A la carretera del Pas de la Casa iniciem la tradicional ruta amb esquís cap a un cim arrodonit i ben innivat al límit entre l'Arieja, Andorra i Catalunya. És un dels grans clàssics de la zona, un cim fàcil i molt agraït. Sortim del petit aparcament al peu de carretera, prop de l'antiga duana, i enfilarem durant una bona estona pel llarg llom de pendents suaus. A la parta alta trobem neu força ventada i dura, però sense problemes arribem a l'avantcim, on deixem els esquís. L'últim tram té un caràcter més alpí, i cal creuar una petita aresta de neu fàcil però amb força timba. El cim està situat just davant de la gran muralla rocosa dels pics de Fontnegra, dels quals ofereix una gran perspectiva. El primer tram del descens el fem sobre neu dura i sense transformar. Més avall tendim cap als pendents orientats a l'est sobre la vall de Baladrar on trobem neu més transformada que ens permet gaudir d'una bona baixada fins al mateix aparcament.

Sortida ràpida i divertida sortint des de Sant Antoni de Calonge fins a Fitor, i tot seguit encadenem diversos corriols per la zona est de les Gavarres fins a tornar per Vall-llobrega. Ens enfilem per la ruta clàssica del Puig Cargol, i aviat prenem el primer corriol que passa per Can Puig i fins a Fitor. Després tram trial·ler pel PR i camins divertits per les Planes d'en Torroella. Pel descens encadenem diversos corriols ciclables que ens porten directament a Vall-llobrega.

Sortim pedalant arrant de mar i creuem tot el pla de Calonge. Voregem la població i ens enfilem cap a l'oest on comença una llarga pista que ressegueix la carena fins al Puig de les Gavarres, i el Puig d'Arques, els dos cims bessons sostre de la serra. Girem a l'est i baixem cap al nucli abandonat de Sant Cebrià dels Alls. Poc després iniciem el descens per uns caminets molt drets que ens porten a la carretera de la Ganga. Per pendents molt forts pugem a Santa Llúcia de l'Arboç, i tot seguit a la masia de Puignau, on ja per bona pista avançarem diversos quilòmetres cap a la Cavorca i les serres de Fitor. Al pla del Descàrrec comencem el descens cap a Vall-llobrega, i tot seguit planejant per la xarxa cicloturista cap al punt d'inici.

Amb una petita nevada recent que ha deixat un mantell impecable, sortim de l'antiga estació d'esquí de Puigmal, a Er, i avancem de pla per la feixuga pista de 3,5 km. La coma s'estreny i comença a girar cap al nord-est al mateix temps que el pendent s'incrementa. La pujada sempre és suau i plàcida, i aviat entrem en una zona més oberta sota mateix del cim. L'itinerari segueix l'ampla coma que permet unes llargues zetes. Al tram superior el pendent es redreça fort amb uns últims girs més forçats arribant al coll. Amb fred i una mica de vent acabem de coronar el cim i emprenem la baixada seguint el mateix itinerari. Gaudim d'un descens deliciós sobre quatre dits de neu nova.

Sobre l'Espunyola s'aixeca una llarga línia de cingleres al damunt de la qual hi trobem el pla de Capolat. Avui seguim el GR que s'enfila des de la plana del Baix Berguedà fins als primers contraforts prepirinencs, gairebé una línia recta entre els dos poblets. De camí passem al costat del Salt de Sallent, una cascada que sobrevola la cinglera, i just al damunt trobem la gran balma de Comamorera, que fa les funcions de cleda pel bestiar. Assolit el pla superior pugem més suaument fins l'objectiu del dia, la gran masia del Puig, situada en una punta de morral, i visible des de quilòmetres enllà. Per un caminet mig perdut baixem cap a la pista de Tresserra. Un cop a Torrades planegem pel peu de roca fins al punt d'origen.

Fem una ruta fàcil i curta per les Guilleries amb interès tant cultural com paisatgístic. Sortim de Sant Hilari Sacalm i per bones pistes pugem fins al bonic castell de Villavecchia, del segle XIX. Anem enfilant durant una bona estona per pendents suaus i progressius fins a l'ermita de la Mare de Déu del Pedró, on tot seguit planegem uns quilòmetres i encarem l'última pujada forta fins al peu de les Roques del Rei. Acabem de pujar a peu fins aquest mirador natural de les Guilleries, amb vistes fins al mar. Comencem a baixar fort per pistes secundàries dins de boscos frondosos, i arribem al bonic paratge de Santa Margarida de Vallors. Ja només ens queda pujar uns quilòmetres més entremig de les alzines sureres fins entrar de nou a Sant Hilari.

