Del Mergançol a Rotgers

Volíem contemplar els gorgs i saltants del Mergançol ben revinguts després de les últimes pluges, però no comptàvem amb tanta aigua, i després de creuar la riera quatre vegades amb aigua gèlida fins als genolls vam deixar la riba i ens vam enfilar fins a Rotgers. Sortim de Borredà i baixem en pocs minuts fins al fantàstic Gorg del Salt, on la seva cascada brolla ufanosa. Creuem la carretera i anem a buscar el caminet que recorre la riba de la riera, però cal creuar diverses vegades i les passeres estan inundades. Arribats a Campalans deixem la riba, pugem a la carretera, la creuem i seguim pujant fins a la Solana. Un bonic caminet enllaça amb el GR i anem pujant sota la muntanyeta de Sant Marc fins a la preciosa ermita de Sant Sadurní, una de les més boniques del Berguedà, amb el seu campanar quadrat de pedra tosca. Desfem un tram de camí fins al rec del Pontarró, on prenem una pista que va baixant fins a entroncar de nou amb el GR. Planegem uns últims minuts per la Devesa abans de tornar a Borredà.

Fitxa

• Tipus de sortida: Caminada
• Lloc de sortida: Borredà (Berguedà)
• Distància: 14,30 quilòmetres
• Desnivell positiu: 530 metres
• Temps: 4:05 hores
• Dificultat: F
• Sensació de dificultat: Fàcil
• Cartografia: Catllaràs - Picancel Editorial Alpina (1:25.000)

Itinerari

Crònica

En un diumenge núvol i poc lluït decidim fer una ruta curta prop de casa. Ens trobem amb la Teresa, i juntament amb la Sílvia i jo mateix decidim d'acostar-nos fins a Borredà. La idea és resseguir un tram del Mergançol, una riera que al voltant del poble forma diversos gorgs, petites cascades i rescloses dels antics molins. Pensem que amb les pluges dels últims dies ha de tenir un aspecte formidable. I així és. El que no vam valorar prou bé va ser la quantitat d'aigua, molta més de la que pensàvem. Habitualment la riera és més aviat minsa, però les pluges la van fer revenir, i vam haver de creuar-la a gual fins a 4 vegades. La que havia de ser la cinquena vam desistir i vam modificar sobre la marxa la ruta inicialment prevista.

Sortim de Borredà i tornem a la carretera d'accés al poble. La seguim fins gairebé sortir-ne direcció Ripoll, i de seguida trobem un indicador a la dreta que ens assenyala el caminet que baixa fins al Gorg del Salt. És el més espectacular del Mergançol, ja que a part de la seva considerable dimensió, té una bonica cascada que l'alimenta. Avui la cascada feia un soroll eixordidor, i l'aigua brollava violentament. Tornem a la carretera i la creuem. Per l'altra banda caminem cap a un conjunt de cases disperses a llevant del poble (la Torre, can Sol, la Llosada,...) Trobem el caminet que voreja la riera, i l'anem seguint cap al nord.

Arribem a una primera resclosa petita, i el camí creua la riera. Les passeres estan inundades. Ens traiem sabates i mitjons, ens arremanguem els pantalons fins més amunt dels genolls i passem a gual. L'aigua és fredíssima. Seguim per l'altra banda, i pocs metres més enllà hem de tornar a creuar, i encara una tercera vegada pocs metres després. Repetim el protocol. La riera fa un marcat meandre, i passem per davant del molí del Sobirà, una casa arreglada i molt bonica que encara mostra la sortida d'aigua de quan feia la funció de molí, aprofitant la força hidràulica de la riera. Poc més endavant també s'endevina el canal que abastia d'aigua el molí. Seguim caminant al peu del bonic rierol, i com que no n'hi havia prou, tornem a creuar la riera a gual.

Amb els peus ben freds i els mitjons molls arribem al peu del molí de Campalans, i uns metres més endavant cal tornar a creuar la riera. Revisem el mapa i veiem que no seria pas l'última vegada, i de consens decidim abortar la ruta inicial i canviar d'itinerari. Pugem cap al càmping del mateix nom, i d'aquí a la carretera de Sant Jaume de Frontanyà. Tot just la creuem, i a l'altra banda pugem per una pista que ens pocs minuts ens acosta fins a la formatgeria de la Solana. Sota la casa marxa un camí que planeja sobre els camps en direcció oest. Més endavant comença a pujar més decidit fins a enllaçar amb el GR que puja de Borredà. Seguirem el GR-4 durant una bona estona, en pujada constant només trencada per un tram en què baixem fins al rec del Pontarró, ja prop de l'objectiu. Uns metres finals de pujada i arribem als peus de la magnífica ermita de Rotgers.

Sant Sadurní de Rotgers és una ermita petita però molt bonica. Té una sola nau amb volta de canó que finalitza amb un absis decorat amb arcuacions llombardes, i la porta al mur lateral de migdia. El perímetre està envoltat per una paret de pedra seca, possiblement que tancava l'antic cementiri. Però el més destacat del monument és el campanar de dos pisos situat damunt de la volta, poc habitual en ermites tan petites i en entorns tan rurals. Està construït amb pedra tosca per fer-lo més lleuger i que la volta pugui aguantar el pes. Fem una petita pausa al voltant de l'església, i tot seguit emprenem el retorn.

Reculem els últims metres pel mateix camí fins a retrobar el rec del Pontarró. Aquí deixem el GR per on havíem vingut i seguim una pista que marxa paral·lela al rec direcció sud. Està indicada amb senyals blancs i blaus. Baixem suaument una bona estona seguint la pista que s'entafora seguint el rec. Més avall el deixa, i tendim més cap a ponent. Passem sota la casa de Capdevila, i seguim per la pista cap al sud fins arribar a la casa del Pati, on ens reben uns gossos cridaners. Aquí la deixem i recuperem el GR que ve de Vilada. Prenem el camí en direcció cap a llevant, i anem planejant amb algunes petites sifonades dels torrents que baixen del nord. Per terreny amable anem marxant fins a les envistes de Borredà. Creuem una zona de camps coneguda com la Devesa, i passem al peu d'algunes cases disperses.

De pla entrem de nou a Borredà d'on n'havíem sortit 4 hores abans. Tanquem així una ruta un pèl diferent de com l'havíem plantejat, però que ens ha permès gaudir de diversos punts d'interès: el fantàstic gorg del Salt, la riba del Megançol amb els seus diferents molins i rescloses, i finalment una petita joia del romànic, Sant Sadurní de Rotgers.