Sant Miquel de Solterra (1.203 m.)

Pugem fins al sostre de les Guilleries tot pedalant per dins de frondosos boscos de castanyers, alzines, faigs i avets. Sortim d'Anglès i de seguida pugem per una pista de sauló que s'enfila fort fins a la bonica ermita de Santa Bàrbara, on també hi ha un refugi lliure i una extensa panoràmica. Planegem una bona estona resseguint la carena cap a l'est fins a l'Espinau, on tornem a pujar més suaument fins al coll de Llevanyes. A partir d'aquí la pujada és dura i continuada per pistes secundàries fins a la font sa Guarda, on deixem les bicis i acabem de pujar al cim a peu. Àmplies panoràmiques des de la Mediterrània fins als cims ben nevats dels Pirineus. Fem una pausa i reculem una estona pel mateix camí, fins que prenem la pista que baixa cap a la impressionant masia del Subirà. Fem una pausa a la Taverna i tot seguit baixem fort i ràpid fins a la riera d'Osor, on ja per asfalt acabem d'arribar al punt d'inici.

Fitxa

• Tipus de sortida: Bicicleta de muntanya
• Lloc de sortida: Anglès (La Selva)
• Distància: 45,00 quilòmetres
• Desnivell positiu: 1.325 metres
• Temps: 6:35 hores
• Dificultat: IBP=110
• Sensació de dificultat: Fàcil Principalment pista. Últim tram fins al cim a peu
• Cartografia: Pedals d'en Serrallonga Editorial Alpina (1:40.000)

Itinerari

Crònica

Ens trobem amb els amics d'aventures Ariadna i Albert, i fem camí cap a Anglès, on hem previst iniciar un itinerari per conèixer una mica més el massís de les Guilleries, una zona de mitja muntanya a cavall entre les comarques de la Selva i d'Osona. A la confluència entre la serralada Prelitoral i la Transversal, aquest massís muntanyós arrodonit es caracteritza per la seva gran massa forestal i els seus pendents arrodonits. És una muntanya baixa típicament mediterrània, però amb notables diferències segons els vessants, amb més faigs i castanyers a les obagues, i més alzines a les solanes. L'avet no és típic de la zona, però s'hi cultiva des de fa anys i s'ha adaptat bé. El gestor de la Taverna del Subirà ens explicava que les Guilleries és un massís poc conegut, i que algunes zones obagues els seus boscos s'assemblen més als del País Basc més que no pas als mediterranis, ja que hi ha zones molt humides i ufanoses. Tot el massís té una àmplia xarxa de camins i pistes per on ens mourem fins a coronar el seu punt més elevat.

El cim de les Guilleries té diversos noms, Sant Miquel de Solterra o Sant Miquel de les Formigues, tot i que també hem llegit en algun lloc la Creu de les Guilleries. També en algun lloc apareix mencionat com a Castell de Solterra, ja que al seu cim s'hi va bastir a l'època medieval un castell del qual només en queda algun escàs vestigi. Com tot el massís, és un cim arrodonit, però no ens enganyem: hi ha una pujada ben dura fins a coronar-lo. Abans d'arribar-hi gaudirem de la varietat de boscos típics de la zona. També passarem per diverses masies, algunes ermites romàniques i un parell de miradors excepcionals des dels quals veurem el mar a una banda i el Pirineu a l'altra.

Podem enfilar-nos a les Guilleries des de diverses punts. Sant Hilari Sacalm seria la capital d'aquesta subcomarca natural, però decidim començar des d'Anglès, al peu del Ter, i recórrer el vessant més oriental del massís. Així doncs aparquem al nord de la població i ens preparem per començar a pedalar. Sortim d'Anglès amb una temperatura de primavera avançada, tot i ser a principis de març. De fet sortim de curt i no passarem fred en tota la jornada. Sortim de la població per la zona més occidental, al barri de Bell Puig, i de seguida trobem una pista de terra que entra dins del bosc. Des d'Anglès el vessant oriental de les Guilleries puja fort i ràpid. Tenim davant nostre una muntanya amb fort pendent, i ens hi haurem d'enfilar.

Només entrar al bosc ens trobem amb un petit problema: unes ventades recents han fet caure molts arbres de grans dimensions, i hem de fer mans i mànigues per anar-los sortejant. Això ens fa alentir força la marxa, sobretot a la primera part de la ruta. Les ventades havien de ser realment fortes, ja que alguns exemplars molt grans van ser arrencats de soca-rel. Ben aviat la pista s'enfila endimoniadament, i sense ni temps d'escalfar, comencem a remuntar pendents molt forts. Aviat entenem la dinàmica d'aquest primer tram: pujar, pujar i pujar. La pista és bona, de sauló compactat, fet que permet una bona adherència, i tot i el pendent pugem sense més dificultat que l'exigència física. Tot esbufegant anem guanyant metres en una pista que encadena un incomptable nombre de revolts i contrarevolts. A mitja pujada trobem la bonica masia de Bellveí, que des del poble semblava molt amunt. Tant sols som a la meitat de la primera pujada, així que seguim enfilant-nos per la pista que continua un zig-zagueig curt, continuat i pendent.