Pugem fins al sostre de les Guilleries tot pedalant per dins de frondosos boscos de castanyers, alzines, faigs i avets. Sortim d'Anglès i de seguida pugem per una pista de sauló que s'enfila fort fins a la bonica ermita de Santa Bàrbara, on també hi ha un refugi lliure i una extensa panoràmica. Planegem una bona estona resseguint la carena cap a l'est fins a l'Espinau, on tornem a pujar més suaument fins al coll de Llevanyes. A partir d'aquí la pujada és dura i continuada per pistes secundàries fins a la font sa Guarda, on deixem les bicis i acabem de pujar al cim a peu. Àmplies panoràmiques des de la Mediterrània fins als cims ben nevats dels Pirineus. Fem una pausa i reculem una estona pel mateix camí, fins que prenem la pista que baixa cap a la impressionant masia del Subirà. Fem una pausa a la Taverna i tot seguit baixem fort i ràpid fins a la riera d'Osor, on ja per asfalt acabem d'arribar al punt d'inici.

Volíem contemplar els gorgs i saltants del Mergançol ben revinguts després de les últimes pluges, però no comptàvem amb tanta aigua, i després de creuar la riera quatre vegades amb aigua gèlida fins als genolls vam deixar la riba i ens vam enfilar fins a Rotgers. Sortim de Borredà i baixem en pocs minuts fins al fantàstic Gorg del Salt, on la seva cascada brolla ufanosa. Creuem la carretera i anem a buscar el caminet que recorre la riba de la riera, però cal creuar diverses vegades i les passeres estan inundades. Arribats a Campalans deixem la riba, pugem a la carretera, la creuem i seguim pujant fins a la Solana. Un bonic caminet enllaça amb el GR i anem pujant sota la muntanyeta de Sant Marc fins a la preciosa ermita de Sant Sadurní, una de les més boniques del Berguedà, amb el seu campanar quadrat de pedra tosca. Desfem un tram de camí fins al rec del Pontarró, on prenem una pista que va baixant fins a entroncar de nou amb el GR. Planegem uns últims minuts per la Devesa abans de tornar a Borredà.

Tracem una ruta amb fort regust medieval amb castells, esglésies romàniques i masies fortificades. Sortim de Súria i resseguim uns metres el Cardener fins a trobar un dels seus afluents, la riera de Coaner. Comencem a remuntar el curs fluvial per la seva marcada vall, tancada i obaga en molts punts. Assolim el bonic nucli de Coaner, amb la característica torre de l'antic castell i l'església de Sant Julià, de planta basilical. Seguim cap a l'oest i passem per davant del nucli també medieval de Claret de Cavallers. Poc més endavant ens desviem uns metres per visitar Sant Martí de Bertrans. Prop del nucli de Prades comencem a pujar més decidits fins a l'espectacular castell de Boixadors, bona talaia de la Catalunya Central. Iniciem el retorn sempre carenejant la serra de Castelltallat. Fem una breu pausa al nucli de Castelltallat, i seguim diversos quilòmetres per asfalt fins que prenem una pista que en una forta i contundent baixada ens retorna a Súria.

Al peu del pantà de Foix iniciem una ruta pedalant que connectarà les dues zones naturals a cavall entre el Penedès i el Garraf. Sortim del bonic poble de Castellet i baixem cap al pantà, on vorejarem la riba dreta fins a la presa. Comencem a pujar per una pista bona però amb algun tram dur que ens enfilarà dalt d'una llarga carena que culmina al Puig de l'Àliga. Seguim carenejant, ara de baixada fins al castell d'Olèrdola, on fem una pausa per visitar el conjunt monumental. Baixem cap a la plana, uns metres per asfalt, però aviat prenem un corriol que enllaça amb altres en un tram molt divertit. Tornem a pujar uns metres fins a santa Llúcia i llavors ja planegem cap a Penyafel, Santa Margarida i la Ràpita. Trobem el riu Foix i l'acompanyem uns quants quilòmetres fins que aboca les seves aigües al pantà, on tanquem una ruta entretinguda de 40 quilòmetres.