests dies ben plens, comencem a baixar molt fort per la pista que enllaça un parell de quilòmetres més avall amb el camí dels Sants Metges que ens conduirà de nou al punt d'inici.

Tanquem aquí una ruta d'investigació, ja que anàvem una mica a l'aventura per esbrinar si la part superior de la serra dels Tossals era ciclable o no. El resultat ha estat força positiu, i tant la pujada fins a dalt la carena com sobretot el recorregut pel bonic corriol que la transita han estat molt agradables. Haurem de millorar el descens, per fer-lo més ciclable i també més interessant. El dia rúfol no hi ha ajudat gaire. En tot cas hem fet una bona volta pels plans i els cingles de Capolat.