Al costat de la capital de la Cerdanya comencem a pedalar de pla cap a Sant Martí d'Aravó i Saneja, on ja comencem a pujar, primer suaument cap a Guils, i a partir d'aquí més fort per la pista vella de Fontanera. La pujada és agradable per un bosc obac, però amb alguns pujadors forts fins a l'estació d'esquí de fons. A partir d'aquí seguim per la pista principal cap a l'oest fins al refugi de la Feixa, al costat d'uns immensos prats plens de bestiar pasturant. Encara es pot pujar una mica més fins a revoltar el Roc Roig, i ens hi enfilem pel darrere pedalant fort per prats inclinats. El descens comença creuant els llargs plans de la Feixa, i al fons dels prats seguint el GR per un camí preciós amb vistes cap a la Cerdanya. Arribem de nou vora els plans de Fontanera i prenem primer una pista i després un caminet divertit que baixa per la carena de la serra de la Mata de l'Ós. Amb extraordinàries vistes acabem baixant al poblet de Niula, on prenem uns metres d'asfalt i tot seguit un antic camí molt bonic i ciclable fins la raconada de Coforn. Aquí comença un nou corriol que baixa per sobre del torrent directe fins a Ger, ciclable, ràpid i divertit. Des de Ger per pista cap a Bolvir, i pel Remei tornem planejant al punt d'inici.

Des del pla de la Cerdanya avancem paral·lels al Segre fins a Llívia, on voltem el castell i prenem una pista que s'enfila al peu del riu de Targasona. La pista puja fort fins als afores de la població, i gira a l'esquerra per asfalt fins la central solar Thémis. Aquí seguim per una pista tancada al trànsit que entra a la vall d'Angostrina a mitja alçada, i la sobrevola planejant al costat d'una gran tuberia que alimenta una central hidroelèctica. La pista acaba a la cabana del Prat de Carrera, on hi ha la captació d'aigua. Un caminet poc ciclable baixa uns metres fins a la bonica ermita de Sant Martí d'Envalls. Tornem a pujar per una pista precària una bona estona per la falda dels pics de Collroig fins al final, la Mata Negra, on hi ha un petit refugi lliure. Tornem a baixar per la pista fins a l'últim revolt, on baixem per un camí trial·ler i després una pista cap a Vilanova de les Escaldes. Acabem per asfalt fins a Ur i tot seguit Puigcerdà pel nucli de Rigolisa.

Prop de la turística localitat de Bansko iniciem una travessa que ens portarà a recórrer el massís de Pirin durant 6 dies. La primera jornada ens enfilem des dels afores de Razlog fins al refugi Yavorov, on el segon dia comencem a caminar fins a guanyar la carena, i seguir-la fins a l'espectacular cresta de Koncheto. Coronem el pic de Kutelo, i tot seguit el més alt del parc, el Vihren (2.914 m.) Al refugi de Vihren comencem una tercera jornada en què després de caminar per una zona lacustre anirem pujant fins una llarga carena que ens portarà al Tevno Ezero, a 2.500 m. on hi ha un dels refugis més bonics del massís. El quart dia pugem el pic Djengal, i després d'una ruta llarga i complicada el Polejan, des del qual baixem fins al refugi de Bezbog. El cinquè dia remuntem la llarga coma del llac Popovo, i al coll ens desviem per anar a buscar la cresta i enfilar el pic de Kamenitsa. Una llarga baixada tanca una jornada dura al refugi de Pirin. El sisè i últim dia baixem per dins d'un bosc espès fins a les planes de Rojen, i finalment la bonica localitat de Melnik, on tanquem aquesta interessant travessa d'alta muntanya.

El monestir de Rila és el centre ortodox més important de Bulgària, i està situat en un racó enclotat de la vall del mateix nom. Comencem a caminar creuant per dins el fantàstic monestir, i a la sortida trobem un camí que traça una llarga diagonal dins d'un bosc ombrívol. Pugem durant hores, guanyem una ampla carena i la resseguim fins un extens altiplà on el bestiar pastura lliurement. El camí revolta el llaguíssim altiplà a més de 2.300 metres fins al refugi Ivan Vasov. El segon dia ens enfilem a la carena situada més al nord i avancem pels seus lloms suaus fins a situar-nos dalt d'un mirador natural sobre els Set Llacs. Recorrem el panoràmic fil de la carena per sobre dels 2.600 metres, creuem un ampli coll i seguim endavant fins als peus del Malyovitsa, el cim principal del sector, i ens hi enfilem. Extenses vistes de les valls del voltant i les muntanyes més escarpades cap a aquesta banda. Tornem enrere fins el collet, i acabem amb un llarg i contundent descens que ens torna al monestir.

El cim més alt de Grècia, situat entre les planes de Tessàlia i Macedònia, gairebé sempre cobert per les boires que pugen del mar Egeu ja va atreure l'atenció dels antics pobladors hel·lens, que hi van situar la casa dels déus. Sota el tron de Zeus vivien els dotze déus olímpics al cim emboirat d'aquesta muntanya mítica. Precisament el cim més elevat és el Mytikas, seguit de l'Skolio. Els pujarem tots dos en una ruta de 2 dies que comença als plans de Prionia, prop de la població de Litókhoro, tocant el mar Egeu. El primer dia pugem fins al refugi Spilios Agapitos, i el següent dia sortim del refugi i per un camí ben fresat pugem sense parar fins al coll d'Skala, a la cresta summital. Aquí hi ha la bifurcació dels dos cims. Girem primer a la dreta i grimpem per un terreny feréstec de roca calcària descomposta fins al punt més alt, des d'on s'albira el mar i la gran plana que envolta el massís. Tot seguit pugem la segona punta, l'Skolio, que ens obre la visió a la cara més feréstega de la gran muntanya sagrada.