Entrem en una bonica castanyeda, en aquesta època despullada de fulles, i seguim pujant protegits del vent i del sol. En un revolt passem per la font dels Gossos. Mica en mica anem enfilant-nos cap a la carena de la serra del Peredol, i el pendent es suavitza una mica. Res de l'altre món. Seguim encara pujant per pistes força secundàries però molt agradables per rodar en bicicleta. Arribem a la serra de Santa Bàrbara, una continuació de la serra del Peredol, i trobem el trencant que ens permet acabar de pujar fins a l'ermita. Girem a l'esquerra i amb un petit tirabuixó coronem el turó on hi ha una bonica ermita orientada a l'est. És un mirador natural molt bonic encarat cap al mar. S'albira la costa de la Selva i més amunt la de l'Empordà. L'ermita és romànica i té adosat un edifici que fa les funcions de refugi lliure, en molt bon estat per cert. L'element més característic però del conjunt és un campanar d'espadanya molt sobredimensionat per una església tan petita. Als afores hi ha una zona recreativa i un bon mirador. Al punt més alt hi ha una torre de guaita.

Tornem enrere fins a la pista principal i continuem la nostra ruta ara planejant i en lleugera baixada. Després d'una bona estona pujant, agraïm rodar més còmodes i ràpids per les estretes pistes de sauló. Avancem de pla i fins i tot en lleuger descens fins al collet d'Espinau, on iniciem de nou una dinàmica ascendent. És però una pujada suau i agradable que ens porta al cap d'uns minuts fins a la bonica ermita de la Mare de Déu del Pedró. Seguim avançant cap a ponent per un tram molt suau i obert amb vistes cap al sud. Passem sota la masia de Campdelarit, al voltant de la qual hi ha una plantació d'avets. A l'horitzó podem contemplar la punta de les Agudes, el cim més estètic del Montseny.

Entronquem amb una pista més principal i baixem ràpid fins a la característica font dels Abeuradors, punt de partida de diverses excursions i on sempre hi ha vehicles estacionats. Deixem la pista principal que continuaria baixant direcció Sant Hilari, i prenem la de la dreta que comença a pujar dins de la fageda. Pugem amb pendent suau fins al collet de Llevanyes, on el pendent s'intensifica i s'encara cap al nord. Prenem una pista secundària amb un pendent molt fort, gairebé al límit de la ciclabilitat. Pugem fins a la font sa Guarda, on s'acaba aquesta mena de pista precària o camí ample. Aquí deixarem les bicicletes, ja que el camí fins al cim no és ciclable. Potser els més trial·lers podrien baixar-lo, però preferim deixar les bicicletes aquí i evitar empènyer. Cal pujar aproximadament un quilòmetre per un caminet estret dins del bosc que enfila fort. Triguem poc més d'un quart d'hora en coronar el cim de Sant Miquel de Solterra (1.203 m.), conegut també com a Sant Miquel de les Formigues.

El cim de Sant Miquel de Solterra és el punt més alt de les Guilleries, i és un gran mirador panoràmic de 360º. S'albira perfectament una bona part de la costa nord cartalana, des de Blanes fins al Cap de Creus. Si mirem cap al nord també podem contemplar les muntanyes nevades del sector oriental dels Pirineus, especialment el Canigó. Més a prop destaca la llarga línia dels cingles de Rupit i del Far. I sota els nostre peus, quilòmetres i quilòmetres de massa forestal amb una exquisita combinació d'arbres de fulla perenne i caduca que mostra una imatge multicolor. És un cim ben bonic tot i la seva escassa alçada. S'endevinen les poques restes de l'antic castell de Solterra i de l'ermita de Sant Miquel. Al punt més alt hi ha una gran creu de ferro amb la figura de tres formigues. Passem una bona estona al cim reposant i també aprofitem l'agradable temperatura per dinar tot contemplant l'extens paisatge.

Desfem el camí de pujada i retrobem les bicicletes a la font sa Guarda. A partir d'aquí ja només queda baixar, i ho tenim ben merescut perquè la pujada ha estat llarga. Desfem el tram més dret de la precària pista (gairebé caminet) fins a retrobar la principal que comunica Sant Hilari amb la gran masia de Subirà. Un cop a la pista principal seguim baixant ràpid i còmodes en direcció est. Passem per la masia del Parral de Subirà, enmig d'un revolt, i seguim baixant ara una mica més fort fins a la gran masia del Sobirà de Santa Creu (més coneguda com el Subirà).

El Subirà és més aviat un petit nucli, on dues grans cases es van unir en una de sola formant un gran edifici rectangular. En una de les puntes sobresurt una torre. Es diu que havia estat una de les masies més riques i amb una propietat més extensa de Catalunya. En una punta hi ha un restaurant, la Taverna del Subirà (on per cert dinarem el dia següent). Fem una parada per fer un cafè i contemplar aquesta gran masia enmig de les Guilleries, a la qual només s'accedeix recorrent diversos quilòmetres per pista forestal, des de Sant Hilari o des d'Osor. El petit nucli també té una ermita dedicada a Sant Bernat de Claravall. I com a curiositat, una de les façanes té un rellotge de sol amb la inscripció no vadis i vés per feina.

Passem poc més de mitja hora a la Taverna del Subirà descansant i xerrant amb el gerent del negoci, coneixedor i amant de la zona. Reprenem la marxa i seguim baixant per la pista que baixa cap a la riera d'Osor. És una pista obaga enmig d'un bosc espès que baixa pel vessant nord de les Guilleries durant 6,5 km. Fem un descens ràpid ja que la pista és bona i el pendent considerable, anant amb compte amb alguns revolts molt tancats. La pista s'aboca a la carretera asfaltada d'Osor, just al punt del bonic i antic pont del Prat de les Hortes. Aquí ja prenem l'asfalt cap a la dreta, i ens deixem caure durant gairebé 8 quilòmetres en descens suau seguint el curs de la riera que desemboca al Ter just a a l'entrada d'Anglès. Aquí tanquem la nostra ruta que ens ha portat a conèixer el sector més oriental del massís de les Guilleries i ens ha enfilat fins al punt més alt, un gran mirador panoràmic del sector nord-oriental del país.