A la part superior del poble de Kalambaka, sota les roques de Meteora, surt un caminet molt poc evident que s'endinsa en una estreta canal entre grans parets de roca. Principalment caminant però amb alguns trams de grimpada anem remuntant la canal fins al característic pinacle Adrachti, una agulla de roca visible des de molt enllà. Pugem fort per una gran placa de conglomerat molt inclinada fins a buscar una canaleta per on seguim grimpant amunt, amb algun pas delicat. On la canal esdevé impracticable marxa un estretíssim pas tallat a la roca extramadament exposat que ens portarà fins a la gran creu sobre la població. Desfem aquest tram intrèpid i molt aeri (es pot assegurar amb corda) i baixem de nou a l'agulla on un bon camí davalla fins a la població de Kastraki. Tornem a pujar fins al Angios Pnevma, una petita ermita dins la roca amb un bonic mirador. De nou per camins poc fresats creuem canals estretes entre les grans roques fins a la base dels monestirs de Varlaam i el Megalo Meteora, on ens enfilem per visitar-los i contemplar el paisatge.

El poble de Kalambaka està situat just a sota de les espectaculars roques de Meteora, i precisament als cims escarpats d'aquestes formacions de conglomerat s'hi troben els monestirs penjats que donen nom al lloc. Des del poblet comencem a caminar per un camí costerut que s'enfila fins al monestir Agios Triada, gairebé suspès al buit. Seguim fins al proper monestir Agia Stefanos i per un caminet sota els penya-segats avancem cap al monestir Rousanov. Ens resguardem d'una tempesta i seguim per un caminet dins del bosc fins a l'antiga presó dels monjos. Baixem pel mateix camí sota el monestir Nikolaos Anapafsas fins al poblet de Kastraki, i ens tornem a enfilar fins uns petits monestirs excavats i penjats a la roca. Trobem una canal equipada amb un cable que desgrimpant ens permet baixar directes al poble.

Un itinerari entretingut comença al peu de la capital de la Cerdanya, enmig de la gran plana, i s'enfila per una antiga pista que a trams esdevé camí fins als plans de Fontanera, on hi ha l'estació d'esquí de Guils. Tot seguit continuem per una pista principal fins al refugi de la Feixa, i seguim endavant fins a vorejar la pleta del Pas. Tot seguit cal enfilar per forts pendents herbats fins al cim, on hi ha un vèrtex geodèsic i una gran panoràmica de la Cerdanya i les muntanyes que l'envolten. El descens comença creuant els grans plans de la Feixa, cap a l'est, i tot seguit enllacem amb el GR fins passades Roques Feres, on girem a la dreta i comencem a baixar fort per una pista que passa pel panoràmic refugi de pastors de Cabanella. La pista baixa fort, i la deixem uns metres més avall per anar fins a la raconada de Coforn, on comença un deliciós corriol totalment ciclable que baixa directe a Ger. Des d'aquí anem tornant per la plana, seguint més o menys el Segre fins al punt d'inici.

Al peu del Segre iniciem una ruta amb una forta pujada fins un dels punts més elevats de la Cerdanya on es pot arribar pedalant. Als afores d'Oceja comença una pista que s'enfila dins d'un bosc fresc i obac al vessant nord, i que conflueix més endavant amb la ruta forestal asfaltada que puja fins al cim del Coma Morera (2.209 m.) A partir d'aquí una pista precària comença planejant pels immensos plans de les Salines, i tot seguit s'enfila fort per terreny trencat cap al pic Dòrria. Un breu tram de descans abans de l'última pujada fins al cim, on encara podem continuar planejant uns metres més fins al peu del Puigmal. Tornada pel mateix camí fins al coll de Pradelles, on s'inicia un corriol preciós i poc difícil que baixa directe durant 6 km. i uns 700 metres de desnivell fins a Oceja, on ja només cal acabar de tornar planejant.

Sota la ciutadella de Montlluís iniciem una ruta en bicicleta que ens portarà a recórrer una llarga carena que fa frontera entre les comarques del Capcir i el Conflent. Planegem fins a la Llaguna i a partir d'aquí comencem a pujar sense treva fins al cim de la Tossa, creuant un camp de tir dins d'una zona militar que segons els dies pot tenir el trànsit restringit. Dalt del cim es conserva un antic fort militar del segle XIX. Per una bona pista baixem des del cim fins al coll de la Llosa, on hi ha una estació d'esquí de fons, i des d'aquí anem seguint una llarga carena cap al nord que connecta diferents colls, com el de la Jacinta, el coll de Torn on hi ha un refugi guardat, i finalment el coll de la Creu, on prenem un corriol en descens que ens portarà fins a les portes de Matamala. Voregem l'estany i tornem a pujar per un camí fins al coll de la Quillana, on ja planejant acabem d'arribar al punt d'inici.